Resultats de la cerca

S’inicià en la competició al Club de Pesca El Botón i, posteriorment, competí amb diferents clubs i formà part de l’equip Kali-Test Es proclamà subcampió del món amb la Societat Esportiva de Pescadors de Granollers 1999, 2006 i amb la selecció espanyola 2001 Guanyà dos títols 2001, 2003 i tres medalles de bronze 1999, 2005, 2008 en l’àmbit estatal amb la selecció catalana Individualment, assolí dues medalles d’or 1998, 2005 i dues de bronze 1999, 2003 en els Campionats d’Espanya de l’especialitat

Guanyà diverses curses populars de Catalunya, com la d’El Corte Inglés, la Jean Bouin, la Cursa dels Nassos Sant Silvestre, la Cursa de la Mercè, les mitges maratons de Barcelona i Granollers, i la Marató de Catalunya 1999 Fou campiona de Catalunya de cros individual i per equips 1997, de 10 km en ruta 1998, 2003, de mitja marató 1994 i de marató 1999 El 2003 establí els rècords catalans de 10 km i de mitja marató Disputà la prova de marató en el Campionat del Món 2001

S’inicià en la gimnàstica artística al Gimnàs Alsina Participà en els Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 i posteriorment es dedicà a entrenar Dirigí campions com Lluís Valbuena o Rosa Maria Balaguer i fou nomenat responsable de la selecció espanyola femenina També entrenà el Club de Gimnàstica Esportiva de Barcelona, l’Associació Esportiva Sagrat Cor, el CN Granollers i fomentà la gimnàstica amb cursos i exhibicions arreu de Catalunya Com a jutge, actuà en nombroses competicions de caràcter internacional També traduí articles sobre gimnàstica de l’italià, el francès, l’anglès i…

S’inicià a l’Agrupació Esportiva Centelles 1991-99, excepte la temporada 1993-94, que ho feu al FC Barcelona També jugà a les files de l’Olesa FS 1999-2000, T2 Gràcia 2000-2001, Santa Eulàlia FS 2002-04, Granollers 2004-05 i FS la Garriga des de la temporada 2005-06, amb el qual disputà la final de la Supercopa de Catalunya 2010 Des del 2004 juga amb la selecció catalana, amb la qual ha participat en diverses competicions internacionals Fou subcampió de l’Eurofutsal 2006 i nomenat millor porter del torneig

Provinent del Neva Sant Petersburg, l’any 1991 fitxà pel BM Granollers, club en què jugà en dues etapes 1991-97, 2000-02 i amb el qual guanyà tres Copes EHF 1995, 1996, 1999 L’any 2005 fitxà pel BM la Roca, equip en què es retirà el 2007 Fou internacional en 288 ocasions, primer per la Unió Soviètica i després per Rússia Guanyà la medalla d’or en els Jocs Olímpics de Seül 1988, dos Campionats del Món 1993, 1997 i un d’europeu a Espanya 1996

Hi ha nombrosos equipaments esportius

Situada al bosc de can Marquès, dominava una zona de la vall de Tenes, sobre el torrent de Can Canyelles És documentada per primera vegada el 1072 Fou residència del llinatge dels Riudeperes, principals senyors feudals de Canovelles a l’edat mitjana A causa d’un incendi fou abandonada durant la primera meitat del segle XV Se’n conserva, en estat de runa, la torre circular i part dels murs de la casa Fruit dels treballs arqueològics realitzats a partir del 1993, es recuperà un important aixovar domèstic i equipament militar, conservats al Museu de Granollers

L’església parroquial és dedicada a santa Maria És esmentat ja el 1083 Al segle XII és esmentat el castell de Florejacs El terme de Florejacs fou unit el 1972 al de Torrefeta amb el nom oficial de Torreflor L’antic terme comprenia, a més, el poble i castell de les Sitges, els pobles de Palou de Sanaüja, Gra, Granollers de Segarra, Selvanera, la Morana i Sant Martí de la Morana, els antics termes de Vantalada i Nial, l’antic santuari de Tauladella i el terme, separat, de les Cases de la Serra amb la casa i l’església de Pujol

Deixeble de Manolo Hugué, la seva obra escultòrica se centrà en la figura femenina El 1953 en l’Exposició de Belles Arts de Primavera, a Barcelona, li fou concedida la tercera medalla A més, rebé el segon 1954 i el primer 1955 premi de l’Acadèmia Sant Jordi, i la tercera medalla de l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid 1960 És autor dels relleus murals del presbiteri de l’església parroquial de Sant Esteve de Granollers 1955-66 i del monument als bombers de Barcelona 1967 Al març del 2009 fou declarat fill predilecte de Caldes de Montbui

Primer marquès de Mont-roig 21 de febrer de 1887 Fou diputat per Vic 1869-71, i el 1871, governador civil de Girona i, més tard, de Castelló de la Plana Fou diputat a corts per Granollers 1871-72, 1881-83, 1883-84, 1884-86, 1886-87, 1891-93, 1893-95 i 1898 i per Cuba 1881-84, i senador vitalici des del 1898 L’any 1872 fou nomenat secretari de la presidència del Consell de Ministres i el 1883 Director General del Deute Primerament formà part del partit progresista, posteriorment del liberal de Sagasta i, finalment, del conservador de Maura