Resultats de la cerca
Es mostren 9726 resultats
la Pardinella
Església
Masia del municipi de Das (Baixa Cerdanya), al S del poble, al camí del coll de Jou.
la Vila Joiosa
El passeig marítim de la Vila Joiosa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Marina Baixa, als vessants marítims de les serres prebètiques valencianes.
Presenta, quant al relleu, tres faixes paralleles, constituïdes per un sector muntanyós des de la serra d’Orxeta 671 m alt i les proximitats del pantà de l’Amadòrio fins al Cantalet 486 m alt un glacis que bisella el flysch eocènic, esquinçat per l’erosió i amb els alts de Ximo 265 m i el Paller 305 m i un sector litoral, entre la cala de Morales, al límit amb Benidorm i protegida per una torre de guaita a 143 m, a llevant, i el barranc del Carritxar, a ponent, amb predomini dels penya-segats 8 km i algunes platges 3,5 km, entre les quals la cala d’Alcocó i les platges d’Ametles, de la Vila,…
Vencilles
Despoblat
Despoblat del municipi de Das (Baixa Cerdanya), al NW del poble, al camí de Sanavastre a Prats.
Es conserven restes de l’antiga església
Torre d’Altea
Despoblat
Despoblat del terme de Callosa d’en Sarrià (Marina Baixa), proper a Micleta, esmentat al segle XVI.
la Canal
Barri
Barri de Sueca (Ribera Baixa), situat al N de la ciutat i actualment integrat al nucli urbà.
Barceloneta de Provença
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, al departament francès d’Alps de la Baixa Provença (3 314 h [1982]).
Centre d’esports d’hivern explotacions de marbre verd Fou fundada l’any 1231 amb el nom de Barcelona pel comte Ramon Berenguer V de Provença La ciutat conserva restes de fortificacions del s XIII
Baden
Ciutat
Ciutat del land de la Baixa Àustria, a Àustria, vora el riu Schwechat al sud de Viena.
Estació balneària fonts d’aigües sulfuroses El centre termal fou ja anomenat pels romans Aquae Pannonicae Escollida com a residència d’estiu de l’emperador del Sacre Imperi, Baden gaudí d’una fama extraordinària com a estació balneària des de la fi del s XVIII, fama que s’incrementà amb la construcció del ferrocarril 1841 Durant la Segona Guerra Mundial fou ocupada per l’exèrcit soviètic i convertida en el seu quarter principal
Alençon
Ciutat
Ciutat de la regió de la Baixa Normandia, França, capital del departament d’Orne, vora el Sarthe.
Coneguda especialment per l’escola de puntes i randes anomenades d’Alençon, també és un nucli industrial filats de lli i de cànem, porcellanes, indústries elèctriques i un centre de comunicacions carreteres, ferrocarril
Cortàs
Poble
Poble del municipi de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), agregat al s XIX al municipi d’Éller.
És al vessant occidental de la vall Tova, aigua avall d’Éller L’església, romànica, depèn de la parròquia d’Olopte
Lavascort
Caseria
Caseria del municipi de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), a l’esquerra del Segre, prop de Baltarga.