Resultats de la cerca

De relleu muntanyós, és accidentada al N i al NW pels Alps de Karawanken i els Alps Julians, i al S per les muntanyes d’Uskok Comprèn una part de la conca superior del Sava, que la travessa de NW a E La ciutat més important és Ljubljana, capital d’Eslovènia Part de la província de Pannònia durant la dominació romana, Carniola fou ocupada al s VI pels eslovens, els quals n'iniciaren la colonització Més tard estigué successivament sota el domini dels patriarques d’Aquileia 1077-1228, dels ducs de Caríntia i dels comtes de Gorízia i Tirol Annexada a la corona dels Habsburg el 1335,…

Té les característiques pròpies dels rius valencians curs curt, pendent fort, cabal escàs i una gran irregularitat Neix al NW de l’altiplà d’Utiel, format per diverses rambles i diversos barrancs, el principal dels quals és la rambla de la Torre, que neix a Castella, prop del límit amb el municipi valencià de Sinarques Des de prop d’Utiel el riu té la direcció SSE, i drena la major part de la comarca Penetra a la Foia de Bunyol, i s’encaixa fortament a la serra de Martés Al S de Mecastre s’obre a un relleu més suau hi ha estat construït el pantà de Forata, que en regula el cabal…

Travessa obliquament els plegaments subbètico - prebètics per l’articulació erosionada d’un gran anticlinal que en principi devia conjuntar la serra d’Aitana i la Serrella, els penyals eocènics de les quals constitueixen els dos aiguavessos de la vall, on afloren el Cretaci i el Miocè i fins i tot el Triàsic al congost que hom ha aprofitat per al modern pantà de Guadalest El conjunt tectònic integra una escata correguda vers el nord És drenada pel riu de Guadalest , afluent per la dreta de l’Algar, amb el qual es barreja prop de Callosa d’En Sarrià D’antiga arrel morisca 400…

A la natura hi ha determinats minerals, com la magnetita, que presenten aquesta propietat imants naturals Hi ha unes altres substàncies, com el ferro, el níquel i el cobalt, que són capaces d’imantar-se artificialment, pel frec amb imants naturals o per acció d’un corrent elèctric que travessa una bobina imants artificials Un cas particular d’aquest és l'electroimant Els punts d’un imant en què l’atracció del ferro es manifesta d’una manera més intensa són anomenats pols Cada imant té dos pols, les propietats dels quals tenen signes oposats els pols del mateix signe es…

Segon duc de Noailles i comte d’Ayen Era fill d’Anne de Noailles N'heretà el càrrec de governador del Rosselló 1678-82 Fou, més tard, governador del Llenguadoc 1682-89 El 1689 entrà a Catalunya amb un exèrcit, en iniciar-se la guerra de la Lliga d’Augsburg, i, bé que l’hostilitat de Louvois li impedí de rebre més efectius, pogué apoderar-se de Camprodon i aviat dominà la zona nord del Principat Bé que perdé Camprodon, avançà i posà setge a Girona i prengué la Seu d’Urgell 1691 Els seus èxits li valgueren el nomenament de mariscal de camp 1693 L’any següent fou fet cap de l’exèrcit del…

Es doctorà en medicina per la Johns Hopkins University School of Medicine a Baltimore EUA l’any 1974 i la major part de la seva carrera professional s’ha desenvolupat en aquest centre, on ocupa una plaça de catedràtic al departament de química biològica i medicina des de l’any 1993 El seu treball el portà el 1988 a aïllar i purificar una proteïna de la membrana cellular i, un any més tard, també a identificar el canal usat per les molècules d’aigua per a entrar i sortir de la cèllula El descobriment d’aquesta proteïna, anomenada posteriorment aquaporina-1, ha permès estudiar detalladament el…

Els conductes deferents són dues estructures buides, cadascuna de les quals condueix les cèllules i les secrecions formades al testicle, des de l’epidídim fins al conducte ejaculador Cada conducte deferent es troba a continuació de l’epidídim, i segueix un trajecte ascendent Al costat dels vasos sanguinis i els nervis del testicle, constitueix el cordó espermàtic que travessa el conducte inguinal Després que s’introdueix a la cavitat abdominal, descriu un trajecte en forma d’arc al costat de la bufeta urinària, passa per darrere de l’urèter i davalla fins a la pròstata En la seva…

Membre del Club Excursionista de Gràcia, el 1963, juntament amb Jaume Mas, obrí la via Mas-Colomer a les Roques d’en Benet Horta de Sant Joan Formà part d’expedicions als monts de Kenya i Ruwenzori 1966 Dirigí la que el seu club feu a l’Alpamayo 1972 i dues més a l’esperó SW del Saraghrar 1975, 1977 Dirigí també l’expedició catalana al Dhaulagiri 1979 i formà part de les expedicions Ama Dablam 1981, Groenlàndia 1983, Hoggar 1985 i Tilicho 1987 L’any 1988 recuperà el GAME Grup d’Alta Muntanya Espanyol i l’EEAM Escola Espanyola d`Alta Muntanya, que havien caigut en l’oblit deu anys abans Fou…

Anà a les Índies amb el governador Pedrarias Dávila 1514, i l’acompanyà en les expedicions del Darién L’any 1524, formà companyia juntament amb Francisco Pizarro i el canonge Hernando de Luque, per al descobriment i la conquesta de les terres meridionals Aviat es produí un enfrontament entre Almagro i Pizarro, que fou agreujat per la fundació de Cusco aquest fet obligà Almagro a reclamar davant el rei una governació pròpia, igual que la de Pizarro El 1535, Almagro fou enviat per Pizarro a l’exploració i la conquesta de les terres del sud de Cusco travessà tot l’altiplà andí avui de Bolívia,…

Estudià teologia a Harvard i fou ministre de l’Església Unitària a Boston, però se'n separà aviat 1832 per motius de consciència Es traslladà a Concord, on estudià Kant i, influït també per Carlyle, Wordsworth i Coleridge, els quals havia conegut a Anglaterra 1832-33, es féu capdavanter de l’idealisme transcendental nord-americà N'és expressió la seva obra Nature 1836, on proclama la necessitat de viure segons l’esperit i en relació mística amb l’ànima del món, manifestada en la bellesa de la natura i en la incondicionalitat del comportament moral Ametòdic i asistemàtic, el seu pensament,…