Resultats de la cerca

Feu recerques importants en òptica, especialment sobre els fenòmens luminescents, fisiologia òptica, els colors, etc, i també en fonts de llum freda mitjançant radiacions ultraviolades Rebé dues vegades l’orde de Lenin de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS i el premi Stalin 1942

De família camperola, participà en la guerra civil amb l’exèrcit roig Fou conseller militar de Chiang Kai-shek A la Segona Guerra Mundial dirigí la defensa de Kíev Fet presoner pels alemanys, acceptà de collaborar-hi, i organitzà i dirigí un exèrcit d’alliberament Al final de la guerra els nord-americans el lliuraren als russos, que el condemnaren a morir penjat a la forca

Participà en la guerra del 1812 i fou preceptor del tsarévitx És l’introductor del Romanticisme en la poesia del seu país Entre les seves obres cal destacar V'ečer ‘La tarda’, 1806 i Eolova arfa ‘L’arpa d’Èol’, 1814 És notable la seva traducció de l' Odissea i d’algunes obres de Byron i Schiller Protegí els poetes decabristes TG Ševčenko, MJ Lermontov i AS Puškin

Participà, com a tècnic, en l’electrificació de l’URSS A Moscou publicà el primer volum de contes Epifanskije šl’uzy ‘Rescloses d’Epifania’, 1927 i Proiskhoždenije mastera ‘L’origen d’un mestre’, 1929 Escriví en nombroses revistes Hom pot considerar-lo membre del grup Pereval ‘El pas’ Defensor dels ideals de la revolució, criticà la burocràcia en Gorod Gradov ‘La ciutat de ciutats’, 1926 i Gosudarstvennyj žitel’ ‘L’habitant del govern’, 1929 Durament criticat, abandonà un quant temps les publicacions

Professor a l’escola de marina de Kronstadt 1883, el coneixement de les experiències de H Hertz l’estimulà a estudiar les ones electromagnètiques, a fi d’emprar-les per a la transmissió de senyals a distància Perfeccionà l’aparell de Branly i ideà l’antena El 1896 inventà, amb independència de G Marconi, el primer radioreceptor Estudià també l’electricitat atmosfèrica i el mateix 1896 construí un aparell per a enregistrar les descàrregues atmosfèriques, conegut com a indicador de tempestats El 1901 fou nomenat professor i el 1905 director de l’institut electrotècnic de Peterburg

Separat dels seus pares d’infant per a rebre una educació d’acord amb el que fou reconegut com un talent precoç, el 1959 es graduà a la Universitat d’Irkutsk Publicà relats i novelles de gran qualitat, en els quals palesa una prosa vigorosa i delicada alhora, i que obtingueren una bona acollida Cal esmentar-ne  Čelovek s etogo sveta ‘Un home d’aquest món’, 1961, Dengui dl’a Marii ‘Diners per a Maria’, 1967, Poslednij srok ‘El darrer termini’, 1970, Živi i pomni ‘Viu i recorda’, 1975, Proščanije s Mat'oroj ‘L’adeu a Matiora’, 1976 i altres, en les quals, allunyat del realisme socialista,…

Es graduà com a enginyer a l’Institut Politècnic de Kujbyšev, als Urals En la dècada dels anys setanta s’afilià al PCUS i entrà a la secció d’indústria pesant del comitè central, on romangué fins el 1982 Des del 1985 dirigí el ministeri de la indústria del gas, que transformà el 1989 en el consorci Gasprom, monopoli de gas soviètic El desembre del 1992 fou escollit primer ministre de Rússia En les eleccions legislatives del desembre del 1995, el bloc progovernamental Casa Nostra-Rússia, liderat per Černomyrdin, aconseguí el 12% dels vots i 54 escons a la Duma Arran de la victòria de Boris…

Era fill de família camperola A Leningrad, on es traslladà el 1915, prengué contacte amb el moviment simbolista i el poeta Aleksandr Aleksandrovič Blok El 1918 s’integrà el moviment imatgista imatgisme El 1921 conegué Isadora Duncan, amb qui es casà La seva poesia ofereix una visió mística de la societat, fins a esdevenir pessimista i satírica Se suïcidà Escriví Radunica 1915, Inonija 1918, Moskva Kabackaja ‘Moscou de les tavernes’, 1924 i Kapitan Zemli ‘El capità de la terra’, 1925

Intervingué en la guerra russoturca 1877-78 i a la russojaponesa 1904-05, en la qual assolí el grau de general Nicolau II el nomenà cap de l’estat major general durant la Primera Guerra Mundial, càrrec que continuà exercint durant el govern provisional març-maig del 1917 i més tard —bé que per molt poc temps— durant el mandat de Kerenskij Després de la revolució bolxevic s’uní a Denikin i treballà a Ucraïna en l’organització de l’exèrcit blanc que havia de lluitar contra els soviètics 1917-18 Fou nomenat 1918 membre del directori d’Ufa govern provisional antibolxevic organitzat per membres de…

Participà en la creació del sincrociclotró, per la qual cosa rebé el premi Lenin el 1959 Féu nombroses investigacions i publicà diversos llibres sobre raigs X, raigs còsmics, acceleradors de partícules, etc, i creà la física experimental d’alta energia El 1963 rebé el premi de l’Àtom per a la Pau, dels EUA