Resultats de la cerca

Fill primogènit del gran senescal Guillem Ramon I de Montcada El 1150, juntament amb el seu pare i germans, fundà el monestir cistercenc de Santa Maria de Valldaura El 1162 actuà a Osca en la convalidació del testament sacramental de Ramon Berenguer IV Es casà 1170 amb Maria, vescomtessa de Bearn, iniciant així la dinastia dels Montcada de Bearn, no pas sense resistència dels bearnesos

Si en un aliatge convencional els àtoms es troben distribuïts segons una estructura molecular particular, en un superaliatge els àtoms es distribueixen en dues fases o més, anomenades gamma i gamma prima Els cristalls de la segona s’incrusten en la matriu formada per la primera, molt més desordenada D’aquesta manera s’impedeixen els desplaçaments moleculars, la qual cosa dóna una resistència especial material

Hom ho aconsegueix per eliminació dels productes de la reacció que s’acumulen en els elèctrodes Hom constata que l’origen de la polarització és generalment l’acumulació d’hidrogen al voltant de l’elèctrode positiu, la qual cosa crea una barrera aïllant que augmenta la resistència interna i, com a conseqüència, fa disminuir i, fins i tot, anulla el pas del corrent elèctric

El 1936 ingressà al ministeri de finances, i durant l’ocupació alemanya fou actiu a la resistència Posteriorment, continuà la seva carrera com a alt funcionari i fou director del tresor públic, de la caixa de dipòsits 1952-67 i del Crédit Lyonnais 1967-74 És autor de Pour une réforme de l’enterprise 1963 i À la recherche d’une économie concertée 1965

Després d’un intens bombardeig i de conquerir tres illes properes, els atacants —forces anglo-nord-americanes comandades pels generals Eisenhower i Alexander— desembarcaren al sud i sud-est de Sicília Els defensors, inferiors en nombre i equip, eren 220 000 soldats italians, que oferiren poca resistència, i 70 000 alemanys, que resistiren fortament prop de l’Etna La campanya acabà amb l’ocupació de Messina

Fou emprès pels romans, que temien una resurrecció del poder de Cartago Aprofitant la malvolença del rei númida Masinissa contra els cartaginesos, Roma inicià una guerra d’extermini, que acabà amb la presa de Cartago, després d’una resistència desesperada a l’exèrcit que comandava Escipió Emilià La ciutat fou arrasada i no ressorgí, fins un segle i mig després, ja com a ciutat romana

En produir-se la invasió russa a Finlàndia, dirigí la resistència, però fou vençut i hagué d’exiliar-se d’aquest país 1808 Amb Adlersparre, preparà la revolta que des tronà Gustau Adolf IV març del 1809 i donà el poder al duc Carles regent fins el 1796, amb el nom de Carles XIII Aquest el nomenà conseller d’estat 1810 i comte d’Adlercreutz 1814

Fou capità de la Coronela de Barcelona el 1697, durant el setge de la ciutat, i de nou el 1706, en un atac de Felip V a partir del 1713 tingué un paper destacat entre els partidaris de la resistència a ultrança En l’assalt final de l’11 de setembre fou un dels qui portà la bandera de Santa Eulàlia Felip V li confiscà els béns

President de la federació de la Haia del Socialistische Democratische Arbeid Partij 1911-31, fou diputat el 1933 Durant l’ocupació alemanya en la Segona Guerra Mundial fou president de la convenció de partits polítics i del comitè central del moviment de resistència Fou ministre d’afers socials 1945-46 i 1946-48 i primer ministre 1948-58 Després, es retirà de la política

Conseller de Perpinyà 1906, fomentà les cooperatives agrícoles i la construcció de cases barates Diputat 1936-61, es distingí durant la Resistència i fou deportat Després de la guerra esdevingué sotssecretari d’estat de comerç i d’indústria President de la Fédération Française des Stations Uvales et des Jus de Fruits des de la seva creació 1936, ha impulsat la fabricació de sucs de fruita al país