Resultats de la cerca
Es mostren 1080 resultats
Infovía
Electrònica i informàtica
Xarxa de xarxes informàtiques desenvolupada i comercialitzada per la companyia Telefónica, que es configura com una espècie de xarxa tancada o privada, i que, tot i emprar el protocol TCP/IP, usa un sistema d’adreces propi, que no forma part d’internet.
Això darrer fa que per a accedir a serveis d’internet des d’Infovía l’usuari s’hagi de connectar a servidors d’internet connectats també a Infovía Infovía es planteja com una xarxa informàtica d’abast estatal, amb el castellà com a llengua predominant a diferència d’internet, on predominantment tota la informació és en anglès El servei d’Infovía fou iniciat el 1995 i a causa del seu elevat cost i poca qualitat fou substituït el 1999 per un nou servei anomenat Infovía Plus, de la mateixa companyia que pretenia millorar els nombrosos problemes de connexió i de velocitat Aquest servei…
teorema de la integral de Cauchy
Matemàtiques
Teorema relatiu a la integració en el camp complex que afirma que, per a tota funció f(z), de variable z complexa, holomorfa en un recinte simplement connex D, i per a qualsevol trajectòria tancada C continguda en D, es verifica: 72185.
Hom pot també enunciar aquest teorema dient que, en les condicions anteriors, la integral de f z entre dos punts de D és independent del camí d’integració elegit, sempre que aquest camí sigui contingut en D Aquest teorema és fonamental per a l’estudi de les funcions de variable complexa i dóna lloc a la teoria de la integració per residus integral Una aplicació immediata és la integral de Cauchy , mitjançant la qual hom pot expressar el valor d’una funció regular f z i de les seves derivades en un punt qualsevol a interior a un contorn al llarg de C , mitjançant les…
criteri de Nyquist
Tecnologia
Norma d’estabilitat d’un servosistema segons la qual el diagrama de Nyquist d’un sistema estable en cadena tancada envolta l’origen, en el sentit de les agulles del rellotge, tantes vegades com pols té el denominador de la funció de transferència.
castell monestir d’Escornalbou
Vista del monestir i castell d’Escornalbou, sota el turó de Santa Bàrbara
© Fototeca.cat
Castell
Monestir
Antiga canònica augustiniana (Sant Miquel d’Escornalbou); se situa en un replà enlairat del turó triàsic de Santa Bàrbara (del nom de l’ermita que el corona) o de la Mola (muntanya d’Escornalbou, 649 m alt.), contrafort oriental de la serra de l’Argentera, al municipi de Riudecanyes, al límit amb els de Vilanova d’Escornalbou i l’Argentera (Baix Camp).
L’edifici De l’antic monestir només es conserva, d’època romànica, l’església canonical, l’àmbit del claustre i una part de les estructures de l’ala est del claustre, on hi ha la sagristia i la sala capitular La resta de les construccions corresponen a les obres que a l’inici del segle XX hi va dur a terme Eduard Toda, les quals donen al conjunt un aspecte certament fantasiós Interior de l’església del monestir d’Escornalbou © Alberto González Rovira L’edificació més notable és l’església, formada per una sola nau coberta amb volta de canó de perfil apuntat i tancada a l’est per…
delta de l’Ebre
Vista aèria del delta de l’Ebre
© Fototeca.cat
Entrant de la costa, Mediterrània endins, a les comarques del Baix Ebre i el Montsià, originat pel riu Ebre amb les seves aportacions al·luvials en temps històrics, damunt una plataforma submarina prou extensa, que evidencia una submersió quaternària.
