Resultats de la cerca
Es mostren 7093 resultats
Izaskun Bilbao Barandika

Izaskun Bilbao Barandika
© Parlament basc
Política
Política basca.
Llicenciada en Dret per la Universitat de Deusto, fou designada secretària interventora de l’Ajuntament biscaí de Kortezubi Militant del PNB, fou regidora de l’Ajuntament de Bermeo 1987-91, directora de serveis del Departament de Cultura del Govern basc 1989-94 i des del 1996 ocupà les mateixes funcions al Departament d’Interior, aleshores dirigit per Juan María Atutxa Diputada al Parlament basc des del 1996, fou elegida presidenta del Parlament basc al maig de 2005 la primera dona en ocupar el càrrec en substitució del seu predecessor, després que l’elecció fos desbloquejada quan PNB i EA…
Max Schmeling
Boxa
Boxador alemany, de nom complet Maximilian Schmeling.
Es professionalitzà el 1923 i el juny de 1930 es convertí en el primer europeu campió del món dels pesos pesants, davant el nord-americà Jack Sharley, davant del qual perdé el títol dos anys després El juny de 1936 derrotà per KO al Yankee Stadium de Nova York el mític boxador nord-americà Joe Louis, èxit que el govern del Tercer Reich volgué aprofitar per a fer propaganda del règim, bé que Schmeling sempre se'n mantingué distanciat mai volgué ingressar al partit nazi i ajudà molts jueus a fugir d’Alemanya Al juny de 1938, la seva derrota per Louis per KO en el primer assalt…
Salvador Milà i Solsona
Política
Polític i advocat.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en urbanisme Exercí la professió d’advocat a Mataró Després de collaborar durant el franquisme amb Bandera Roja i el PSUC , el 1975 ingressà en aquest partit En les primeres eleccions municipals, el 1979, fou escollit regidor a l’ajuntament de Mataró en les llistes comunistes, i estigué al capdavant d’urbanisme fins el 1984 Continuà en el consistori mataroní en les legislatures següents, com a membre d' ICV , i del 1992 al 1999 tornà a ocupar el mateix càrrec Abandonà la política municipal en les eleccions locals…
Françoise Giroud
Periodisme
Periodista i editora francesa, de nom real Lea France Gourdji.
D’ascendència turca i russa, deixà l’escola a 14 anys per treballar en la indústria cinematogràfica, i collaborà amb cineastes com M Allégret i J Renoir Després de la Segona Guerra Mundial, durant la qual fou empresonada per collaborar amb la Resistència, es consagrà al periodisme Fou editora en cap de la revista femenina Elle 1946-53 i l’any 1953 cofundà, juntament amb Jean-Jacques Servan-Schreiber, el setmanari L’Expres s, la primera revista francesa d’informació general Encunyà el terme “nouvelle vague” per a designar el moviment cinematogràfic nascut al voltant de Cahiers du Cinéma L’…
Rodney Howard Hilton
Historiografia
Historiador britànic.
Professor d’història social de l’edat mitjana i moderna a la Universitat de Birmingham, és una de les figures més rellevants de la historiografia marxista britànica del s XX, tot i que el 1956 abandonà el Partit Comunista, en el qual havia militat des que era estudiant a Oxford Quatre anys abans, el 1952, havia cofundat la prestigiosa revista d’història “Past and Present” És autor d’importants contribucions sobre la vida dels camperols de l’edat mitjana i els lligams entre les transformacions socials i l’economia, com The English Peasantry in the Later Middle Ages 1975, Class…
Grupos Antiterroristas de Liberación
Escamots terroristes apareguts l’octubre del 1983 que atemptaven contra membres d’ETA i simpatitzants d’aquesta organització.
El predecessor dels GAL fou el Batallón Vasco Español BVE, que inicià les seves activitats contra membres d’ETA el 1974 Els primers atemptats foren el segrest de Segundo Marey, al País Basc francès, a qui alliberaren ja que l’havien confós amb un militant d’ETA, i el dels refugiats bascs José Ignacio Zabala i José Antonio Lasa, apareguts sense vida el 1995 Actuaren entre el 1984 i el 1987 i se’ls imputa un total de 27 assassinats entre els quals hi ha el del líder d’Herri Batasuna, Santiago Brouard, el 1984 Per les accions dels GAL reberen condemnes, entre d’altres, els policies José Amedo…
Joachim von Ribbentrop
Història
Política
Polític alemany.
Fill d’un oficial de l’exèrcit, durant la Primera Guerra Mundial serví com a hússar en el front de l’Est i després fou assignat a la missió militar alemanya a Turquia Havent tornat a Alemanya després de la guerra, s’uní a Hitler 1932 i s’afilià al partit nacionalsocialista i esdevingué el conseller del Führer en afers estrangers a la pujada al poder dels nazis 1933 El 1935 negocià l’acord britanicoalemany, que autoritzà el rearmament naval alemany, i el 1936, amb el Japó, el Pacte Antikomintern, dirigit contra l’URSS Convertit en el diplomàtic alemany més prestigiós, fou ministre…
Jean Ferrat
Música
Nom amb què és conegut Jean Tenenbaum, autor i intèrpret de cançons francès.
Tècnic de laboratori de professió, el 1954 començà a interpretar les seves cançons pels cafès Del 1955 al 1960 musicà poemes de diversos poetes coneguts i més tard collaborà amb Louis Aragon Les yeux d’Elsa A partir del 1963 inicià una carrera de cantautor i s’anà decantant gradualment cap a posicions polítiques d’esquerra, bé que criticà en diverses ocasions la línia del Partit Comunista al qual era molt proper, tot i no militar-hi, especialment amb motiu de la invasió soviètica de Praga el 1968, que reflectí en la cançó Camarade Entre les seves cançons més conegudes que…
Ramon Espasa i Oliver

Ramon Espasa i Oliver
© Fototeca.cat
Política
Medicina
Metge i polític.
Es llicencià en medicina a Barcelona 1965, s’especialitzà en cirurgia, traumatologia i ortopèdia i es doctorà el 1975 Coautor dels llibres La sanidad, hoy 1975 i El Servei Nacional de Salut, una alternativa democràtica a la sanitat 1977, collaborà en el desè Congrés de Metges i Biòlegs 1976 i fou coordinador general de l’Àmbit d’estructura sanitària del Congrés de Cultura Catalana 1977 Afiliat al PSUC el 1968, en fou delegat a l’Assemblea de Catalunya, per la qual cosa fou empresonat el 1974 El 1977 fou nomenat conseller de sanitat i assistència social de la Generalitat de Catalunya El 1980 i…
Léon Blum
Història
Política
Polític francès.
D’origen jueu, estudià dret i el 1906 fundà, amb Jaurès, el periòdic L’Humanité Durant la guerra 1914-18 fou director del gabinet del ministre Sembat Al congrés de Tours 1920 encapçalà el moviment d’oposició a la Tercera Internacional i passà a ésser el cap del nou partit socialista francès SFIO, després de la separació dels comunistes, i director de Le Populaire Després del triomf del front popular, tingué accés a la presidència del consell El seu primer ministeri juny del 1936-juny del 1937 es caracteritzà per importants reformes econòmiques i socials Partidari, en un primer…