Resultats de la cerca

A la fi de la Segona Guerra Mundial fundà l’obrador de ceràmica de Sant Vicenç, a Perpinyà

El consistori de la Sobregaya Companhia dels set trobadors de Tolosa funcionà, amb intermitències, des del 1324 fins al 1484 i atorgà premis a poesies de caràcter religiós —sobretot marià—, moral i polític, generalment a favor de la corona francesa Bé que el valor literari de les poesies que hi concorregueren era molt baix, aquella institució, per tal de crear una mena de codi i de reglamentació per a jutjar les composicions, suscità la compilació de les extenses Leys d’amors , encarregades a Guilhem Molinier n'hi hagué tres versions, redactades entre el 1328 i el 1355, que seguí la tradició…

Estudià dret a Tolosa, però el seu interès pel cant feu que l’any 1911 iniciés els estudis musicals al conservatori d’aquesta ciutat llenguadociana Ferit a Verdun el 1916, no reprengué la seva carrera fins el 1919 Debutà al Caire amb Hérodiade , de J Massenet, i després realitzà diverses gires arreu d’Europa El 1932 es presentà a la Sala Favart de París en el paper de Scarpia Tosca , escenari on actuà amb assiduïtat fins el 1957 A partir del 1942 inicià una important tasca pedagògica al Conservatori de París Enregistrà La damnació de Faust , de Berlioz, i Samsó i Dalila , de Saint-Saëns

Cursà estudis secundaris i universitaris, que simultaniejà amb la seva formació musical a Alger, Niça, Grenoble i París El 1964 debutà com a director en una gira que el dugué per tot França Cinc anys més tard, guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Besançon Especialitzat en direcció d’òpera, del 1970 al 1972 dirigí a Dijon i després ho feu al Théâtre du Capitole de Tolosa 1972-79 El 1979 passà a dirigir la companyia Òpera del Nord, amb la qual exhumà obres oblidades d’autors romàntics francesos Parallelament, estrenà òperes d’autors contemporanis com T Nikiprowetzky Les noces d’…

Hi participaven equips catalans i francesos de les dues bandes dels Pirineus La primera edició tingué lloc a l’octubre del 1964 i fins el 1977 se celebrà cada any excepte el 1970 i el 1975 Posteriorment, es disputà entre el 1983 i el 1987 i els anys 1990 i 1991 La competició femenina s’inicià el 1969 El FC Barcelona, amb nou victòries entre el 1964 i el 1977, dominà la competició masculina, mentre que el Tolosa la guanyà tres cops en categoria femenina També figuren al palmarès el CN Barcelona, l’ASUP Perpinyà, el FC Barcelona, el Garona, el CA Granollers i la Joventut Atlètica Sabadell

Especialista en la modalitat olímpica d’eslàlom, el 2006 ingressà al Club Cadí Canoë - Kayak procedent del Pôle Espoir de Tolosa, on s’havia iniciat El 2007 competí a les Copes i Campionat d’Espanya i fou habitual en els podis Participà amb l’equip estatal en proves internacionals El 2007 obtingué la quarta posició al Campionat d’Europa sub-23, i l’any 2008 i el 2009 fou medalla de bronze Fou campió 2008 i subcampió d’Espanya 2009 individual i subcampió 2008 i campió 2009 per equips La temporada 2008-09, passà a competir pel Club Atlético San Sebastián del País Basc

Organitzats a iniciativa de Mundo Deportivo , fou la primera vegada que Barcelona acollí una mostra competició dels diversos esports practicats a la ciutat També foren coneguts com a grans festes esportives de Barcelona i hi collaboraren alguns dels clubs i gimnasos més destacats i els primers intents d’entitats federatives Entre d’altres, hi participaren el Reial Automòbil Club de Catalunya, el Cercle Eqüestre, el Club Velocipèdic de Barcelona, el Reial Club de Polo, el Club Tiro al Pichón de Barcelona, l’Associació de Clubs de Football, l’Associació de Lawn Tennis de Barcelona, el Gimnàs…

Competí representant el Club Esportiu Institut Guttmann Fou campiona d’Espanya individual una vegada i subcampiona en diverses ocasions En el terreny internacional, guanyà l’Obert Tolosa-Balma 2010, 2011 en individual i, en dobles, l’Obert Ath 2008, 2011, l’Obert de Baviera 2011, l’Obert de Montfermeil 2010 i l’Obert de l’illa de Ré 2010 Amb la selecció espanyola participà en set edicions de la Copa del Món per equips 2003-07, 2010, 2011 i disputà els Jocs Paralímpics d’Atenes 2004 En el rànquing mundial assolí la trentena posició en individual i la vintena en dobles Es retirà el 2011

El primer fou Josep Cavaillé nascut a Galhac vers el 1700, que collaborà en l’orgue de Sant Pere de Tolosa El seu nebot Joan Pere Cavaillé Galhac 1743 — Llançà, Alt Empordà 1809 construí els orgues dels dominicans de Vinçà Conflent i de Santa Maria de la Real de Perpinyà El 1762 s’establí a Barcelona, on inicià la construcció de l’orgue del convent de Santa Caterina Es casà el 1767 amb Maria Francesca Coll a Barcelona Completà l’orgue de la catedral de Carcassona Llur fill Domènec Cavaillé-Coll i el net Aristides Cavaillé-Coll foren uns altres membres destacats d’aquesta família