Resultats de la cerca

Ingressà al convent de València 1655, on professà el 1658 Estudià a Salamanca i a la Universitat de València, on es graduà de doctor en teologia i fou professor de metafísica fins a la seva mort Tingué càrrecs importants dins l’orde dues vegades comanador del convent de València, rector i regent d’estudis, definidor i provincial 1687 També fou diputat del Regne de València i examinador sinodal de l’arquebisbat És autor d’obres d’espiritualitat, impreses els anys 1684 i 1692, i d’altres escrits pastorals o de circumstàncies, com oracions fúnebres

Baró i després duc de Ripperdá Arribà a Madrid com a ambaixador de les Províncies Unides 1715 i passà a servir Felip V 1718 Actuà d’ambaixador secret davant l’Imperi negociant els tractats de Viena 1724 Per poc temps 1725 acumulà totes les secretaries en la seva persona, però l’any següent en fou despullat 1726 i empresonat a Segòvia 1726, d’on aconseguí fer-se escàpol 1728, i anà a Portugal, a Anglaterra i als Països Baixos 1730 Finalment anà al Marroc 1731, on la seva història es confon amb la llegenda

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, on fou catedràtic de dret i rector 1875-76 El 1859 ingressà en l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i el 1871 presidí els Jocs Florals de la Llengua Catalana Des del 1849 collaborà al Diari de Barcelona i publicà diversos opuscles, com La desamortización y los gremios 1860, on atacava l’estat centralista liberal El matrimonio civil y la libertad de cultos 1869, contra el divorci El criterio conservador 1872 i un elogi fúnebre de R Martí i d’Eixalà

Fill del jurista Fèlix Maria Falguera Té obres a Sentmenat, Tossa i Castellar del Vallès, llocs on fou arquitecte municipal A Barcelona féu la Casa Chico 1912 i les seves dues obres principals la Casa de la Lactància 1910 i el Conservatori Superior de Música 1928, on adaptà un projecte previ de Falques, molt influïdes per Puig i Cadafalch, qui li prologà la seva monografia Sant Pere de Roda 1906 Collaborà, amb JPuig i Cadafalch i Josep Goday, en l’obra bàsica L’arquitectura romànica a Catalunya 1909-18

Deixeble de JBLemoyne Ingressà a l’Académie amb l’obra Miló de Crotona Louvre Protegit per Mme de Pompadour, fou director de la manufactura de Sèvres 1758-66, on féu models per a escultures en bescuit, com el Rellotge de les Tres Gràcies Louvre, Pigmalió i Galatea 1763, etc Cridat per Caterina II, romangué a Peterburg 1766-79, on realitzà l’estàtua eqüestre de Pere el Gran Collaborà a l’Enciclopèdia i escriví obres teòriques, com Reflexions sur la sculpture 1761 Artista rococó, la seva obra es mantingué sempre dins aquest estil

Collaborà en diversos diaris de Barcelona, on estrenà algunes peces de teatre, com Amor y astucia 1860 Anà a Madrid, on fundà 1865 un Centro de Correspondencias, agència de notícies telegràfiques anomenada més tard Agencia Fabra Fou corresponsal del Diario de Barcelona  a Madrid i a l’escenari de les guerres Austroprussiana 1866 i Francoprussiana 1870-71 Deixà escrits polítics, com Por los espacios imaginarios 1885, i novelles Balls-Park 1870, Presente y futuro 1897 El seu fill, Nil Fabra i Herrero Madrid 1882 - 1923, també fou periodista i escriptor

Prengué l’hàbit dominicà al convent de Santa Caterina de Barcelona 1494, d’on fou professor 1502-03 El 1505 fou assignat al convent de Puigcerdà per a ensenyar-hi teologia Estudià a Pavia 1507 i a París, on rebé el títol de mestre en teologia 1511 Destinat a la ciutat de Mallorca 1512, el 1513 fou elegit prior del convent de Barcelona i el 1523 fou assignat com a professor de teologia al de València Publicà uns comentaris a les Opera logicalia de Tomàs d’Aquino Isagoge ad categorias Aristotelis atque peryarmenias Barcelona, 1514

Durant el govern de Robert Harley 1710 tingué una actuació decisiva en el tractat d’Utrecht 1713, on, amb gran pragmatisme, utilitzà el Cas dels Catalans per a obtenir avantatges econòmics Acusat de conspiració a favor de Jaume Stuart, fugí a França i esdevingué fins el 1715 secretari d’estat del pretendent De tornada a Anglaterra 1723, dirigí l’oposició des del setmanari “Cragtsman” Escriví Reflections upon Exile 1716, Letter to Sir William Wyndham 1753, Idea of a patriot King 1749 i Letters on the Study of History 1752

Fill d’Ignasi Barraquer Es llicencià en medicina i cirurgia el 1940, i es doctorà a Madrid el 1952 Treballà amb el seu pare a l’Institut Barraquer de Barcelona, del qual fou vicepresident 1947-54 El 1953, es traslladà a Bogotà, on fou director d’oftalmologia 1958-66 a l’Instituto Federico Lleras Acosta i on fundà el 1964 l’Instituto Oftalmológico de las Américas i, posteriorment, l’Instituto Barraquer 1968 Ideà diversos instruments i tècniques quirúrgiques, entre les quals la queratoplàstia refractiva Rebé distincions oficials i acadèmiques

La seva família s’establí al Rosselló el 1938 Estudià a l’Escola de Belles Arts de Perpinyà 1940-42 S’estigué al Marroc, on, des del 1944, es dedicà a la pintura Retornà a Perpinyà, on conegué Dufy, i el 1949 s’installà a París El 1957 organitzà una exposició de la jove pintura francesa al Festival de la Joventut a Moscou Feu diverses exposicions particulars a Nova York Adscrit a la pintura figurativa, s’interessà especialment per la llum i fou molt inspirat pel paisatge rossellonès