Resultats de la cerca
Es mostren 1129 resultats
Pere Alberc i Ferrament
Música
Cristianisme
Compositor i organista.
Vida i obra Es va formar musicalment a les catedrals de Vic i de València, sota el mestratge del seu oncle Pere Vila En 1534-36 visqué a València, on degué relacionar-se amb Mateu Fletxa el Vell , Lluís del Milà, Bartomeu Càrceres i la resta de músics vinculats a la cort del duc de Calàbria A l’abril del 1536, arran del traspàs de Joan Ferrer, ocupà el càrrec d’organista de la catedral de Barcelona A l’agost d’aquell mateix any, el capítol barceloní i Pere Vila van signar una acta notarial segons la qual aquest cedia una important suma de diners per restaurar l’orgue i donar…
, ,
freqüència cumulativa
Matemàtiques
En una distribució estadística d’un caràcter quantitatiu, suma de les freqüències dels valors del caràcter, o de les classes de valors del caràcter, anteriors al valor que caracteritza la freqüència cumulativa en qüestió.
Si el caràcter quantitatiu és discret , i pren els valors x 1 ,, x n , la freqüència cumulativa del valor x i és el nombre on f j és la freqüència del valor x j La representació gràfica de la funció x i → F x i és una corba esglaonada anomenada corba cumulativa o corba de freqüències cumulatives Si el caràcter quantitatiu és continu , donada una classe o interval C i = a i - 1 , a i del conjunt de valors del caràcter, la freqüència cumulativa del valor a i o de la classe C i és el nombre on f j és la freqüència de la classe C j La representació gràfica de la funció a i → F a i s’obté…
setí
Indústria tèxtil
Lligat fonamental quadrat, caracteritzat per un escalonat m e n (essent m i n nombres primers entre ells i majors que la unitat), el curs del qual és la suma de m i de n
.
Els setins són designats pel nombre de fils i passades de llur curs Els punts de lligat resten separats i distribuïts molt regularment en tota la superfície del teixit
defecte de massa
Física
Diferència entre la suma de les masses dels nucleons que componen un nucli atòmic i la massa del nucli enter, o entre la massa dels components d’un àtom i la de l’àtom enter.
És sempre positiva, la qual cosa s’explica pel fet que, d’acord amb l’equivalència entre massa i energia, el defecte de massa s’inverteix en forma d’energia d’enllaç entre els components de l’estructura
numeració
Matemàtiques
Art d’expressar tots els nombres amb un conjunt finit de mots i de signes.
El sistema de numeració de l’antic Egipte III millenni aC era decimal , o de base 10, és a dir, hom comptava per unitats, desenes, centenes, etc La unitat, la desena, la centena i el miler eren representats, respectivament, amb els símbols ∣, ⋂, ℮, aquest símbols, fins que la suma de valor dels signes escrits era igual al nombre per exemple, el nombre 1235 era ℮℮⋂⋂⋂∣∣∣∣∣ El sistema de numeració babilònic era de base seixanta i ja utilitzava una notació posicional, cosa que suposa la introducció del zero Era, doncs, un sistema essencialment semblant a l’actual, bé que confusionari…
brúixola

Brúixola
© Lluís Prats
Física
Instrument d’orientació basat en les propietats dels imants i emprat essencialment per a determinar direccions horitzontals, a partir de la direcció aproximada nord-sud.
Consisteix en una agulla imantada allotjada en una caixa rodona i sostinguda damunt un piu o per mitjà d’un fil sense torsió, per tal que pugui girar lliurement en un pla horitzontal En aquestes condicions, i per efecte del camp magnètic terrestre, l’agulla s’orienta en la direcció del meridià magnètic del lloc En el fons de la caixa hi ha una rosa dels vents que pot ésser fixa o solidària de l’agulla una palanca accionada des de l’exterior permet d’immobilitzar aquesta posició determinada, amb la qual cosa hom aconsegueix que, en moure la brúixola, l’agulla, que en aquest cas és solidària a…
calor
Física
Manifestació de l’energia interna quan un sistema efectua un procés, cíclic o no, mitjançant canvis de temperatura, sigui del sistema, sigui del medi que l’envolta.
Aquesta concepció parteix dels treballs de Rumford i Humphry Davy, al primer decenni del s XIX, els quals reeixiren en la fusió del glaç i en l’ebullició de l’aigua per mètodes mecànics i afirmaren que la calor consisteix en un moviment de les parts constituents dels cossos escalfats Anteriorment a aquests treballs, hom creia que les manifestacions de la calor eren degudes a l’acció d’un fluid subtil i imponderable anomenat calòric Amb l’ajut de la teoria mecànica o teoria material de la calor de Rumford, segons la qual hom explica la producció de calor per fricció, el 1842 Julius Mayer…
egiptologia
Representació de Tutankamon, segons una obra escultòrica que es trobava a la tomba del faraó i que fou descoberta per l’egiptòleg britànic Howard Carter, el 1922 (Museu del Caire)
© Corel Professional Photos
Història
Ciència que tracta de l’Egipte faraònic (3100-332 aC).
Té com a objectius el descobriment dels materials d’aquesta civilització i llur estudi i publicació arqueologia l’anàlisi, edició i traducció dels texts filologia la síntesi històrica dels coneixements així obtinguts història i la conservació dels materials, in situ o en establiments adequats museologia Els precedents de l’egiptologia arrenquen de molt antic, a causa de l’interès que han despertat sempre els monuments i l’escriptura egipcis, un interès que desembocà en el saqueig dels primers Belzoni, Athanasi i en diversos intents de desxifrar la segona, fantasiosos Kircher, etc o ben…
Impuls o desig sexual
En condicions normals, tot ésser humà té un cert grau d’impuls o desig sexual, que se sol anomenar també libido aquest impuls sexual genera en la ment de l’individu fantasies sexuals, l’indueix a cercar situacions eròtiques o el fa receptiu a aquestes Si bé, com veurem, en el desencadenament de la resposta sexual humana són molt rellevants els estímuls d’índole psicològica, en l’impuls o desig sexual de base intervenen certs factors biològics En definitiva, el desig sexual té, doncs, un substrat biològic, ja que depèn en primera instància del funcionament de diversos circuits i nuclis…
combinada
Esport general
Competició constituïda per diverses proves d’una mateixa especialitat o de diferents especialitats d’un mateix esport, la puntuació final de la qual correspon a la suma de les puntuacions aconseguides en cadascuna de les proves.
En l’esquí alpí, la combinada alpina comprèn generalment una cursa de descens i una cursa d’eslàlom En l’esquí nòrdic, la combinada nòrdica comprèn proves d’esquí de fons i de salt de trampolí
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina