Resultats de la cerca

Els estudis fets sobre amfibis fòssils als Països Catalans són, en general, molt escassos Ultra les troballes fetes en el jaciment cretaci de Santa Maria de Meià Noguera, només podem parlar de treballs sobre el Miocè inferior del País Valencià, sobre el Vallès-Penedès i sobre els jaciments càrstics pleistocens de Mallorca Els caudats Els urodels fòssils apareixen sovint en les margues bituminoses del Miocè de la península Ibèrica Això no obstant, els estudis fets sobre aquest grup són molt rars als Països Catalans En aquest cas, cal citar les formes Triturus, Megalotriton filholi i…

El poble de Prats és dividit en dos nuclis el de Capdevila, el més antic, i el del Barri El nucli de Capdevila estigué emmurallat i sembla que contenia el castell o força de la població, que vigilava el pas del coll de Saig, per on passa el camí de Bellver Un dels primers esments del lloc de Prats data de l’any 1086, en una escriptura per la qual Guillem Ramon I de Cerdanya donà a Guadall Gilabert l’alou de Vencilles, el qual confrontava per una part in villa Pratis La menció més antiga del castell sembla que es remunta a l’any 1233, amb motiu d’una concòrdia entre Nunó Sanç amb el comte de…

Forma part dels premis Octubre de València Relació d’obres i autors guardonats 1973 Grills esmolen ganivets a trenc de por , de Joan Navarro 1974 Notes i comentaris , de Miquel Bauçà 1975 Àfrica , de Francesc López Barrios 1976 Llarg camí llarg , de Marc Granell 1977 Paraula de Miquel , de Josep Fèlix Escudero 1978 La ciutat del tràngol , de Manuel Rodríguez 1979 Diables d’escuma , de Joan Barceló 1980 Distàncies , de Pere Rovira i Plana 1981 Vell malentès , de Joan Margarit 1982 Divan , de Jaume Pont 1983 El soldat rosa , de Francesc Prat Figueres 1984 Le sucrier velours , de Joan Vicent…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, exercí d’advocat entre les dècades dels anys setanta i vuitanta, feina que compaginà amb la composició i la interpretació de les seves cançons amb recitals per tot Catalunya Aconseguí un gran èxit gràcies als seus textos humorístics, desenfadats i irònics, acompanyats d’una imatge planera El 1968 enregistrà el primer single La tia Maria/El progressista , al qual seguiren, en el mateix format,  Decididament  1969,  La cançó de les trompetes/Mariano oh Mariano 1969,  Moreno de la fe/ Pep, Pepita, petitona Marieta  1971, Una dolça història d’…

Continua en la mateixa família

El 22 de juliol de l’any 1512, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Joan d’Aragó, castellà d’Amposta, comte de Ribagorça i duc de Luna diputat militar Pere de Castre i de Pinós, vescomte de Canet diputat reial Francesc Bussot de Sitges, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Guerau de Vilatorta, cambrer de Sant Cugat del Vallès oïdor militar Jeroni Margarit, donzell de la sotsvegueria de Besalú oïdor reial Pere Tomàs Torres, doctor en lleis, ciutadà de Lleida Joan d’Aragó era fill natural del comte de Ribagorça i primer duc de Vilafermosa,…

Prengué el nom de la baronia de Castre que el rei creà per al seu fill En morir aquest 1275, el seu fill i successor, Felip I Ferrandis de Castre i Ximénez de Urrea a 1275 — 1301, desposseït dels béns paterns, romangué sota la tutela de la seva mare, Aldonza Ximénez de Urrea Alfons II de Catalunya-Aragó li retornà els béns entre el 1285 i el 1286 De la seva muller María Álvarez de Haro, de Biscaia, tingué dos fills, Aldonça i Felip II Ferrandis de Castre i d’Haro a 1304 — 1328, que el succeí Estigué sota la tutela de l’àvia Aldonza, puix que la seva mare es casà de nou, amb Ramon Folc IV,…

Situació Vista de l’indret on s’erigia, al cim del turó i vora el cingle, el castell J Bolòs Al capdamunt del Roquer o Roca de Baborers resten testimonis d’una fortificació Des d’aquest cim, difícilment expugnable, hom pot albirar una bona part de la vall de les Llosses El penyal del Roquer, orientat de llevant a ponent, cau, cap a tramuntana, damunt la riera de les Llosses a migjorn del cingle s’estenen els camps del mas del Roquer Mapa 293M781 Situació 31TDG 298687 Per pujar-hi, venint per la carretera que va de Ripoll a les Llosses, cal abandonar aquesta via poc després del quilòmetre 15,…

La geografia El nucli del Rosselló és una plana on adquireix la màxima amplària la cicatriu tectònica que separa el Pirineu Central i l’Oriental tallant l’eix orogràfic diagonalment de l’Urgellet, per la Cerdanya i la vall alta de la Tet Conflent fins a mar Aquesta plana, que s’allarga una mica pel litoral comprenent terres llenguadocianes vora l’estany de Salses i vallespirenques al sud del Tec, és originàriament una depressió herciniana, reblerta per la mar terciària sobretot del Pliocè amb dipòsits de centenars de metres de gruix A l’interior de Perpinyà, exceptuant la vall de la Tet, els…