Resultats de la cerca

A l’illa principal es troba el monestir homònim fundat ~1436-50, centre religiós i cultural del N de Rússia Focus d’una insurrecció violenta 1668 contra la reforma litúrgica Raskol, els rebels s’uniren més tard a SRazin Durant el règim soviètic, el monestir fou convertit en penitenciari, i el 1991 li foren restituïdes les funcions religioses

Classificacions tipològiques destacades són, entre altres, les de Dilthey tipus de cosmovisions naturalisme o materialisme, idealisme objectiu, idealisme de la llibertat, Spranger tipus humans teòric, econòmic, estètic, religiós, social, polític i ERJaensch 1883-1940 tipus eidètics telanoide i de Basedow, segons que siguin, respectivament, menys representatives o més representatives les imatges del corresponent tipus de percepció

Fou deixeble de Francesc Piquer i també sembla influït per Venanci Vallmitjana i pels imatgers castellans Treballà en escultures monumentals i en obres de tema religiós S'establí a Madrid, on és conservada la major part de la seva producció, sobretot en monuments públics La seva obra és representada al Museo de Arte Moderno, de Madrid

Molt influït per Adel Sarto, amb qui collaborà en els frescs del claustre dels Scalzi de Florència Pintà també frescs a Santa Maria Novella i a l’Annunziata 1513 Obres seves són Madona del pou Galleria degli Uffizi, Florència, de tema religiós, i el retrat d' Home jove Musée du Louvre, París, temàtica en la qual excellí

La seva infància transcorregué, primer, al camp de concentració de Mauthausen i, posteriorment, en un reformatori religiós espanyol Retornà a França i publicà Tanguy 1957, Les louves de l’Escurial 1964, Les écroux de la haine 1970, Le silence des pierres 1975, Le sortilège espagnol 1977, La nuit du décret 1981, La gloire de Dina 1984

Una estada de jove a Roma li féu seguir les directrius dels pintors natzarens sota la influència de JFOverbeck Conreà preferentment el tema religiós, i entre les seves obres més famoses destaquen les que féu per a la nova catedral de Berlín El 1830 fou nomenat director del Städelsches Institut de Frankfurt, càrrec que ocupà fins el 1843

Deixeble d’Esteve Marc Passà per Alacant 1678, però aviat s’establí a Múrcia Influït per Gilarte, féu pintures al convent de La Madre de Dios Sant Agustí amb sant Llorenç Justinià i Sant Llorenç donant la comunió , 1689, a Santo Domingo Les santes Margarides , etc Fill seu fou Llorenç Vila 1683 — 1713, pintor i religiós

La seva poesia, amb influència modernista, evolucionà de l’erotisme Las lenguas de diamante, 1918 Raíz salvaje , 1922 a l’intimisme místic Estampas de la Biblia, 1936 La seva obra tingué una gran difusió i el 1929 hom l’anomenà Juana de América Escriví, també, contes Carlo , 1944, llibres de tema religiós i una Autobiografía 1957

Fou un dels més importants escultors figuratius actuals conreà especialment el tema religiós Crucifixió 1943, Cardenal 1949-51, Wallraf-Richartz Museum, Colònia, Porta de la mort 1949, de Sant Pere del Vaticà, la portada central de la catedral de Salzburg 1955 i Porta de la Pau i de la guerra, de l’església Sint Laurens de Rotterdam

Introduí un concepte d’espècie morfològica molt més estricte que el linneà, ja que considerava espècies diferents tots aquells grups d’individus que presentaven algun detall morfològic peculiar, mantingut en generacions successives Profundament religiós, rebutjà fermament el darwinisme, i això determinà la fortuna de la seva escola entre els contraris a la teoria de l’evolució