Resultats de la cerca

Considerant, doncs, que l’afany de guany i l’esperit de competència individuals són concordants amb l’interès general i necessaris per al bon funcionament de la vida econòmica, s’oposa al control de la vida econòmica per part de l’estat, el qual ha de limitar-se a assegurar la llibertat de contracte i l’acompliment de la llei, sobretot pel que fa a la propietat privada, i afavorir el lliure joc dels mecanismes del mercat Els primers a exposar teòricament la doctrina foren els fisiòcrates, però fou sobretot Adam Smith qui aprofundí el principi de la llibertat econòmica, bàsica…

Professor assistent a la Universitat Catòlica de Lovaina, el 1971 es doctorà a la Universitat de Barcelona i accedí a la càtedra de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona , que exercí fins a la jubilació 2013 Els anys 1979-94 formà part de la comissió tècnica de la Fundació Jaume Bofill Ha dut a terme nombrosos estudis sobre la sociologia de la religió, especialment sobre l’ Església catòlica  en el món d’avui Associat a l’Institute for the Study of Economic Culture, ha estat professor convidat en diverses universitats europees i a la Universitat de Boston Ha publicat, entre d’…

De formació autodidàctica, inicià l’activitat professional documentant gràficament la Transició espanyola a la revista Cambio 16   l’any 1972, de la qual fou corresponsal a Barcelona 1973-75, amb fotografies com La senyera catalana 1976 o La signatura de la Constitució 1978 L’any 1972 fundà també amb altres fotògrafs l’Agència Popular Informativa API, i el 1979 féu la primera exposició individual a la Galeria Spectrum de Barcelona 1979 L’any següent cofundà l’agència fotogràfica Cover , que dirigí en 1980-84 i 1991-94 Ha estat editor i fotògraf de nombroses revistes culturals com…

És catedràtic de filologia catalana de la Universitat de València, on s’ha especialitzat en la literatura dels segles XIX i XX, sobretot del País Valencià En els seus inicis s’interessà per la Renaixença valenciana, i publicà Els orígens de la Renaixença Valenciana 1980, i també estudis sobre el Romanticisme valencià o la figura de Teodor Llorente Amb posterioritat ha centrat el seu interès en el primer terç del segle XX valencià, sobre el qual ha publicat nombrosos estudis en què la figura del poeta i gramàtic Carles Salvador i la narrativa del període…

De petit rebé ensenyaments musicals de la seva mare i aprengué a tocar la viola, el clavicèmbal i el koto Amplià la seva formació a les universitats de Califòrnia i Estatal de San Francisco, on rebé classes de direcció orquestral Els anys setanta començà la seva carrera com a director i el 1978 assumí la titularitat de l’Orquestra Simfònica de Berkeley, càrrec que exercí durant tres dècades, fins el 2009 També fou assistent de S Ozawa a París A la capital francesa fou principal director convidat de l’Ensemble InterContemporain, i també ho ha estat de l’Orquestra Simfònica de…

Graduat 1974 i doctorat en biologia marina el 1979 a la Universitat de Kiel Alemanya, el 1985 hi obtingué una càtedra en aquesta matèria, i el 2002 en fou nomenat professor honorari El 1979 s’incorporà al Centre Internacional de Gestió de Recursos Biològics Aquàtics International Center for Living Aquatic Resources Management, ICLARM amb seu a Manila Filipines, on assumí tasques de direcció fins el 1994, que fou nomenat professor del Centre Pesquer de la Universitat de Colúmbia Britànica, a Vancouver Canadà En aquesta institució duu a terme tasques docents i de recerca, activitats que …

Es llicencià en filologia hispànica, amb especialitat català, i ha estat professora de català Ha collaborat de manera habitual a la premsa i formà part del collectiu d’escriptors Ofèlia Dracs i de l’equip fundador d’ El Punt Diari Com a narradora, inicià la seva obra amb Escubidú 1982, Sauló 1984 i La ciutat 1990, a les quals seguiren La visita de Truda 1993 i Les campanes de Sant Serní 1996 A partir de La pluja d’estels 2002, finalista del premi Carlemany 2001, una novella que juga amb un doble temps històric, el present i un passat que se situa als anys trenta, en…

Aquests discs van proveïts d’uns solcs finíssims microsolcs i són de material plàstic La lectura pot ésser feta amb un dispositiu piezoelèctric, amb una agulla de diamant, o bé òptic, amb un làser i un sensor fotoelèctric collocats a les dues cares del disc, que és transparent i flexible Hi ha diferents sistemes de videodisc Els sistemes CED Capacitive Electronic Device i VHD Very High Density són de tipus capacitiu i tenen un funcionament anàleg al dels discs fonogràfics clàssics consisteixen en un disc giratori i una agulla que hi manté un contacte físic Així, per la superfície…

Els jaciments d’aquesta cultura són terra endins, a uns 80 km de la costa, en una regió desèrtica i desolada Hom no coneix ciutats ni centres religiosos del poble creador d’aquesta cultura tots els materials coneguts procedeixen de les tombes, que consisteixen en pous profunds i verticals que van a parar a cambres on hi ha les mòmies embolcallades amb mantells, ponchos i altres peces de roba i adornades amb joies d’or, d’argent i de coure Aquestes robes poden ésser de cotó o de fina llana de vicunya i alpaca, i tant per les tècniques del teixit com pel colorit i la varietat dels…

Situació Un aspecte de les ruïnes de l’església des del costat de llevant, amb la capçalera a primer terme Aquest edifici sembla que donava una planta amb una nau rectangular, capçada a llevant per un absis semicircular F Tur Les ruïnes de l’església de Sant Miquel de Cadins es troben situades a uns 300 m vers el costat nord-oriental de l’església de Sant Feliu de Cadins, que és a poc més d’1 km vers ponent de la vila de Cabanes Mapa 258M781 Situació 31TDG967840 A Cabanes s’hi va des de Figueres és a uns 4 km per la carretera local de Sant Climent Sescebes Al raval de les Masies de Dalt, al…