Resultats de la cerca

Llicenciat en dret i diplomat en dret comunitari per la Universitat de Nancy França, fou professor del Collegi d’Europa a Bruges Bèlgica, i més tard treballà en el departament de relacions internacionals del Partido Socialista Obrero Español PSOE, partit en el qual milità des del 1974 Després de la victòria electoral del PSOE el 1982, entrà a l’administració i fou nomenat secretari d’estat de relacions amb les Comunitata Europees des del 1993 Unió Europea , i fins el 1985 encapçalà l’equip que en negocià l’adhesió d’Espanya Del 1986 al 1999 treballà en les institucions…

Fill de l’alta burgesia industrial holandesa, el 1962 es graduà en economia a Rotterdam En 1973-77 fou membre del Partit Popular Catòlic KUP i ministre d’Afers Econòmics amb el govern Den Uyl El 1978 fou elegit president del grup parlamentari dels cristians democràtics CDA, formació nascuda de la fusió del KUP amb dos grans partits confessionals més Presidí tres governs successius del 1982 al 1993, que perdé les eleccions Sota la consigna “els Països Baixos estan malalts”, al llarg dels seus mandats tingué com a prioritat l’ajust pressupostari i la retallada del dèficit i de l’atur, objectius…

Ordenat prevere el 1961, es preocupà ben aviat per la sort dels marginats i, un cop nomenat bisbe d’Évreux 1982, multiplicà les seves intervencions públiques en defensa de les persones sense llar Es mostrà discrepant de la doctrina oficial de l’Església sobre temes morals relacionats amb la sexualitat Amonestat diverses vegades per la Conferència Episcopal Francesa, finalment fou destituït per Joan Pau II del seu càrrec de bisbe d’Évreux 1995, diòcesi que fou encomanada a Jacques David, fins aleshores bisbe de La Rochelle i Saintes En una situació que ell mateix qualificà de “…

Estudià a Madrid, on es titulà l’any 1924 La Generalitat republicana li encomanà l’any 1935 la redacció d’un Pla General d’Obres Públiques de Catalunya on ja es contemplava la construcció d’un eix viari que uniria Girona amb Lleida passant per Manresa, precursor de l’Eix Transversal engegat l’any 1997 Durant els anys 1940 i 1941 estudià l’aprofitament integral de la conca de l’Alta Ribagorça, arran del qual, l’any 1946, l’Instituto Nacional de Indústria creà l’ENHER per a dur-lo a terme Des de l’any 1947 al 1962 es construiren els embassaments de Canelles, Escales, Llesp, Bono, Senet i el…

Especialitzat en psicologia evolutiva i de l’educació, ha intervingut de forma rellevant en la planificació teòrica de la reforma educativa del 1990 i en l’assessorament de la corresponent experimentació Des del 1973 fins al 1977 collaborà amb els professors Jean Piaget i Bärbel Inhelder en la docència i la investigació en psicologia genètica i experimental i en metodologia psicològica, a la facultat de psicologia i de ciències de l’educació de la Universitat de Ginebra Es doctorà en psicologia per la Universitat de Barcelona 1977 on, des del 1985, ocupa la càtedra de psicologia evolutiva i…

Llicenciat en medicina 1974, s’especialitzà en anestesiologia i reanimació i en epidemiologia President de la Societat Espanyola d’Epidemiologia i de l’Associació Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària 1981-91, en 1979-81 fou director dels serveis sanitaris de l’ajuntament de Barcelona, i en 1981-83 coordinador de la subàrea de salut pública El 1983 fou elegit per primer cop regidor a l’ajuntament de Barcelona pel PSC Designat successivament director del districte de Ciutat Vella 1987, segon tinent d’alcalde 1991 i primer tinent d’alcalde i president de la comissió d’hisenda i…

Format musicalment a l’escolania de la seu de Barcelona amb J Barter i F Valls, pertangué a la capella d’aquesta catedral com a cantant, arpista i ajudant del mestre Valls El 1713 fou nomenat mestre de capella de la seu de Vic, i l’any següent obtingué la plaça de la seu metropolitana de València, on romangué fins el 1728, que guanyà la de la catedral de Sevilla, ciutat on residí fins a la seva mort Pertany a la generació de compositors que conegueren directament la música barroca italiana a la capella de l’arxiduc Carles d’Àustria a Barcelona Aquest fet influí el seu estil…

Republicà, participà en la preparació de la Revolució de Setembre del 1868 i el 1873 fou nomenat governador d’Osca impulsà i renovà la indústria tapera de la seva regió i fou també diputat a corts per Torroella els anys 1876, 1881, 1884 i 1885, i senador per Girona en 1893-94 i 1894-95 Premiat en el certamen convocat per l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1858 pel poema èpic, en octaves reials, La conquista de Mallorca per don Jau­me el Conquistador , el 1859 fou premiat en els primers jocs florals en els quals participà activament tingué premis els anys 1860, 1869 i…

Vida i obra Traslladat a Olesa de Montserrat d’infant, hi desenvolupà amb molta dedicació una important tasca cultural Cursà els estudis de magisteri i comerç Fundà una acadèmia 1931 a la qual dedicà pràcticament tota la vida El 1923 publicà la primera obra poètica, Les flors de l’ànima El 1929 fou nomenat mestre en gai saber Publicà, també, dues novelles Esclavitud 1928 i Vida nova 1930 Però fou el teatre la seva més ferma vocació Collaborà al periòdic La Nau  com a crític teatral i es relacionà amb importants intellectuals de l’època De la seva producció dramàtica hom destaca…

Poc després del seu naixement la família retornà a Torredembarra, d’on era natural i on Francesc estudià solfeig, harmonia i violí amb I Hernández Recasens A nou anys ja tocava el violí El 1829 obtingué el títol de batxiller en filosofia, i el 1836, el de medicina i cirurgia a Barcelona, ciutat on el 1832 començà a estudiar cant amb Joan Goula i on conegué Caterina Mas, soprano, amb qui es casà Junts debutaren amb Norma al teatre Principal de Palma Posteriorment també cantà a València, al Teatre de la Santa Creu i al Liceu de Barcelona i, finalment, a Bilbao, on perdé la veu a causa d’una…