Resultats de la cerca
Es mostren 1129 resultats
Josep Dalmau i Olivé
Cristianisme
Literatura catalana
Sacerdot, activista polític i social i escriptor.
Cursà teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca, d’on fou expulsat, estudis que acabà a la Universitat Pontifícia de Comillas, on obtingué el títol S’ordenà sacerdot a la seva vila natal l’any 1952 Després d’uns quants anys a les parròquies de Sant Pere Molanta i l’Arboçar, Gràcia de Sabadell i Sant Antoni de Sabadell on entrà en contacte amb l’antifranquisme, el 1958 fou assignat a la parròquia de Gallifa, d’on fou rector fins el 2017, i posteriorment rector emèrit Hi promogué, des del final dels anys cinquanta i seixanta, activitats centrades en l’escoltisme, i organitzà cursos de…
,
Cultura Valenciana
Historiografia catalana
Revista trimestral publicada a València entre el 1926 i el 1931, com a òrgan de l’Academia Valencianista del Centro Escolar y Mercantil, una institució vinculada als jesuïtes.
Juntament amb els seus fascicles apareixien els Annals de l’Amicorum JL Vives Associatio de València No es tractà d’una iniciativa merament erudita, sinó que nasqué amb una explícita militància ideològica el catolicisme d’orientació regionalista El seu director, Josep Maria Martínez Fayos, ja propugnà des del primer número una visió historicista i confessional, que veia en l’Edat Mitjana –cristiana i corporativa– no sols l’origen de la identitat del país, sinó també la seva plenitud religiosa i social Sense ser una revista especialitzada, una tercera part dels estudis publicats foren de…
defecte de massa
Física
Diferència entre la suma de les masses dels nucleons que componen un nucli atòmic i la massa del nucli enter, o entre la massa dels components d’un àtom i la de l’àtom enter.
És sempre positiva, la qual cosa s’explica pel fet que, d’acord amb l’equivalència entre massa i energia, el defecte de massa s’inverteix en forma d’energia d’enllaç entre els components de l’estructura
setí
Indústria tèxtil
Lligat fonamental quadrat, caracteritzat per un escalonat m e n (essent m i n nombres primers entre ells i majors que la unitat), el curs del qual és la suma de m i de n
.
Els setins són designats pel nombre de fils i passades de llur curs Els punts de lligat resten separats i distribuïts molt regularment en tota la superfície del teixit
funció de partició
Física
Factor de normalització Z
que és proporcional a l’expressió que dóna la suma de tots els estats en què es troben les molècules d’un gas perfecte que obeeix la distribució de fórmula de Boltzmann
.
És expressada per on ε i és l’energia de l’estat energètic i, k és la constant de Boltzmann i T la temperatura absoluta
grau de mobilitat
Tecnologia
En una estructura de barres articulades, suma del nombre de velocitats i de direccions de moviment que hom pot assignar lliurement a les articulacions i que determinen totes les restants condicions de moviment de l’estructura.
regla d’Abegg
Química
Regla establerta per Richard Abegg segons la qual la suma de les valències màximes positiva (respecte a l’oxigen) i negativa (respecte a l’hidrogen) d’un element és igual a 8, excepte per als metalls.
anell quocient
Matemàtiques
Donat un anell (A, +, ·) i una relació d’equivalència R compatible amb + i ·, conjunt A/R de les classes d’equivalència que amb la suma i el producte de classes també té estructura algebraica d’anell.
combinada
Esport general
Competició constituïda per diverses proves d’una mateixa especialitat o de diferents especialitats d’un mateix esport, la puntuació final de la qual correspon a la suma de les puntuacions aconseguides en cadascuna de les proves.
En l’esquí alpí, la combinada alpina comprèn generalment una cursa de descens i una cursa d’eslàlom En l’esquí nòrdic, la combinada nòrdica comprèn proves d’esquí de fons i de salt de trampolí
abandó
Transports
Dret marítim
Acció que en determinades circumstàncies pot exercir un assegurat sol·licitant el pagament de la suma assegurada a canvi de cedir a l’assegurador la propietat de les coses —nau o mercaderies— que són objecte de l’assegurança.
L’abandó és una institució pròpia de l’assegurança marítima, admesa arreu del món als Països Catalans es troba ja documentat en unes ordinacions barcelonines del 1435