Resultats de la cerca
Es mostren 840 resultats
Sant Sebastià de Vilanova de Segrià, abans Santa Maria
Art romànic
Situació Aspecte d’aquesta església des del costat sud-est, amb la coberta sobrealçada i una capella d’època tardana afegida al mur meridional ECSA-JA Adell Aquesta església és la parròquia del poble de Vilanova de Segrià, situat en un dels petits tossals que s’aixequen enmig del sector irrigat del Segrià antic L’església és a la part de llevant de la població Mapa 32-14 359 Situació 31TCG021206 Cal seguir el mateix itinerari indicat a la monografia anterior XEC Història El primer esment de Riudovelles, primitiu nom de l’indret, és de l’any 1168, en què es consigna una “ turrem cum suo…
Els torpediniformes: tremoloses o vaques
Els torpediniformes tenen el cos en forma de disc arrodonit, la cua relativament gruixuda, les aletes dorsals i caudal ben desenvolupades i la pell llisa Estan dotats de dos potents òrgans elèctrics , originats a partir d’una modificació dels teixits musculars, que es disposen respectivament a cada costat del cap i produeixen descàrregues elèctriques prou intenses per atordir una presa o bé foragitar un possible predador A més, la boca és ventral, petita i recta, les dents són més agudes en els mascles, les vàlvules nasals s’uneixen formant un lòbul que arriba a la boca i els…
Ermini
És com una mostela de grans dimensions, amb la cua proporcionalment més llarga i acabada amb una mota de pèls negres La línia que separa el bru de les parts superiors del blanc de les inferiors és habitualment recta en lloc de sinuosa Els exemplars dels Països Catalans, restringits als Pirineus, són relativament petits La longitud del cap i el cos és de 185-260 mm, la de la cua de 60-100, la de l’orella 18-25 i la del peu posterior 26-46 El seu pes és de 100-320 g Els mascles són bastant més grans que les femelles Biologia Als Pirineus, habita, sobretot, als prats alpins i…
agulla de Menghini
Instrument metàl·lic en forma d'agulla recta i gruixuda emprada en la biòpsia del fetge, que no necessita la rotació de l'element tallant com en l'agulla de Vim-Silvermann.
lliscador
Matemàtiques
Parell (D,v) format per una recta D d’un espai afí, anomenada suport (del lliscador), i per un vector v de la mateixa direcció, pertanyent a l’espai vectorial associat.
És anomenat també vector lliscant
projectar un punt (una figura) sobre una superfície plana (cilíndrica o cònica)
Matemàtiques
Determinar la intersecció amb una superfície de la recta o de la sèrie de rectes traçades en una direcció determinada des d’un punt o els diferents punts d’una figura.
coordenada
Matemàtiques
Qualsevol dels nombres que determinen de forma única la posició d’un element geomètric (un punt, una recta, un pla, etc.) respecte d’un conjunt fix de punts, rectes, etc. de referència.
mesura de Radon
Matemàtiques
Forma lineal positiva definida en l’espai de Riesz format pel conjunt de funcions contínues, amb suport compacte, definides en un espai localment compacte i per a valors en la recta real.
El teorema de Radon-Nikodym ha estat fonamental en el desenvolupament de la teoria de probabilitat, puix que ha donat el suport teòric per a la teoria del condicionament
Plató

Plató
Hans Olofsson (CC BY-NC-ND 2.0)
Filosofia
Filòsof grec.
Fill d’Aristó i Perictione i emparentat, per part de mare, amb una de les principals famílies aristocràtiques d’Atenes, prengué part 409 aC en la guerra del Peloponès Després, pel seu parentiu amb Críties, un dels trenta tirans, intentà de participar en política, però aviat se'n decebé pels excessos d’aquells oligarques Havent rebut una acurada educació artística i gimnàstica, es decantà cap a la filosofia des que conegué Sòcrates, el 408 aC A la mort d’aquest 399 aC durant el període democràtic, fugí d’Atenes amb altres condeixebles i es refugià a Mègara, amb Euclides Mentrestant escriví…
Mare de Déu de les Alegries (Lloret de Mar)
Art romànic
Situació Campanar romànic, molt restaurat, de l’esqlésia parroquial primitiva del terme de Lloret J Recarens L’església és situada al punt quilomètric 11,25 de la carretera GE-680, de Vidreres a Lloret de Mar Mapa L39-14366 Situació 31TDG859186 JRR Història L’església de la Mare de Déu de les Alegries o Sant Romà de Lloret correspon a una de les dues que són documentades l’any 1079 —l’altra era la de Sant Joan—, en ésser consagrada pel bisbe de Girona Guillem Guifred de Cerdanya En estendre’s la vila de Lloret cap a la zona litoral, l’església anava quedant cada cop més apartada A causa d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina