Resultats de la cerca

El seu pare morí prematurament i li deixà, en un testament del 1177, el comtat de Pallars Jussà, una honor que tenia pel rei de Catalunya-Aragó, una altra que tenia pel comte d’Urgell i uns béns a la Cerdanya i el Conflent, tot sota la guarda i batllia de la seva àvia Òria d’Entença Per part seva, Òria féu testament pel maig del 1178, i encomanava la tutela de Valença al comte rei Alfons I el Cast Tanmateix, Valença governà poc temps, i morí sense successió En compliment del testament del seu avi Arnau Mir I, el comtat passà aleshores a Dolça I, que el donà a Alfons…

El 1162 infeudà Forcalquier a Provença, però el 1174 Guillem n’obtingué la revocació Lluità amb Alfons I de Catalunya-Aragó fins a la pau d’Ais 1193, segellada amb el matrimoni del fill d’aquest, Alfons II de Provença, amb la seva neta Garsenda, i amb la cessió, sota reserva d’usdefruit, de Forcalquier a Provença Després volgué revocar una part de la donació, i això donà lloc a una guerra en la qual intervingueren el comte de Tolosa i Pere I de Catalunya-Aragó Restablerta la pau 1202, anà en pelegrinatge a Sant Jaume de Galícia Confirmà els privilegis d’Avinyó 1206 i…

Tutor d’Ermengol i Àlvar d’Urgell, fou una gran figura de les revoltes nobiliàries de 1275 i 1280, però després collaborà activament amb Pere el Gran a Tunis, Sicília i el Principat, on lluità contra la invasió francesa 1285 Fou un dels quaranta prohoms que feren fiança pel rei amb motiu del desafiament de Bordeus i, més tard, a Peralada salvà l’infant Alfons, que serví també fidelment arribat a rei Alfons II i li féu d’intermediari amb els nobles aragonesos de la Unió Fou un dels tres ostatges oferts per l’alliberament del príncep de Salern De la seva muller Làscara…

Era un diner de billó 33% d’argent i del mateix valor que el diner barceloní i aragonès d’aquest rei

Conspirà contra el seu pare, que el tancà al castell de Gozón però els seus germans l’alliberaren, destronaren el pare i es repartiren el regne Es dedicà a repoblar la regió del Duero

Diverses poesies seves són a l’anomenat Cancionero de Lope de Stúñiga publicat el 1872 algunes de dedicades a Lucrezia d’Alagano, favorita del rei, i una elegia, Por la muerte de Jaumot Torres, capitán de los ballesteros del rey , etc A Roma ha estat editada 1967 tota la seva obra coneguda

En morir el seu pare 1336 fou dut, juntament amb el seu germà Ferran, a Castella per la seva mare Allà romangueren fins que llurs diferències amb el Cerimoniós semblaren solucionar-se 1337 Havien d’ésser-li lliurades les localitats de Borriana, Castelló de la Plana i Llíria, però, davant l’oposició dels naturals, foren substituïdes per Elx, Crevillent i el castell de Corbera El 1349 tornaren a ésser tots a Castella, on intervingué en les lluites civils, es casà amb Isabel de Lara, senyora titular de Biscaia, i lluità contra el Cerimoniós en la guerra dels dos Peres, des del 1357 fou mort a…

Menor d’edat a la mort del seu pare 1162, no accedí a la política activa fins vers el 1181, quan, arran de l’assassinat del seu germà el comte Ramon Berenguer IV de Provença 1181, el rei Alfons I de Catalunya-Aragó, germà gran seu, el nomenà comte de Provença amb la missió específica de defensar el comtat de la cobejança del comte Ramon V de Tolosa Ambdós germans, Alfons I i Sanç, dirigiren uns quants anys conjuntament la lluita contra la casa de Tolosa i els seus aliats occitans 1181-85 fins a la signatura d’un tractat de pau i treva, després de la qual Sanç fou…

Lluís Dalmau i l’anhelat retorn a Catalunya d’Alfons el Magnànim El 26 de febrer de 1443 Alfons IV entrà triomfant a Nàpols, la somiada ciutat estesa entre el peu del Vesuvi i la Mediterrània Fins aleshores cap rei de Catalunya no havia emprat amb tant talent els recursos a l’erudició, els valors allusius de les imatges i l’autoritat de l’antiguitat per crear-se una aurèola de poder la fulgència de la qual enfosquís qualsevol reticència sobre la seva legitimitat i la seva condició de principe nuovo Rico, 1993, pàg 55-56 Res no havia d’envejar el trionfo napolità del Magnífic –que…

Restà deçà mar quan la seva mare i els seus germans Jaume, Frederic i Violant passaren a Sicília 1283 Actuà sovint com a lloctinent del seu germà Alfons II a partir de l’ascens d’aquest al tron 1285 L’acompanyà a les vistes d’Auloron amb el rei d’Anglaterra 1288 A la mort d’Alfons II, i en espera de Jaume II, actuà de regent 1291 La tardor del 1295 es casà amb Guillema de Bearn En iniciar-se les hostilitats amb Castella li fou promesa la ciutat de Conca Travessà la frontera castellana amb un fort exèrcit el 1296 Prengué Lleó i assetjà Mayorga, però emmalaltí…