Resultats de la cerca

De formació autodidàctica, publicà a La Veu de Catalunya i La Publicidad els resultats d’un mètode descobert per ell de previsió atmosfèrica, que exposà al volum Dinámica atmosférica y barografía de Europa 1913 Publicà també l’opuscle El agua i altres petits treballs sobre temes relacionats amb l’agricultura, que el feren popular

Llicenciat en dret, milità en el Centre Nacionalista Republicà, i després passà a la Lliga Regionalista Fou diputat provincial 1917, conseller de la Mancomunitat 1919 i regidor de Barcelona 1920 Deposat per la Dictadura com a tinent d’alcalde, recuperà el càrrec el 1930 Collaborà a El Poble Català i La Veu de Catalunya

És format 2013 per David Carabén veu i guitarra acústica, Marc Lloret veu i teclats, Xavi Caparrós baix, Alfons Serra bateria i percussions i Dani Vega guitarra elèctrica En etapes anteriors del grup n’havien format part, entre d’altres, Òscar d’Aniello bateria i percussions i Dani Acedo baix i veus Molt influïts pel pop anglosaxó, s’iniciaren cantant en anglès amb els àlbums Lipstick Traces 2000 i The Fall of Public Man 2003 Passaren a cantar majoritàriament en català en els discs següents Trucar a Casa Recollir Les Fotos Pagar la Multa 2005, Set tota la vida 2007…

Format a Birmingham el 1968, i amb influències tan heterogènies com la d’Igor Stravinsky, el rock dur, la psiquedèlia i el surrealisme, es convertí en el grup més important de rock progressiu a escala internacional i contribuí a definir aquest subgènere amb el seu virtuosisme, la seva mística, la seves lletres barreja d’èpica i simbologia còsmica i unes veus molt treballades, inclòs un falset inconfusible Els seus concerts constituïen un gran espectacle de llum i so, amb una música que de vegades era pretensiosa Els components del grup variaren segons l’època, però la formació més…

Inicià els seus estudis a la seva ciutat natal i els completà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb Eusebi Daniel i Domènec Mas i Serracant L’any 1914, de retorn a Palma, actuà com a organista de la catedral i inicià la seva carrera de concertista Fundà l’Associació Bach, el Comitè Pro Chopin de Mallorca i organitzà el Festival Chopin a la cartoixa de Valldemossa Edità la publicació Philarmonía L’any 1932 fundà la Capella Clàssica, agrupació coral per a veus mixtes d’extraordinària qualitat Alguns dels seus membres més destacats formaren el Cor Hispànic de Mallorca i han actuat a…

Persona que interpreta una copla o una estrofa a l’estil flamenc i que la converteix en cante mitjançant la tècnica musical vocal atribuïda al gènere artístic del flamenc El cantaor clàssic reuneix una sèrie de característiques musicals i expressives que giren al voltant d’un concepte purista d’autenticitat Fa un ús sovintejat de la cadencia andaluza o cadència frígia, canta al compás o ad libitum , sol a palo seco o acompanyat per las palmas , la guitarra o altres instruments baix, violí, flauta, el cajón , etc, jaleado i/o coreado , sense ball cante p’adelante o, en funció del ball…

 Generalment, una NGN implica que una xarxa transporti tota la informació i proporcioni accés a serveis veu, dades, i tot tipus de continguts com el vídeo a través de l’encapsulament en les dades en paquets, tal com fa internet actualment Les xarxes NGN fan servir comunament  Internet Protocol per a homogeneïtzar l’accés als serveis oferts

En la transmissió d’imatges o de veu, s’associa al nombre mínim de bits per segon que s’assegura en les comunicacions Pot ser que depengui de la qualitat del canal de comunicacions, que variï en el temps o que sigui un valor relacionat amb un mínim nivell de prestacions contractades per l’usuari al subministrador de serveis

Són bàsicament frugívors, llur veu és semblant a la dels còrvids i les parades nupcials dels mascles són molt espectaculars Els mascles de l' ocell del paradís gros Paradisaea apoda , que és el més conegut, presenten uns grans ventalls de plomes vermelles a cada flanc, mentre que el plomatge de les femelles no té cap particularitat

Amb Eudald Serra i Buxó, fundà l’Editorial Ibèrica —continuada pel seu germà Pau Pugès — i Tipografia Catalana Per encàrrec de Cambó, féu un estudi sobre les publicacions de la Lliga La Veu de Catalunya , D’Ací i d’Allà , Economia i Finances , Enciclopèdia Catalana i també de l’Editorial Catalana, de la qual fou director