Resultats de la cerca
Es mostren 2198 resultats
àcid palmític
Química
El més abundant dels àcids carboxílics saturats presents en la constitució dels greixos vegetals i animals.
És un sòlid cristallí blanc que es fon a 63°C i bull a 352°C, soluble en alcohol i èter i insoluble en l’aigua Hom l’obté per saponificació de l’esperma de balena i dels greixos naturals És emprat en la manufactura de sabons i en l’obtenció de palmitats metàllics
proteïna

A l’esquerra i al centre, estructura secundària de les proteïnes; a la dreta, estructura terciària d’una proteïna globular
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Nom genèric de diferents polímers naturals formats per la unió d’aminoàcids (des de 100 fins a molts milers, mitjançant un enllaç peptídic).
Tenen un pes molecular superior a 10000 El nom de “proteïna” fou introduït per Berzelius el 1840 Les proteïnes, essencials per a qualsevol forma de vida coneguda, tenen una determinada disposició en l’espai, condicionada per la seqüència d’aminoàcids estructura primària Aquesta disposició és conseqüència de les forces d’unió enllaços disulfur, ponts d’hidrogen, enllaços iònics, enllaços hidròfobs entre diverses parts de la cadena i l’obliguen a adoptar l’aparença, en el seu conjunt, d’una hèlix- α o bé d’un full plegat estructura secundària i determinades disposicions en fragments de la…
mosquit anòfel
Entomologia
Gènere de dípters del subordre dels nematòcers, de la família dels culícids, que es diferencia del gènere Culex perquè en repòs, sobre una superfície vertical, els individus romanen en posició obliqua a aquesta i perquè els palps maxil·lars del mascle són llargs i atenyen gairebé l’extrem de la trompa.
Els ous són posts aïlladament i suren gràcies a la possessió de vesícules aeríferes Les larves no tenen sifó respiratori, sinó estigmes respiratoris en el dors dels segments abdominals Es colloquen parallelament a la superfície de l’aigua i habiten a les aigües quietes, dolces o salabroses Els adults mascles es nodreixen de sucs vegetals les femelles són hematòfagues i són els agents vectors del paludisme en l’home i en altres vertebrats Són els hostes intermediaris de diverses espècies de plasmodis, i en picar l’home, els hi inoculen Existeixen diverses espècies d’anòfels,…
grill
ortòpter gríl·lid: grill camperol
© Fototeca.cat
Entomologia
Nom donat a diverses espècies d’ortòpters de la família dels gríl·lids.
Es caracteritzen pel fet de tenir el cos curt, cilíndric i de color fosc, les antenes llargues i primes i un òrgan auditiu situat a la base de les tíbies del primer parell de potes Habiten en els boscs, prats i habitatges rurals, i es nodreixen d’herbes i vegetals, però són pràcticament omnívors De costums nocturns, excaven caus sota terra, on passen l’hivern Produeixen un carrisqueig amb la fricció dels èlitres El grill camperol o de la P Gryllus campestris és de color negre, i hom l’anomena de la P perquè la venació elitral fa uns relleus imitant una P majúscula Habita als…
cuereta

Cuereta blanca
Tatiana Bulyonkova (cc-by-nc-sa)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels motacíl·lids, de 16 a 18 cm de longitud total, amb la cua i les potes llargues, que habita prop de l’aigua.
A més de saltironar, com els altres moixons, pot peonar, i aleshores oneja en sentit vertical de forma característica Nia en forats de parets i ponts o bé directament sobre el sòl, formant una estructura de materials vegetals que després recobreix interiorment de plomes Hi ha tres espècies de cueretes, que s’estenen per tota la península Ibèrica la cuereta groga o cuetó o gafardeta groga M flava , que té com a característica principal les plomes de les parts inferiors, de color groc la cuereta torrentera M cinerea , també groguenca i que es distingeix de l’anterior per les…
talp

Talp (Talpa europaea)
Wildlife Wanderer (CC BY-NC-ND 2.0)
Mastologia
Gènere de mamífers teris de l’ordre dels insectívors, de la família dels tàlpids, de cos robust, gairebé sense coll, amb el cap acabat en un morro ple de terminacions nervioses, els ulls molt petits (i en Talpa caeca recoberts per un replec de la pell) i sense pavellons auditius externs.
La longitud total pot arribar a 18 cm Les extremitats són pentadàctiles, i les davanteres adaptades a l’excavació Animals subterranis, habiten en galeries que ells mateixos construeixen Aquestes galeries poden ésser permanents i llargues, en les quals les femelles construeixen el niu al moment de criar, o transitòries i circulars, que constitueixen el territori de caça Les femelles pareixen de 3 a 7 cries a la primavera, després de cinc setmanes de gestació, i poden tenir un altre part al final de l’estiu S'alimenten d’insectes, de cucs de terra i de restes vegetals que troben en els seus…
tilòpodes
Mastologia
Subordre de vertebrats mamífers de l’ordre dels artiodàctils, amb una única família, els camèlids, que comprèn els camells i els llames.
Aquests es diferencien d’aquells per les mides més petites, el pèl més llarg i l’absència de gep És molt característica l’aparició d’una sèrie d’adaptacions a la vida desèrtica la capacitat d’estendre els dits lateralment, fet que els permet de caminar sobre sòls tous el mateix gep en els camells és també una reserva metabòlica d’aigua, que li permet de viure un temps prolongat sense haver-ne d’ingerir els llavis i la llengua són durs, la qual cosa els permet de mastegar vegetals espinosos l’estómac presenta certes modificacions, com és ara la presència de bosses…
amarantàcies
Botànica
Família de centrospermes integrada per uns 65 gèneres que componen unes 900 espècies de plantes herbàcies i arbustives, de distribució cosmopolita, especialment tropical i subtropical, sobretot en ambients ruderals i arvenses.
Presenten fulles alternes o oposades, enteres i sense estípules Les flors són hermafrodites, regulars, reunides en inflorescències complexes, d’un a cinc estams, sovint units a la base L’ovari és superior, dos o tres carpels fosos, amb un únic lòcul que conté d’un a moltíssims òvuls El periant és sec, membranós i descolorit El fruit pot ser en baia, pixidi o nou Les llavors tenen una testa brillant i un embrió corbat Força amarantàcies són conreades com a plantes ornamentals i, en alguns casos, com a vegetals o herbes per a cuinar Amarantàcies més destacades Nom científic Nom…
màquia

Màquia menorquina d’ullastre i olivella, a la zona de Favàritx (Menorca)
© Fototeca.cat
Geobotànica
Formació vegetal integrada fonamentalment per arbusts de fulla dura i persistent, densament agrupats, que poden arribar a atènyer uns 3 m d’alçada.
És pròpia de sòls silicis i calcaris de la zona mediterrània Als Països Catalans hi ha, com a comunitats vegetals espontànies, la màquia continental de garric i arçot, a les contrades seques de la terra baixa continental, en la qual dominen el garric i l’arçot la màquia litoral d’ullastre i margalló, a l’illa d’Eivissa i tot al llarg de la zona litoral càlida i eixuta de Garraf fins a Alacant, en la qual dominen el garric i el llentiscle, acompanyats de l’ullastre, del margalló i del garrofer la màquia mallorquina de garrofer i olivella, a l’illa de Mallorca, en la qual dominen…
vitamina E
Bioquímica
Vitamina que inclou un grup de tocoferols i tocotrienols, que són liposolubles i tenen propietats antioxidants.
De totes aquestes substàncies, l’alfa-tocoferol és el més estudiat, per la qual cosa la quantitat de vitamina E d’un aliment fa referència als equivalents d’activitat d’alfa-tocoferol La vitamina E té un important paper de protecció dels teixits de l’organisme enfront dels efectes nocius derivats de l’oxidació produïda pels radicals lliures Els metabòlits de vitamina E oxidats que es produeixen en aquestes reaccions es poden reciclar i tornen a la seva forma inicial mitjançant l’activitat d’altres antioxidants, com per exemple l’àcid ascòrbic o el retinol Algunes fonts alimentàries de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina