Resultats de la cerca
Es mostren 1820 resultats
begònia
Begònia ( Begònia elatior )
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les begoniàcies, carnoses, de fulles alternes, més o menys irregulars i flors unisexuades sense corol·la, proveïdes de quatre sèpals petaloides, de color vistós.
Comprèn unes 800 espècies, gairebé totes tropicals, sud-americanes, de les quals hom ha obtingut un nombre enorme de varietats i d’híbrids flors grosses, o dobles, o molt nombroses conreats en jardins i hivernacles i com a plantes d’interior Tradicionalment, tenint en compte l’estructura de les arrels, hom les classificava en quatre grups bulboses, rizomatoses, tuberoses i fibroses, sistemàtica que resulta inadequada a causa de les nombroses excepcions Avui, les begònies es classifiquen en vuit grups d’ales d’àngel, de cistell, hirsutes, d’arrels fibroses, rex, rizomatoses, semperflorens o…
cerambícids
Quatre espècies diferents de la família dels Cerambícids: de dalt a baix, i d’esquerra a dreta: exemplars mascle i femella d’Ergates faber; exemplar de Spondylis buprestoides; exemplar de Purpuricenus budensis i exemplars mascle i femella del banyarriquer del roure (Cerambyx cerdo ssp mirbecki)
© Fototeca.cat
Entomologia
Família de coleòpters que comprèn individus de dimensions mitjanes o grans amb el cos allargat i estret i de coloració variable, segons les espècies.
En algunes, els colors són uniformes i apagats negre, bru, etc, i en unes altres són vius i fan contrast groc, vermell, blau, verd, etc Presenten un parell d’antenes molt llargues d’ací ve que rebin també el nom de longicornis , el rostre és proveït de mandíbules fortes amb les quals roseguen la fusta dels troncs, i les potes són ben desenvolupades En el protòrax hi ha els èlitres, que en general són llargs i parallels i cobreixen completament les ales, ben desenvolupades i aptes per a volar Els individus adults presenten un cert dimorfisme sexual, que es manifesta en la longitud…
Charlie Rivel
Teatre
Nom amb què és conegut el pallasso Josep Andreu i Lasserre.
Fill de Pere Andreu i Pausas , el 1920 participà amb els seus germans René i Pau Polo en el famós número dels Andreu-Rivels En separar-se d’aquests 1935, per dissensions familiars, actuà sol o amb companys ocasionals Les seves actuacions en solitari es caracteritzaven per un diàleg sense paraules amb el públic basat únicament en onomatopeies, acrobàcies i pantomimes, i per anar vestit sempre amb una perruca taronja, amb nas quadrat vermell, sabates enormes i una estreta samarreta llarga fins als turmells Gaudí de renom internacional Gran part de la seva carrera artística…
xoriço
xoriço
Alimentació
Embotit cru, madurat i dessecat, fumat o no, de color vermell característic degut a les oleoresines pigmentades del pebre vermell, fet amb mescles de diverses menes de carn picada o trossejada de porc, o de porc i de boví (segons les qualitats), i cansalada o greix de porc, amassat i adobat amb sal i pebre vermell dolç i picant en diverses proporcions.
diclorur de sofre
Química
Líquid vermell, amb l’olor del clor, que es congela a -78°C i bull, amb descomposició, a 59°C.
Es descompon per l’acció de l’aigua i els solvents hidroxilats i és soluble en els medis apolars Hom l’obté per cloració directa del sofre a partir del diclorur de disobre S 2 Cl 2 És altament corrosiu i tèrmicament inestable És emprat com a agent clorant en síntesi orgànica, en metallúrgia, en la vulcanització del cautxú i com a solvent per al sofre
ferroïna
Química
Complex de ferro (II) i ortofenantrolina, de color vermell intens, emprat com a indicador en volumetries d’oxidoreducció.
macís
Farmàcia
Aril del fruit de l’arbre de la nou moscada, de color vermell i que recobreix l’endocarpi.
Un cop assecat i aixafat, constitueix una espècia delicadament aromàtica, de color bru groguenc, que en farmàcia és emprada com a eupèptic
alcanna
Tintura del rizoma de la pota de colom, utilitzada com a colorant vermell en perfumeria, en farmàcia, etc.
Sacramentari gregorià o missal de Sant Ruf
Art romànic
Aquest manuscrit és un dels més interessants, des del punt de vista litúrgic i artístic, que es guarda a l’Arxiu Capitular Té 142 folis de pergamí 26,2 × 17,5 cm escrits en una correcta i clara lletra francesa de mitjan segle XII, disposada en una sola columna de 23 línies 17 × 10 cm, amb rúbriques de tinta vermella Conté les oracions, el cànon i les indicacions de les estacions, que només tenien lloc a Roma i són característiques d’aquest tipus de sacramentaris En algun moment es degué enquadernar amb diversos errors d’ordenació en cosir els llibrets, de manera que tal com indica JB Ferreres…
peu de rata
Peu de rata blanc
amadej trnkoczy (CC BY-NC-SA 3.0)
Micologia
Gènere de bolets, de la família de les clavariàcies, molt ramificats, en forma de corall o de coliflor, de carn ferma i d’esporada groga.
El peu de rata blanc dit també coliflor , R flava , de 7 a 15 cm d’alt, és de color groc clar, amb taques vermelles Es troba en boscs, sobretot a muntanya És mengívol un cop cuit El peu de rata groc dit també coliflor , R aurea , de 8 a 14 cm d’alt, té el tronc blanc i les branques grogues o d’un groc ataronjat Creix en boscs Cuit, és comestible El peu de rata rosat R botrytis presenta carpòfors massissos 7-17 × 6-20 cm, de peu ample, blanc, després groc, i ramificacions gruixudes, dividides en molts ràmuls curts, de color groc pàllid, vermell porpra pàllid als àpexs La carn és blanca,…