Resultats de la cerca
Es mostren 45039 resultats
Josep Padró i Parcerisa

Josep Padró i Parcerisa
© Universitat de Barcelona
Arqueologia
Egiptòleg, arqueòleg i historiador.
Estudià a Barcelona, París i Montpeller, i es doctorà a la Universitat Autònoma de Barcelona UAB l’any 1975 La seva tesi es publicà a Leiden amb el títol Egyptian-type Documents from the Mediterranean Littoral of the Iberian Peninsula before the Roman Conquest 1980-85 Professor universitari a la UAB, Madrid i Tarragona i posteriorment a les universitats de Barcelona i de Lisboa, ha estat l’introductor de l’egiptologia a la universitat catalana Catedràtic d’història antiga de la Universitat de Barcelona 2003 i des del 2010 catedràtic emèrit, des del 1974 organitza i publica els…
Joan Francesc Baixas i Àrias
Teatre
Pintura
Pintor i director teatral.
El 1964 fundà la companyia El vaixell blanc i el 1967 el Teatre de la Claca per al qual escriví, dirigí i interpretà quinze espectacles realitzats en collaboració amb pintors Mori el Merma , amb Joan Miró, Peixos abissals , amb A Saura, Laberint , amb Roberto-S Matta, i altres amb Viladecans, Mariscal, etc La companyia viatjà per tot el món Centre Pompidou, Sydney Opera House, etc amb la proposta de “teatre visual” com a confluència entre les arts plàstiques i escèniques Clausurat el Teatre de la Claca 1988, s’ha dedicat a la investigació pictòrica i teatral Ha collaborat també…
José Van Dam
Música
Baix baríton belga.
Estudià música a la seva ciutat natal amb Frederic Anspach i debutà a Lieja el 1960 com a Don Basilio El barber de Sevilla Entre el 1961 i el 1965 cantà a l’Òpera de París, actuacions que constituïren el principi d’una reeixida carrera internacional que l’ha dut als teatres i festivals d’òpera més prestigiosos i a realitzar nombrosos enregistraments, amb un ampli repertori que inclou obres de WA Mozart, G Rossini, G Verdi, G Bizet, M Musorgskij i C Debussy Assolí renom internacional al Festival de Salzburg interpretant Salomé , de R Strauss, sota la direcció de H von Karajan,…
,
Henry Ettinghausen
Lingüística i sociolingüística
Hispanista i catalanòfil anglès.
Llicenciat en literatura francesa i castellana, es doctorà a la Universitat d’Oxford amb una tesi sobre Francisco de Quevedo , del qual n'edità Los sueños el 1984 Després d’un breu pas per la Universitat de Hull, el 1965 s’incorporà a la Universitat de Southampton, on des del 1983 fou catedràtic d’estudis hispànics fins a la jubilació i posteriorment professor emèrit Ha publicat Francisco de Quevedo and the Neostoic Movement 1972, les biografies Diego Duque de Estrada’ 1983 i Alonso de Contreras 1989 i Noticias del siglo XVII relaciones españolas de sucesos naturales y…
Jules Alphonse Hoffmann

Jules A. Hoffmann
© Université de Bordeaux
Medicina
Metge francès d’origen luxemburguès.
Doctor en ciències naturals per la Universitat de Luxemburg 1963 i en ciènces per la d’Estrasburg 1969, ha desenvolupat la seva carrera científica i docent al Centre National de la Recherche Scientifique des del 1964, on ha ocupat diversos càrrecs ha estat director del laboratori de Biologia general de l’Institut de Zoologia 1978-93, president de la secció de biologia del desenvolupament i de la reproducció del Comitè Nacional 1995-2000 i director del departament de Biologia cellular i molecular de la Universitat Louis Pasteur d’Estrasburg 1990-2002,…
Linda Watkins
Medicina
Bioquímica i fisiòloga nord-americana.
Graduada el 1976 en biologia i psicologia pel Virginia Polytechnic Institute and State University, es doctorà el 1980 en fisiologia pel Medical College of Virginia, on ha dut a terme recerca, com també a la universitat de Californa Davis Des del 1988 és professora de psicologia a la universitat de Boulder Colorado Ha identificat un agent de dolor d’origen no neuronal en les glia o cèllules glials, les quals tenen un paper destacat en el dolor patològic i en el causat en cas de nervis danyats, i d’aquesta manera ha explicat per què en alguns tipus de…
Dulce Pontes
Música
Cantant portuguesa, de nom complet Dulce José Silva Pontes.
Estudià música al Conservatori de Lisboa i també seguí cursos de dansa contemporània S'inicià com a cantant i artista el 1988 i participà en espectacles musicals diversos en teatre i televisió El 1991 fou seleccionada per a participar en el Festival d’Eurovisió, cosa que contribuí força a la seva popularitat L’any següent enregistrà el primer disc, Lusitana , de registre bàsicament pop El següent, Lágrimas 1993, la consagrà com la principal renovadora del fado , gènere al qual s’ha mantingut fidel, si bé adaptant-hi influències contemporànies Actualment és la cantant portuguesa…
James Fernandez
Antropologia
Antropòleg nord-americà.
Es doctorà a la Northwestern University el 1962 amb una tesi sobre la cultura fang de l’Àfrica occidental sota la direcció de MJHerskovits Ha estat catedràtic d’antropologia de la Universitat de Princeton i actualment ho és al departament d’antropologia de la Universitat de Chicago Ha realitzat el seu treball de camp entre els fangs —on féu recerca sobre cultes sincrètics i canvi cultural— i també a Astúries, on ha dut a terme investigacions sobre crisi i revitalització cultural, i reindustrialització Els eixos centrals de la seva investigació se centren…
H. Robert Horvitz
Biologia
Científic nord-americà.
Estudià biologia a la Universitat de Harvard, on es doctorà l’any 1974, i el 1978 s’incorporà al Laboratori de Biologia del Massachusetts Institute of Technology MIT, on desenvolupa la seva tasca científica Horvitz ha emprat tècniques de genètica, biologia molecular, bioquímica, electrofisiologia, farmacologia i microcirurgia per a esbrinar de quina manera els gens controlen el desenvolupament dels diversos òrgans i sistemes de l’organisme, i especialment del sistema nerviós Utilitzant com a model el nematode Caenorhabditis elegans , ha investigat la presència d’una…
baga
Etnologia
Individu d’un poble islamitzat de la costa de Guinea, al nord de Conakry.
És possible que el mot vingui de ba kae , ‘els habitants de la mar’ en llengua susu lingua franca de la costa guineana Els bagues no tenen una unitat lingüística, sinó que hi ha tres llengües bagues mútuament inintelligibles, una d’elles amb sis dialectes força diferents Els bagues tenen una unitat ocupacional Conreen l’arròs de manglar amb una tècnica i unes eines que els són peculiars també els són pròpies les tècniques d’extracció de sal marina i del vi de les palmeres d’oli Al llarg del s XX, la majoria dels grups bagues abandonaren les seves pràctiques culturals, es…