Després del Pliocè, la ria formada per la transgressió marina i que arribava prop de Tortosa, començà de reblir-se Al segle IV, reblerta la vall fins a Amposta, començà la construcció del delta actual, construcció accelerada entre els segles XIV i XIX, a causa, versemblantment, de la desforestació dels vessants per a l’explotació de llenya i fusta i per a rompudes agrícoles, i de les deixalles del transport fluvial Hom desconeix, però, la incidència que pogué tenir en aquesta construcció deltaica la manca d’una subsidència o enfonsament alluvial capaç de neutralitzar les aportacions de l’Ebre…
Sant Hilari Sacalm
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Hilari Sacalm es troba al centre de la vila antiga, de la qual presidia la primitiva sagrera i més endavant la pobla o població, amb privilegis i exempcions concedits pels senyors de Solterra Mapa L38-13333 Situació 31TDG594366 APF Història De l’església parroquial de Sant Hilari Sacalm, dedicada al bisbe de Poitiers, hom té constància a partir de l’any 922, juntament amb les veïnes esglesioles de Santa Margarida de Vallors, Sant Mateu de Joanet i Santa Maria de Mansolí, sota la jurisdicció del castell de Solterra L’origen de l’església, però, sembla…
Sant Ponç de Prades de la Molsosa
Art romànic
Situació Façana meridional d’aquesta església, sufragània de la Molsosa, molt ampliada i transformada ECSA - JA Adell L’església de Sant Ponç és al nucli urbà del poble de Prades de la Molsosa, que és a uns 5 km de la parròquia de Santa Maria de la Molsosa, a la qual s’arriba des de la carretera de Calaf a Pinós de Solsonès Mapa 35-14362 Situació 31TCG821285 Història Inicialment, el lloc de Prades es trobava dins de l’antic terme del castell de Castelltallat, però quan es repoblà el terme de la Molsosa es vinculà a aquest castell i a la seva parròquia Les seves funcions no passaren de…
Sant Martí de Perarrua
Art romànic
Situació Les ruïnes de l’església de Sant Martí es troben enmig del bosc, abandonades, a ponent del castell de Perarrua Mapa 31-11 250 Situació 31TBG808841 Per a accedir-hi, cal dirigir-se al castell de Perarrua Arribats a la fortalesa, a ponent surt un corriol que porta a les ruïnes de l’església JAA Història La història d’aquesta església està vinculada a una família d’escrivents que tenien cura molt sovint de la redacció dels diplomes reials Sanç Porco 1062-68, Garcia Sanç 1076, Joan 1081-1105, Sanç Galí 1110-35 i Sanç 1177-82, tots ells cognomenats ‘de Perarrua’ Els monarques els…
orella

Esquema de l’orella
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan dels animals que permet de detectar les vibracions produïdes en el medi, tant si aquest és fluid com sòlid.
La forma més simple, que ja apareix en les meduses, consta d’una bufeta tancada, plena d’un líquid on neden unes concrecions calcàries anomenades otòlits i envoltada de cèllules sensorials connectades amb nervis Aquesta estructura, anomenada estatocist , és present en quasi tots els invertebrats aquàtics en nombre i situació diversos En els insectes apareixen òrgans timpànics, formats per unes cavitats, situades a l’abdomen o a les potes de l’animal, que limiten amb l’exterior mitjançant una membrana flexible i que són envoltades de cèllules sensorials Així com els estatocists…
inca

Inca mapa de l’expansió de la cultura incaica
© Fototeca.cat
Història
Individu d’un poble de parla quítxua originari d’una petita illa del llac Titicaca, a l’altiplà de Bolívia.
Els inques, que aparegueren al començament del s XIII, s’expandiren, segons la tradició, amb el primer rei mític Manco Capac, que s’establí a la ciutat de Cusco Fins el 1438 se succeïren vuit reis, que consolidaren l’imperi imperi llegendari Amb la coronació de l’inca Paxacuti 1438 començà l' imperi històric i s’inicià l’expansió més enllà de les fronteres del Perú actual A la mort de Paxacuti, que conquerí, cap al nord, els reialmes dels chimús i de Quito i arribà, cap al sud, fins a la vall de Nasca, el succeí 1471 el seu fill Topa Inca, el qual estengué l’imperi fins al centre de Xile, l…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina