Resultats de la cerca
Es mostren 2392 resultats
corda simpàtica
Música
En els cordòfons que en tenen, cadascuna de les cordes que, sense ser tocades, sonen en ser excitades per la vibració d’altres que sí que ho són (fregades, polsades, percudides, etc.).
Les cordes simpàtiques, anomenades també cordes de ressonància, vibren amb la mateixa freqüència o amb la d’un dels harmònics de les cordes que exciten la seva vibració, la qual cosa produeix un so conjunt tímbricament diferent -més ric- del que produirien les cordes normals les que no són simpàtiques soles Les cordes de ressonància s’empren en un variat nombre d’instruments, com ara la viola d’amor, que n’inclou de sis a catorze de metàlliques, el baríton o el sitar
cicle
Literatura
Conjunt de tradicions èpiques sorgides entorn d’una mateixa època o d’un personatge històric i llegendari.
Conreat primerament pels poetes dels darrers temps clàssics que completaren l’obra d’Homer Troia, fou continuat a l’edat mitjana, d’on sortiren els tres cicles més importants el que gira entorn de les fetes de Carlemany i els seus vassalls cicle carolingi, el que tracta dels fets d’armes i d’amor dels cavallers del rei Artús i dels personatges que s’hi relacionen matèria de Bretanya i el que reconstrueix els fets dels herois clàssics, com Enees, Alexandre, etc Roma
passió
Filosofia
Psicologia
Afecció o modificació del subjecte psíquic caracteritzada per una tan gran polarització de l’afectivitat en un únic sentiment que deixa afeblides i àdhuc anul·lades la capacitat de judici i la voluntat.
L’estudi de les passions centrà bona part de la doctrina psicològica de l’escolàstica, que en féu resultat i expressió dels apetits sensitius, existents tant en l’home com en els animals, però que en el primer cas corresponen a actes que són o poden ésser morals Descartes considera sis passions fonamentals o primitives admiració, amor, odi, desig, joia i tristesa, mentre que Spinoza només parla de tres desig, joia i tristesa, a les quals redueix totes les altres
Enric Frère
Escultura
Pintura
Teatre
Professor de castellà, escultor i pintor.
Ensenyà a Liborna, Clarmont d’Albèrnia, Limós i, sobretot, Perpinyà En 1941-42 formà un grup de teatre a l’escola normal de Perpinyà que representà pels pobles El vell gelós i La cova de Salamanca , de Cervantes, en català, i Amor de Pardal , de JS Pons Exposà a la Sala Aragó en diverses ocasions i fou docent a la facultat de Belles Arts de la Universitat de Perpinyà Deixeble i amic d' Aristides Maillol , publicà el llibre Conservations de Maillol 1956
Miquel Carbonell i Selva
Pintura
Pintor.
Deixeble d’Antoni Caba a l’escola de Llotja de Barcelona Pintà un quant temps a Madrid vers el 1884, on també decorà interiors Conreà la pintura anecdòtica d’una grandiloqüència sensiblera Patria, Fides et Amor , però és més apreciat pels seus paisatges del Llobregat i, sobretot, pels seus retrats, d’un digne realisme en la línia del seu mestre L’esposa de l’artista, Museu d’Art Modern de Barcelona Publicà també poesies a Lo Gai Saber i al Calendari Català
Josep Maria Esteve i Victòria
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític.
Tipògraf, fou un destacat sindicalista catòlic a València, on presidí la Casa dels Obrers de Sant Vicent Ferrer, la Confederació d’Obrers Catòlics de Llevant i altres entitats semblants Fundà diversos periòdics “Rondalles Noves” 1912, “Foc i Flama” 1912 i “Pensat i Fet” dirigí el setmanari “El Poble Valencià” 1931 Fou autor de diverses obres teatrals i publicà algunes novelles curtes El milacre de l’amor i de les flors , 1909 i un llibre de poemes polítics Les dècimes del dia , 1932
Maria Edgeworth
Literatura
Escriptora angloirlandesa.
Rebé la influència del seu pare, Richard LEdgeworth, home culte i diputat d’Edgeworthstown Irlanda Té obres d’interès pedagògic Letters to Literary Ladies 1793 i On Practical Education 1798 Escriví també Castle Rackrent 1800, sobre la vida dels camperols irlandesos, i Leonora 1806, de tendència romàntica, inspirada en l’amor de l’autora pel comte suec Edelcrantz, que conegué a París 1802 A la mort del seu pare la seva producció literària disminuí Memoirs of RL Edgeworth 1820 i Helen 1834
Celdoni Vilà i Torroja
Historiografia
Historiador.
Argenter de professió, fou també administrador del santuari de Misericòrdia i arxiver de l’ajuntament de Reus Deixà una dotzena d’obres manuscrites, de les quals només dues han estat modernament editades Amor al rei i a la pàtria Vinguda de Pere Joan Barceló, dit Carrasclet, en Reus, 1717-1749 1954 i Descripción de mi estimada patria, la villa de Reus 1959 Les restants són referents a història dels convents de Reus i dues de referents a Mascalbó i Siurana
Juan Rodríguez de la Cámara
Literatura
Escriptor en llengua castellana, conegut també amb el nom de Juan del Padrón
.
Educat a la cort de Joan II, es féu famós pels seus amors, llegendaris o reals, segons que es desprèn de certs poemes i sobretot de la novella sentimental El siervo libre de amor , que conté, a més de la narració pròpiament cavallerescosentimental, una part íntima, de caràcter autobiogràfic Escriví també El triunfo de las donas , curiosa apologia enfront del corrent antifeminista de l’època, i la Cadira de honor , en defensa de la noblesa Poemes seus figuren en el Cançoner de Baena
Else Lasker-Schüler
Literatura
Judaisme
Poetessa alemanya d’origen jueu.
El 1933 emigrà a Zuric, i més tard a Jerusalem La seva obra, en què ajunta la pròpia religiositat jueva i un amor a la cultura i a la terra alemanyes, aborda la realitat i els somnis i, entre altres, temes mítics i veterotestamentaris Styx 1902, Der siebente Tag ‘El setè dia’, 1905, Hebräische Balladen 1913, Mein blaues Klavier ‘El meu piano blau’, 1943 Considerada per BBenn com la més gran poetessa alemanya, escriví també alguns drames i diverses obres en prosa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina