Resultats de la cerca
Es mostren 16139 resultats
Lynn Thorndike
Historiografia
Historiador nord-americà.
Es doctorà a la Columbia University 1905, i fou professor a les universitats de Northwestern 1907-09, Western Reserve 1909-24 i a la Columbia University 1924-50 Es dedicà a l’estudi de la història medieval, i sobretot a la recerca, l’estudi i l’edició de texts i manuscrits de màgia i ciència medievals i contribuí granment a fomentar l’interès per aquestes matèries Fou un dels fundadors de la History of Science Society, que també presidí 1928-29 Entre les seves obres cal destacar History of Magic and Experimental Science 1923-56, en vuit volums, encara fonamental, Catalogue of…
Francesc Almarche i Vázquez
Arqueologia
Historiografia
Historiador i arqueòleg.
Exercí de professor d’institut i fou arxiver de l’Arxiu del Regne de València i d’altres Fou president de Lo Rat Penat , secretari de l’Acadèmia de Belles Arts, corresponent de la Reial Acadèmia de la Historia de Madrid i de Bones Lletres de Barcelona, director de número del Centre de Cultura Valenciana i ànima de la revista Archivo de Arte Valenciano Són remarcables les seves monografies sobre la civilització ibèrica al País Valencià, sobre els miniaturistes i els pintors medievals, sobre la Mare de Déu dels Desemparats, i les bibliografies sobre els regs valencians i la guerra contra…
Alfred el Gran

Alfred el Gran, segons una escultura, a Wantage, obra del Princep Hohenlohe Langenburg
© Fototeca.cat
Història
Cristianisme
Rei de Wessex (871-899).
Fill d’Etelwulf I i d’Osburga El 853 fou adoptat pel papa Lleó IV, el qual s’encarregà de la seva educació Pujà al tron el 871 a la mort del seu germà Etelred I Durant molt de temps hagué de lluitar contra els danesos, que envaïren el territori, fins que el 893 els vencé definitivament A Alfred fou deguda la reorganització d’Anglaterra reformà l’administració i l’exèrcit, redactà un codi de lleis, fundà una escola palatina i fomentà la cultura tot fent traduir al saxó les obres llatines més importants la Historia ecclesiastica gentis anglorum , de Beda, els Soliloquia de sant…
Lucas Alamán
Economia
Historiografia
Política
Polític, economista i historiador mexicà de família hispànica.
El 1819 publicà un informe de les causes de la decadència de la mineria a Nova Espanya Dictamen sobre el importante ramo de la minería i s’adherí al projecte americà d’Aranda Aconseguí de formar a la Gran Bretanya la Compañía Unida de Minas 1822 per a treballar les mines mexicanes El 1825 ocupà el càrrec de director d’aquella companyia i installà al Cerro de Mercado prop de Durango la primera ferreria moderna del país Com a membre del partit conservador mexicà defensà les institucions colonials, el latifundisme i el poder de l’Església Entre 1823 i 1853 ocupà diversos ministeris i ajudà…
Acab
Història
Setè rei d’Israel, fill d’Omri.
El seu regnat 873 - 854 aC fou un dels períodes més notables de la història d’Israel sotmeté els moabites, mantingué la pau amb Judà i amb els fenicis, derrotà els arameus i s’alià amb els assiris En donen detalls àdhuc fonts extrabíbliques, com, per exemple, la inscripció de Měsa’ i el monòlit de SalmanassarIII Amb tot, és jutjat molt desfavorablement per la Bíblia perquè permeté que la seva muller pagana, filla del rei de Tir, continués donant culte a Baal, per haver ficat a la presó el profeta Miquees, que li profetitzà el desastre, i per la seva manca general de zel Quan,…
‘Abd al-Raḥmān al-Šarqawī
Literatura
Escriptor egipci.
Estudià dret, i essent estudiant s’uní als antimonàrquics Fundà i dirigí la revista Katib 1951, des d’on defensà posicions d’esquerra Del 1951 al 1955 formà part de delegacions del govern egipci en conferències de pau Autor de novelles socials el 1954 publicà Al-Ard ‘La terra’, en què, valent-se d’una història amorosa, analitzà la contraposició d’interessos entre els grans terratinents i els petits propietaris i els jornalers La seva obra Muḥammad rasūl al-hurriyya ‘Mahoma, apòstol de la llibertat’, 1962, en el qual confrontà el profeta amb conflictes actuals, provocà un gran…
Gloria Fuertes
Literatura
Escriptora castellana.
S'inicià publicant poesies i contes a la revista Maravillas El reconeixement i la difusió de la seva obra, bàsicament poètica, prové sobretot de la seva dedicació al públic infantil Canciones para niños 1952, Pirulí, versos para párvulos 1955, Canguro para todo 1967, La oca loca 1968, premi internacional Andersen de literatura infantil i Cómo atar los bigotes del tigre 1969, El cuarto del bebé 1997, són alguns dels seus reculls La seva poesia més adreçada als adults participa igualment d’un estil directe i comunicatiu, així com d’un vessant imaginatiu Isla ignorada 1950, Antología y poemas…
Daniel Cortezón Álvarez
Literatura
Escriptor gallec.
Es donà a conèixer amb la novella As covas do rei Cintolo 1956, en la línia de fantasia i humor d’Alvaro Cunqueiro, bé que un any abans havia publicat Ribanzo , en el mateix gènere, al qual retornà amb A xeva sagrada 1960 i A vila sulagada 1981, premi Blanco Amor Escriví també nombroses obres de teatre, sovint grans quadres històrics on, emparat en figures de la llegenda o de la història gallega, presenta problemes de l’actualitat Prisciliano 1970, Xelmírez 1974, Os irmandiños 1978, Pedro Madruga 1981 i A diáspora 1981 Fou també autor d’assaigs O esprito de Galiza 1955, De la…
Llorenç Cerdà i Bisbal
Pintura
Pintor.
Estudià, pensionat, a Madrid 1883-84 i a Roma 1885-86, on fou company de Sorolla i pintà els Foners balears museu d’Edimburg Dirigí l’Escola d’Arts i Oficis i el Museu de Belles Arts de Palma Format dins el realisme idealitzant de la pintura mallorquina del s XIX, fou influït a Roma pel transcendentalisme de la pintura d’història Evolucionà cap a un impressionisme colorista de fons acadèmic, expressat en marines i paisatges, que li valgué l’adhesió dels sectors conservadors del públic i la crítica El seu fill Simeó Cerdà i de Juan Palma, Mallorca 1900 — 1971, en contacte amb H…
Guillem Guastavino i Gallent
Arxivística i biblioteconomia
Literatura
Escriptor i bibliotecari.
Estudià filosofia i lletres a Madrid El 1931 ingressà al Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs En 1932-39 fou director del Museu Arqueològic de Tarragona El 1939 fou destinat al servei del Protectorat d’Espanya al Marroc com a director d’Arxius i Biblioteques Amb la independència del Marroc el 1957 fou nomenat cap del nou Servicio de Depósito Legal de Obras Impresas en España 1958-67 Per oposició guanyà la direcció de la Biblioteca Nacional de Madrid i dirigí després la Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos Publicà, entre d’altres, Síntesis de historia de Marruecos, Un…