Resultats de la cerca
Es mostren 11917 resultats
Marc Claudi Marcel
Història
Política
Polític romà.
Fill del cònsol Gai Claudi Marcel i d’Octàvia, germana d’August El 25 aC serví a Hispània, juntament amb Tiberi, a les ordres de l’emperador, que li concedí per muller la seva filla Júlia Mort dos anys després, el mateix August en pronuncià l’elogi fúnebre, i permeté que les cendres fossin portades al mausoleu augustal També féu construir, en honor d’ell, el teatre de Marcel Aquest edifici, inaugurat l’any 12 o 11 aC amb jocs esplèndids, oferia una façana — en part conservada — formada per tres fileres d’arcades superposades amb semicolumnes dòriques, jòniques i corínties, i una…
Manuel II de Portugal

Manuel II de Portugal
© Agencia Geral de Gravura de Lisboa
Història
Últim rei de Portugal (1908-10), conegut per Manuel de Bragança.
Fill de Carles i de Maria Amèlia d’Orleans, heretà la corona en morir el seu pare i el seu germà gran, Lluís Felip, víctimes d’un atemptat en el qual ell mateix resultà ferit Malgrat que manifestà un respecte estricte per les normes constitucionals, no pogué superar el desprestigi en què els errors dels seus predecessors havien enfonsat la monarquia, i per l’octubre del 1910 s’exilià a la Gran Bretanya, arran d’una rebellió militar de caràcter republicà A l’exili es convertí en una figura popular de la societat anglesa i es casà 1913 amb Augusta Victòria, filla del príncep…
Klaus Mann
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Fill primogènit de Thomas Mann, començà a escriure de molt jove El 1936 s’exilià als EUA, on es convertí en un dels capdavanters del moviment antifeixista i fundà les revistes Die Sammlung 1933-35 i Decision 1941-42 La majoria de les seves obres són narracions a mig camí entre la crònica personal i el document polític Destaquen les novelles Symphonie Pathétique 1935, Mephisto 1936, portada al cinema per ISzabó 1981, i Der Vulkan ‘El volcà’, 1939 Escriví també narracions i assaigs, entre els quals Die Heimsuchung des europäischen Geistes ‘La recerca de l’esperit europeu’, 1949,…
Ferran de Mallorca
Història
Baró d’Omeladès i senyor de Vernet.
Fill pòstum de l’infant Ferran i de la seva segona muller, Isabel d’Ibelin, i germà de Jaume III de Mallorca, el qual havia de succeir, per disposició de Sanç de Mallorca, si li premoria sense fills Fou criat a la cort de Nàpols per la seva tia la reina Sança, muller del rei Robert I El 1338 passà a Xipre, on el 1340 es casà amb Esquiva, filla del rei Hug IV de Xipre Desavingut amb aquest, fugí de l’illa, on deixà la muller i la filla, Alícia de Mallorca , que es casà amb el seu parent Felip d’Ibelin, senyor d’Arraf
Patrice Emery Lumumba

Patrice Emery Lumumba (1960)
© UN Photo/Eskinder Debebe
Història
Política
Polític congolès.
Fill d’un camperol, treballà com a funcionari de correus i d’una companyia belga Dirigent sindical, el 1958 fou un dels fundadors del moviment nacional congolès, que presidí des del 1959 Participà activament en la lluita per la independència del Congo Belga i ajudà a la formació d’un estat lliure, unitari i progressista Nomenat primer ministre poc abans de la independència 30 de juny de 1960, hagué d’afrontar la secessió de Katanga i Kassai Durant la guerra civil demanà ajut a l’ONU i s’esforçà a conservar la unitat i la democràcia nacionals, però fou destituït, empresonat i…
Lluís Lúcia i Mingarro
Cinematografia
Director cinematogràfic.
Fill del polític Lluís Lúcia i Lúcia Doctor en dret, des del 1939 fou assessor jurídic de l’empresa cinematogràfica CIFESA, fet que el decantà cap al cinema Guionista i director de producció d' El hombre que se quiso matar 1941, començà a dirigir films el 1943, sovint de tema folklòric Currito de la Cruz , 1948, pseudohistòric Jeromín , 1953, etc També intentà un cinema catòlic amb Cerca de la ciudad 1952 i Molokai 1959, i caigué sovint en la vulgaritat, com en El príncipe encadenado 1960, sobre La vida es sueño, de Calderón assolí èxits comercials, com La muralla 1958 i Pepa…
Eugenio Lucas Velázquez
Pintura
Pintor castellà.
Exposà a l’Academia de San Fernando el 1841 Cap al 1884 visità París Tingué una participació important en la decoració del Teatro Real de Madrid 1850 Fou tinent de la Milicia Nacional 1856 Vigorosament romàntic, fou un bon retratista al marge del món acadèmic, però sobresortí per les seves escenes populars, en les quals hom sovint aprecia l’influx de Goya, a qui han estat atribuïdes, erròniament, obres seves Mal estudiat fins a una època recent, hom l’havia cregut d’Alcalá de Henares, més jove i amb el segon cognom de Padilla El seu fill Eugenio Lucas Villamil Madrid 1858 — 1918…
Lluís I d’Hongria
Història
Rei d’Hongria (1342-82) i de Polònia (Lluís I) (1370-82).
Fill del rei Carles Robert i d’Elisabet de Polònia, afavorí la noblesa i alhora el desenvolupament econòmic de les ciutats El 1367 fundà la Universitat de Pécs Els primers anys del seu regnat es dedicà a venjar la mort del seu germà Andreu, assassinat 1345 a Nàpols, d’on era rei consort, crim que Lluís imputava a la reina Joana I i al qui fou el seu segon marit, Lluís de Tàrent S'emparà de Nàpols 1347, però no s’hi va poder mantenir Aliat amb Casimir III de Polònia, derrotà els lituans 1351, els serbis 1353 i els venecians, als quals prengué la Dalmàcia 1357
Llop I de Pallars
Història
Comte de Pallars (~922-~948), conjuntament amb el seu germà gran, Isarn I.
Era fill de Ramon I de Pallars i Ribagorça Estigué casat amb Goldregot, filla de Miró II de Cerdanya, i fou sens dubte sota la influència d’aquesta, alhora influïda pel comte Borrell II de Barcelona, que el comtat de Pallars passà definitivament al cantó dels comtats catalans orientals, fet que determinà, vers la fi del segle X, la desaparició definitiva de la llengua basca pallaresa i de la llengua romànica pallaresa a benefici del català Els tres primers foren conjuntament comtes, almenys des del 963 els dos primers i des del 966 el tercer, després d’uns quants anys de regència…
Eduardo Frei Ruiz-Tagle
Política
Polític xilè.
Fill d’ Eduardo Frei Montalva , participà en l’oposició democratacristiana a la dictadura d’ Augusto Pinochet 1973-89, el 1993 guanyà les eleccions presidencials per la coalició Concertación de Partidos por la Democracia i succeí en el càrrec el també democratacristià Patricio Aylwin Les mesures liberalitzadores impulsades durant el seu mandat acceleraren el creixement econòmic i, en el pla polític, intentà distanciar la seva gestió de les demandes de revisió de la dictadura militar En deixar la presidència de Xile, el març del 2000, assumí el càrrec de senador vitalici El gener…