Resultats de la cerca
Es mostren 8494 resultats
Surigao Strait
Canal marí
Canal marí entre les illes de Samar i Dinagat (Filipines), que comunica la mar de les Filipines amb la de Bohol.
Dinagat Sound
Estret marí
Estret marí entre l’illa de Dinagat i les de Sirgao i Bucas Grande (Filipines), a la mar de les Filipines.
South Shields
Ciutat
Ciutat del comtat metropolità de Tyne i Wear, a Anglaterra, Gran Bretanya, situada a la costa de la mar del Nord.
Port exportador de ferro i carbó drassanes i foneries Restes d’un port romà i museu arqueològic
Sicília

Vista de Taormina amb l’Etna al fons (Sicília)
Henry Burrows (CC BY-SA 2.0)
Illa
L’illa més gran de la Mediterrània, situada entre la mar Tirrena i la Jònica, a Itàlia; la capital és Palerm.
La geografia Situada al SW de la península itàlica, la’n separa l’estret de Messina, i n’és prolongació Presenta una forma triangular, els vèrtexs de la qual són la Punta del Faro o Peloro, cap Boeo o Lilibeo i la Punta delle Correnti Morfològicament, és un conjunt dissimètric que reprodueix la morfologia de la Itàlia meridional La serralada del N és prolongació dels Apenins, mentre que els turons i altiplans del S recorden els relleus de la Pulla i la Basilicata La serralada del N, parallela a la costa i amb una llargària de 250 km, aïllant aquella de les terres de l’interior, és formada per…
Santa Maria del Socors
Convent
Convent augustinià del municipi de Pineda de Mar (Maresme), al límit amb el de Calella; fou fundat el 1700 pels caputxins.
turó de Rossell
Muntanya
Muntanya (340 m) de la Serralada Litoral, dins el municipi de Lloret de Mar (Selva), que domina la platja de Canyelles.
Pollino
Massís
Massís muntanyós de la Calàbria, a migjorn dels Apenins de Lucània, que corre de la mar Tirrena al golf de Tàrent.
La Serra del Prete 2 186 m, el Pollino 2 248 m i la Serra Dolcedorme 2 271 m són els seus cims màxims
Oristany
Ciutat
Ciutat de la Sardenya occidental, capital de la província homònima, a 5 km del golf homònim en la mar de Sardenya.
Situada en una plana fertil, la seva població es dedica bàsicament a l’agricultura i al pasturatge, i també al treball artesà del ferro, la fusta i l’argila Fundada vers el 1070 pels habitants de l’antiga Tharros , esdevingué capital del jutjat d'Arborea vers les acaballes del segle XI, en traslladar-s’hi els habitants de Tarra, antiga capital punicoromana Sota la protecció de Gènova 1131, subjecta a les lluites entre Gènova i Pisa, fou víctima d’una invasió organitzada pels jutges de Càller i de Torres 1192 Després de moltes alternatives, restà sota el domini pisà En donar l’Església el feu…
Modó
Localitat
Localitat del Peloponès, Grècia, situada a la costa SW de la Messènia, damunt d’un promontori que domina la mar Jònica.
Habitada des del 2000 aC, a la fi del s VIII aC fou conquerida pels espartans Independent durant el s IV aC, hagué d’adherir-se a la lliga aquea 191 aC, i passà posteriorment al domini de Roma A l’època bizantina fou un refugi de corsaris, que els venecians destruïren el 1124 Per la seva situació estratègica, posseí un consolat català 1416-86, i l’any 1499, a l’hora del darrer perill, els corsaris catalans i venecians s’hi refugiaren per oposar una resistència comuna als osmanlís, els quals, finalment, se n'empararen
sa Mitjania
Zona de Menorca, allunyada de la mar, al sector de contacte entre el Miocè de Migjorn i el Triàsic de Tramuntana.
La profunditat dels sòls i la tradició cerealícola que començà al s XVI li donen un gran prestigi agrícola