Resultats de la cerca

La geografia física La part més gran del país és formada per un extens altiplà, nucli central, que té una altitud mitjana de 1000 a 1400 m i que correspon a una antiga superfície d’erosió que nivellà l’antic sòcol precambrià Aquest altiplà és limitat a l’E per la regió costanera de l’Índic, de formació sedimentària i menys alta, i a l’W per l’enfonsament tectònic del Rift Valley, l’eix del qual constitueix la frontera occidental de Tanzània, que és ocupat pels llacs de Tanganyika, Nyasa i Rukwa els dos primers, autèntics mars interiors El N és també banyat per un altre mar interior, el llac…

Situació i presentació Limita, a l’W, amb els termes de les Preses i d’Olot, al N amb Sant Joan les Fonts i Sant Jaume de Llierca, al sector E amb Sant Ferriol i Mieres, i al S amb Sant Feliu de Pallerols i Sant Aniol de Finestres S'estén al SE del pla d’Olot, al sector de la cubeta o fossa de Santa Pau, limitada al N per la serra de Batet i la de Sant Julià del Mont 907 m i al S per la serra de Finestres 973 m al turó de Sant Jordi, continuada aquesta a l’oest, després del coll de Fontpobra, per la de Marbolenya i la del Corb Comprèn la capçalera del Ser, riu que es forma a la Font Pobra i…

Situació i presentació És situat a la banda NW de la comarca, al sector meridional de Comalats, als primers altiplans meridionals de la plataforma segarrenca que s’aixeca per damunt de la Conca de Barberà estricta a través de la serra del Tallat, al sector de Belltall, amb una elevació que oscilla entre els 700 i els 841 m El terme confronta pel NE amb el de Vallfogona de Riucorb, per l’E amb Conesa, pel SE amb Forès, pel S amb Solivella i per l’W amb Vallbona de les Monges a través del seu agregat de Rocallaura, en un petit sector amb Ciutadilla i amb Guimerà a la partida de Relat de Baix,…

La geografia física Muntanyes del Ruwenzori © Xevi Varela El relleu del país és constituït per les vastes planures del sòcol paleozoic, inclinat de N a S, amb una altitud de 1100 a 1800 m A l’E i a l’W hi ha els grans sistemes muntanyosos de l’Elgon 4320 m i del Ruwenzori 5119 m Al centre de la plana hi ha els llacs Kyoga i Kwania, i al llarg de la depressió del Rift Valley els llacs Albert, George i Edward El clima és equatorial suavitzat per l’altitud, les temperatures són elevades entre 19°C i 25°C de temperatura màxima anual i les pluges tenen la màxima de març a juny i de setembre a…

Situació i presentació El terme és en contacte amb les comarques del Vallès Oriental municipis de Montseny i Fogars de Montclús al SE i d’Osona Viladrau i Espinelves al l’W Confronta també amb els municipis selvatans de Sant Hilari Sacalm N, Santa Coloma de Farners NE, Sant Feliu de Buixalleu E i Riells i Viabrea S El municipi té per eix la vall de la riera d’Arbúcies, de boscos frondosos i reclosa pel Montseny, el pla de les Arenes a les Guilleries i els cims de Joanet i la serra de Malhivern i Montsoriu, a l’extrem S La vall és presidida pel cim majestuós de les Agudes, de 1707 m d’altitud…

Situació i presentació El terme municipal d’Arbeca, de 58,29 km 2 , es troba a l’extrem nord-oriental de la comarca, en contacte amb el Pla d’Urgell i l’Urgell, al sector regat pel canal d’Urgell Limita amb els termes urgellesos de Maldà E i Belianes NE, amb els del Pla d’Urgell de Vilanova de Bellpuig NE i Miralcamp N i amb els garriguencs de Puiggròs W, les Borges Blanques W, la Floresta SW i els Omellons SE El canal d’Urgell travessa el territori en diagonal N-SW i la plana que queda al NW forma part del paisatge típicament urgellès, amb les terres de regadiu cobertes d’arbres fruiters i…

Situació i presentació Situat a la part septentrional de la comarca, limita al N i al NW amb el terme d’Almenar, a l’W amb Almacelles, al SW amb l’enclavament de Malpartit Torrefarrera, al SE amb Vilanova de Segrià i a l’E amb la Portella i Albesa, aquest darrer ja de la comarca de la Noguera Es troba al sector N del Segrià, en contacte ja amb la Noguera, al sector de la dreta de la Noguera Ribagorçana riu que forma en una petita part el seu límit NE, a la zona de contacte entre les conques del Segre i del Cinca, marcada per un escarpament d’un centenar de metres, en direcció N-S, que deixa a…

Situació i presentació Està situat a l’extrem de ponent de la comarca, en contacte amb el Baix Cinca Limita amb els termes de Saidí W i Fraga SW, ambdós del Baix Cinca, i amb els segrianencs de Torres de Segre S, Sudanell SE, Lleida NE-E i Gimenells i el Pla de la Font NW El terme s’estén des de la dreta del Segre límit SE del territori, que continua pel pla segrianenc, fins al sector de plataformes seccionades en turons i plans que separen les conques del Segre i del Cinca serra del Coscollar, de direcció N-S i 301 m d’altitud, fins a l’ampli terme de Vallmanya, a ponent d’aquesta serra, ja…

La geografia física Constituïda per un sòcol basàltic jove, pobre en intrusions metàlliques i bombat a l’interior on l’altura, quasi sempre superior als 500 m, culmina a 2100 m al Hvannadalshnúkur, a la glacera d’Öraefajökull, al SE, Islàndia es caracteritza pel vulcanisme i el glacialisme, l’associació dels quals determina la singularitat del paisatge Té nombrosos cràters volcànics, alguns dels quals són molt explosius, com el Hekla i el Laki les colades de lava han blocat sovint les valls i han originat llacs, com el de Thingvellir també abunden les surgències d’aigües termals, a vegades…

Situació i presentació És un enclavament de la Baixa Cerdanya dins l’Alta Cerdanya i, per tant, de l’Estat espanyol dins l’Estat francès, produït com a conseqüència dels acords del tractat dels Pirineus El terme de Llívia és separat del de Puigcerdà, en el punt més proper entre ambdós, per només 1,8 km Amb forma com de mitja lluna, el terme és envoltat pels municipis de l’Alta Cerdanya Targasona a tramuntana, Estavar a llevant, Sallagosa al SE, Santa Llocaia a migdia, la Guingueta d’Ix al SW i, finalment, Ur i Angostrina i Vilanova de les Escaldes a ponent El perímetre va ser assenyalat per…