Resultats de la cerca

Fundador, amb el seu cosí Gaspar de Remisa i Miarons, de la banca Casals i Remisa, el 1823 Fou un dels cinc accionistes directors de la companyia que construí el canal d’Urgell El 1830 la seva empresa de Barcelona obtingué una llicència d’exportació de suro que provocà un motí dels tapers gironins a Santa Cristina d’Aro Baix Empordà, el qual s’estengué per Sant Antoni de Calonge, Palamós i Llagostera

Defensà Girona de les tropes napoleòniques Fou governador militar de Puigcerdà Formà part de la Regència d’Urgell com a ministre de justícia 1821-22

Lluità a Catalunya durant la Guerra Gran Pel desembre del 1794 li fou confiada, juntament amb FCGravina, la defensa del castell de Roses, que hagué de retre als francesos febrer del 1795 En 1799-1800 fou capità general de Catalunya, i en 1803-07 ho fou de València

Fill de Josep Igual, fabricant d’indianes, i un dels fundadors de la Companyia de Filats de Cotó Josep Igual Fou professor de dibuix, gravat i tints a la Junta de Comerç de Barcelona perfeccionà els procediments de diverses fàbriques barcelonines i es distingí en ornamentacions públiques i privades El 1792 entrà com a mestre de dibuix, colorit, gravat, estampat i blanqueig a la Fábrica Real de Hilados y Tejidos de Algodón d’Àvila i redactà Arreglo político y económico para la conservación y aumento del establecimiento de las reales fábricas de la ciudad de Ávila 1798

Durant la guerra del Francès féu escrits antinapoleònics Fundà el primer diari mallorquí “Diario Político de Mallorca” 1808 És autor d' Elogio fúnebre de doña María Antonia de Borbón 1806 i Idea histórica de los principales sucesos ocurridos en Zaragoza durante su último sitio 1808

Fill de Melcior de Guàrdia i Mates Fou magistrat de l’audiència i maire de Barcelona 1812-13 Autor de la traducció al castellà Elementos de química , de Moneau 1788

Durant la guerra del Francès s’uní al sometent d’ajut a Girona i contribuí a organitzar-hi un cos d’exèrcit de reserva En 1821-23 fou síndic de l’ajuntament de Barcelona com a tal tractà amb el mariscal Moncey de la capitulació de Barcelona davant les tropes franceses Exiliat, en retornar fou nomenat promotor fiscal de l’audiència de Barcelona

Pertanyia a la noblesa de robe francesa S'establí a València, on adquirí la fàbrica de filats de seda dita Batifora , a Patraix, en la qual el 1837 installà la primera màquina de vapor del País Valencià Fou governador civil de diverses províncies, i alcalde de Barcelona 1851-52 El 1854 publicà Barcelona desde el 1 de julio hasta el 20 de setiembre de 1854 , exposició feta des d’un punt de vista liberal El seu fill, Enric Dupuy de Lôme València 1851 — París 1904, fou diplomàtic i autor d’obres de geografia

Durant la guerra del Francès hi publicà el periòdic El Observador Político y Militar de España i fullets de caràcter patriòtic, fins que el 1810 es refugià a Palma Mallorca, on participà activament en l’organització del focus liberal a la seva llibreria hi hagué un tertúlia important, i la seva impremta edità, amb una gran cura tipogràfica, obres patriòtiques Jovellanos, Antillón, Arriaza, etc i, més particularment, liberals, que tingueren una notable difusió, àdhuc fora de l’illa, en una gran part manades recollir el 1815 per la inquisició El 1811 intentà de publicar el periòdic Espíritu de…

Es graduà a Cervera 1805 i amplià estudis química, botànica, clínica a Barcelona El 1808 dirigí a Montserrat un hospital militar durant la guerra del Francès Fou soci corresponent de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona 1836 i soci d’honor de la Societat d’Amics del País 1840 Publicà una Memoria sobre el estado actual de la agricultura y la botánica 1842, i deixà inèdita una Historia topogràfica de Torroella de Montgrí escrita el 1846