Resultats de la cerca

Afiliat al PSOE, fou president de l’Agrupació Socialista Valenciana, diputat provincial 1923, vicepresident de la Diputació de València 1931, diputat a les corts espanyoles en les eleccions del 1931 i el 1936 i secretari de l’Ateneu Mercantil de València 1930 Presidí la Federació Socialista Valenciana 1936-39 i en dirigí el diari Adelante del febrer al juliol del 1937 fou substituït en caure Largo Caballero maig, la línia del qual seguia

Dominicà, fou professor de dret canònic a la Universidad de Santo Tomás de Manila, de la qual fou rector i canceller el 1874 Fou vicari provincial dels dominicans de Manila 1875 Emmalaltí i tornà a Àvila Publicà el tractat de dret canònic Jacobi Devoti Episcopi olim Anamiensis Institutionum Canonicorum Libri IV Manila, 1871 i Las campanas Manila, 1863, recull d’articles publicats en els periòdics Católico Filipino i El Oriente , de Manila

Es doctorà en dret a la Universitat de Lleida 1623, d’on fou catedràtic més tard exercí el càrrec de fiscal de la batllia general del Principat El 1636 publicà a Barcelona un Memorial en defensa de la lengua catalana para que se predique en ella en Cataluña , ressò dels acords del concili provincial de Tarragona del 1635 i rèplica a la vegada del Memorial en defensa de la lengua castellana 1636 d’Alexandre Ros

Inquisidor de Barcelona, bisbe d’Elna 1558-67 i inquisidor dels comtats de Rosselló i Cerdanya Promogué el culte al Crist de Perpinyà, i erigí la confraria de la Minerva El 1563 participà a les sessions del concili de Trento De retorn, optà per l’agregació de la seu d’Elna a la metròpolis de Tarragona, en detriment de la de Narbona, i participà al concili provincial de Tarragona de 1564-66

Dedicat especialment a l’etapa de formació preescolar, pretén d’evidenciar i de potenciar totes les aptituds biològiques de l’infant Aplicat per primera vegada als Països Catalans a l’escola Montessori de la Casa de la Maternitat de la diputació provincial de Barcelona 1913, fou àmpliament difós pels pedagogs renovadors, en especial per Joan Palau i Vera El 1915 aplicaven aquest mètode 13 escoles a Catalunya El seu material didàctic continua essent utilitzat en nombroses escoles

Fundat el 1995, fou impulsat per l’associació de mares i pares de l’escola Pere Torrent També conegut com Club Vòlei Lloret, el 1998 creà un equip juvenil i un equip sènior El juvenil fou campió de Ca-talunya de segona categoria l’any 2000 i el sènior ascendí a primera divisió catalana l’any 2005 Disposa d’un segon equip sènior, que competeix en l’àmbit provincial Ha organitzat algun torneig d’àmbit català i estatal

Membre del Tir Esportiu de Barcelona des del 1958, club del qual fou vicepresident 1982-89, es proclamà subcampió d’Espanya de carrabina d’aire 1974 Formà part de la selecció catalana en diversos Campionats d’Espanya Fundà l’escola de tir del seu club, el 1979 aconseguí el títol d’entrenador estatal i el 1989 l’exercí al Centre de Tecnificació de Barcelona També fou membre del comitè tècnic de la Federació Provincial de Barcelona fins el 1985

Membre de la Societat de Caçadors de Badalona, s’inicià en la competició el 1987 Participa en campionats de les modalitats de sant Hubert i gossos de mostra Fou campió provincial de sant Hubert de Barcelona 2010 i subcampió de Catalunya de gossos de mostra continentals 2012 Guanyà el Campionat d’Espanya de caça pràctica 2009 i la Copa d’Espanya 2010, 2011 Ha participat en dos Campionats del Món i en dues Copes d’Europa

Fundat a Girona el 1984, el nucli inicial, constituït per Josep Clara, Pere Cornellà, Francesc Marina i Antoni Simon, ha mantingut la seu oficiosa en una tertúlia que té lloc el divendres al cafè Can Panella Els resultats de la seva activitat s’editen en forma de monogràfics a la publicació Quaderns del Cercle , que arribà al dotzè número el 1996 Des del 1991 el Cercle forma part del patronat Francesc Eiximenis de la diputació provincial de Girona

Fou anomenada també govern, partit o corregiment de València Comprenia l’Horta excepte Picassent, Alcàsser, Silla i Beniparrell, que eren de la governació d’Alzira, el Camp de Túria, els Serrans, amb Sinarques, i el Racó i part de la Foia de Bunyol Xiva, Xest, Bunyol, Godelleta i Setaigües i de l’Alt Palància Sogorb, Altura, Xèrica, Navaixes, Gàtova, Marina, les Alcubles, Sacanyet, Begís i Teresa de Begís fou suprimida definitivament el 1833, amb motiu de la divisió provincial