Resultats de la cerca

Curial, acompanyà a Amèrica monsenyor Muzzi 1823-25 bisbe de Spoleto 1827 i d’Imola 1832, s’hi mostrà obert i modern Ja papa, la seva actitud moderadament oberta a la reforma dels Estats Pontificis , que el féu aparèixer com un possible cap del moviment d’unitat italiana sota el signe neogüelf, fou estroncada quan, en negar-se a declarar la guerra a Àustria, com li demanava Carles Albert del Piemont, esclatà la revolta a Roma 1848 amb la proclamació de la república romana En tornar de Gaeta, on s’havia refugiat gràcies a la intervenció armada francesa, el seu pontificat s’endurí Ocupada Roma…

Es formà a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, a Madrid, on s’apropà a la generació del 27 i a l’òrbita surrealista espanyola El 1927 formà part de la denominada Primera Escuela de Vallecas, amb Alberto Sánchez, Benjamín Palencia i Luis Castellanos A partir d’una exposició, l’any 1928, començà a ser coneguda per les seves obres més enllà de la seva condició femenina Inicialment es mogué en una línia propera a la nova objectivitat o al realisme màgic, en la qual destaquen les sèries Verbenas i Estampas El 1932 s’installà a París, on conegué René Magritte, Max Ernst, Joan Miró,…

Començà la seva trajectòria l’any 1947 com a humorista en el diari “Madrid”, en què publicà un acudit cada dia fins el 1971, i en la revista satírica “La Codorniz”' L’any 1972 fundà el setmanari d’humor “Hermano Lobo”, del qual també esdevingué director, i collaborà a més en altres publicacions És autor de nombrosos llibres, entre els quals destaquen El manzano de tres patas 1956, El rabioso dolor y otros bienes de consumo 1971, Todos somos de derechas 1973, Que viva España manque pierda 1974, Una autobiografía 1973, El libro de cabecera 1975, Yo fui feliz en la guerra 1986, La enfermedad es…

Traducció del terme grec Theotokos , que correspon al títol mariològic més antic, als Països Catalans aquesta expressió ha prevalgut sobre altres d’equivalents, i és emprada també com a simple interjecció

En ésser alliberat el seu pare pels catalans hagué de constituir-se en ostatge juntament amb els seus germans Lluís i Robert a conseqüència del pacte de Canfranc 1288 Fou alliberat en virtut del tractat d’Anagni 1295 En vida del seu pare dugué el títol de comte de Provença Morí solter

Assassinat el seu marit 1476, féu proclamar successor llur fill Joan Galeàs, assumí la regència i confià el govern a Cicco Francesco Simonetta Havia descartat la intervenció dels seus cunyats Sforza, els quals vencé i exilià 1477 L’aixecament i separació de Gènova 1478 desacredità Simonetta Bona decidí de rebre Lluís Sforza 1479, que s’imposà a Milà, féu ajusticiar Simonetta i constrenyé finalment Bona a renunciar a la tutela i a sortir de Milà 1480