Resultats de la cerca

Fou introduït a Roma a partir del segle II aC a través de la Magna Grècia El seu desenvolupament pot ésser seguit molt bé a través de la descripció que en fa l’historiador Tit Livi Al final del segle II aC 186, en vista dels abusos que constituïa la celebració d’aquestes festes i de llur caràcter secret que les feia sospitoses a l’autoritat, foren prohibides pel Senat en un decret, el Senatusconsulum de Bacchanalibus , una part del qual ha estat conservada en una carta dels cònsols als aliats aquest text ha donat motiu a molts estudis erudits, tant des del punt de vista del llatí arcaic en…

Aquest terme fou creat per Pau Diaca Els pobles germànics angles , saxons i juts , establerts a Anglaterra al segle V, foren al principi designats comunament saxons, bé que l’apellatiu angle es troba ja en Tàcit al segle VI Pau Diaca feu la distinció entre saxons d’Anglaterra i romasos al continent El cronista anglès John Asser utilitzà la denominació rex Angulsaxorum , que apareix a vegades en els documents anglesos, fins a l’època del rei Edgar mort el 975, fou reemplaçada per la de rex Anglorum L’expressió “anglosaxó” fou represa per William Camden el 1586, i hom l’empra estretament…

Entre les seves funcions hi ha l’estudi i l’exploració del sòl i del subsol per al coneixement de la geologia, la mineria, la hidrogeologia i aspectes ambientals Aquests estudis es recullen en la publicació de cartografies geològiques i temàtiques a diverses escales del territori de l’estat, i en la catalogació dels materials geològics susceptibles d’aprofitament o transformació industrial Al llarg de la seva història ha tingut diverses denominacions  Comisión del Mapa Geológico de España 1870-1910, Instituto Geológico de España 1910-27,  Instituto Geológico y Minero de España…

La primera de les seves tasques fou la organització d’un homenatge a les Brigades Internacionals i d’un colloqui sobre la Guerra Civil Es dotà d’una revista, Quaderns del Centre de Treball i Documentació , que tingué una durada efímera 1981 Ha estat en aquests anys la plataforma d’activitats diverses, sobretot en el terreny de la història més recent Destaquen entre les dels darrers anys el seminari sobre les actituds socials davant el franquisme 1987 que es publicà amb el títol Franquisme Sobre resistència i consens a Catalunya 1938-1959 1990, la coorganització del I Colloqui…

En foren els representants principals Domenico — 1156, dux 1148-56, consolidà la puixança de Venècia a l’Adriàtica Marino — 1253, hàbil diplomàtic, succeí com a dux Giacomo Tiepolo 1249 Antonio 1365 — 1434, historiador, deixà una Crònica fins el 1404 i un Diari 1403-33, però la primera redacció fou destruïda per ordre del Consell dels Deu Andrea Venècia 1558 — 1618, historiògraf de la república 1598, formà part del Consell dels Deu És autor d’una Historia Veneta 1521-1615 Francesco , dit el Peloponesi Venècia 1619 — Nàuplia 1694, capità general de la flota 1657, perdé el comandament…

Estudià a l’escola de Llotja de Barcelona Fou el capdavanter del grup Nou Ambient, creat el 1919 seguint el model del grup dels evolucionistes, amb els quals exposà a Madrid el 1932 Havia fet la primera exposició individual a les Galeries Dalmau 1925 La seva pintura paisatge, natura morta, figura, realista, és de traç nonellià amb derivacions vers el surrealisme i l’expressionisme Els collages de caràcter matèric també són molt representatius d’una determinada etapa de la seva producció Exiliat, residí a Mèxic des del 1939 fins al 1980 Integrat plenament a la vida artística mexicana, exercí…

Deixeble de Gouan, fou nomenat director del Jardí Botànic de Perpinyà el 1794 i, dos anys després, professor d’història natural de l’Escola Central de Perpinyà 1796-1808 Herboritzà pel Rosselló, el Vallespir, el Conflent, la Cerdanya i la vall de Núria i refeu el jardí botànic, molt malmès per les operacions bèlliques durant la Guerra Gran Fou un dels introductors de les vacunes a Catalunya del Nord 1800 A partir de la Restauració dels Borbó a França i fins a la Revolució del 1848 fou un dels metges més influents a Perpinyà i acumulà un gran nombre de càrrecs El 1854 fou, amb…

Fou eclesiàstic i conservador del Museu Diocesà de Tarragona Membre de la Reial Acadèmia de la Història 1918 i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres 1924 Collaborà a La Illustració Catalana , Catalunya i Pàtria , entre d’altres Adaptà al teatre, en vers, Lo salamonet de les matines 1907, llegenda tarragonina, amb música de Francesc Salvat La presó de Lleida 1907, cançó popular, musicada per Daniel Mestre, i Lo pastor i el Rei s d, rondalla popular, amb arranjaments d’Eudald Serra És autor de Còdexs catalans de la Biblioteca Provincial de Tarragona 1904 i d’ El…

Estudià batxillerat a Tarragona i el 1940 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona Exercí el càrrec de catedràtic d’institut a Múrcia i a l’Institut Verdaguer de Barcelona, del qual fou director Durant el període 1962-69 donà classes de llengua i literatura gregues a la Universitat de Barcelona Fou membre del consell de direcció de la Fundació Bernat Metge 1964 Publicà nombrosos textos pedagògics de llengua grega, com la divulgadíssima Gramática griega 1942 Deixeble de Carles Riba, feu excellents traduccions d’obres gregues clàssiques i modernes de Tucídides, Història…

Fundà diverses publicacions de poesia i d’art, entre les quals la collecció “Biblioteca de Poetes Valencians Contemporanis” 1915 i les revistes El Vers Valencià 1934 i Ribalta 1935 La seva obra poètica, començada el 1915 amb Precs de pau i Llaurs lírics , és molt extensa —més de seixanta llibres—, però desigual Escriví, també, una Història de l’art valencià 1957 i diversos pamflets polítics, com Els cavallers de Vinatea 1928 i El perill català 1931, atac al valencianisme polític procatalanista Publicà igualment alguns opuscles de tema gramatical, en els quals postula solucions…