Resultats de la cerca

L’activitat aeronàutica començà el 1911 de la mà del que seria el Reial Aeri Club de Lleida, que hi dugué a terme les primeres pràctiques aèries Propietat de Josep Civit, fou el segon aeròdrom civil que s’installà a Catalunya El 1929 el Reial Aeri Club de Lleida traslladà les seves activitats a l’Aeròdrom d’Alfés, any que també fou inaugurat oficialment l’Aeròdrom Civit El 1933 l’Aeroclub de Lleida hi organitzà una exhibició acrobàtica en què participaren diversos avions de caça El 1950 s’hi inaugurà l’Escola de Pilotatge, que el 1955 es traslladà al Camp d’Alfés El 1957, …

Fou fundador, l’any 1975, de la primera societat catalana de falconeria, la Sociedad de Cetreros de Cataluña, i pioner de la falconeria d’alt vol al nostre país Fabricant artesanal dels primers picarols per a falcons a Catalunya, també fou secretari del Grup de Falconers de Catalunya

Cinturó negre de kungfu i karate, fou el responsable de la introducció del kick-boxing a Catalunya Fou campió d’Europa i d’Espanya de kick-boxing i guanyà dues vegades els campionats estatals de kungfu 1983, 1986 Al final dels anys vuitanta deixà la competició d’alt nivell Esdevingué un entrenador reconegut internacionalment que formà, al gimnàs Sparta de Barcelona, cinc campions del món MI de Sousa 2009, J Rodríguez 2008, C Córdoba 2005, C Heredia 2002 i JR Sánchez 2000 Fou àrbitre internacional, director tècnic de l’escola de tecnificació de la Federació Catalana de Kick-boxing i president…

Especialitzat en salt de perxa, fou olímpic als Jocs d’Amsterdam 1928, on quedà desè Fou sis vegades campió d’Espanya de salt de perxa 1926-30, 1932 i set de Catalunya els mateixos anys, a més del 1934, i una vegada campió de Catalunya de salt de llargada 1929 Entre els anys 1925 i 1929 establí vint-i-tres rècords de Catalunya i diversos d’Espanya de salt de perxa Fou dues vegades internacional amb la selecció espanyola Competí sempre amb el FC Badalona, llevat dels darrers anys, que ho feu amb el FC Barcelona

Fou convocat per primera vegada el 1984 Relació d'obres i autors guardonats 1984 Gabriel Ferrater obra poètica , de Xavier Macià i Núria Perpinyà 1985 Àmbits de postmodernitat , d’Àngel Castiñeira 1986 Les rutes de Ponent , de Vidal Vidal 1987 Assaig sobre periodística catalana , de Josep MCasasús 1988 Repensar Catalunya , d’ Oriol Pi de Cabanyes 1989 Miralls màgics , de Carme Arnau 1990 Eros i Art , de Gerard Vergés 1991 Les cruïles de la utopia , de Xavier Duran 1992 Papers privats , d’ Enric Bou 1993 Estandarització i establiment de llengües , de Xavier Lamuela 1994 El paradís de les…

Mor Josep Irla

Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, l’any 1955 ingressà al Centre Acadèmic d’Escalada CADE Durant les dècades de 1950 i 1960 feu diverses ascensions als Pirineus, algunes de les quals foren primeres estatals, al costat d’escaladors com Josep M Colomer i M Antònia Simó El 1960 realitzà un curs a l’Escola Nacional d’Esquí i Alpinisme de Chamonix ENSA, juntament amb Ferran Abella, Hermenegild Carreté i Toni Niemann, també membres del CADE, amb qui dugué a terme escalades a diverses agulles del massís del Mont Blanc, als Alps francesos Estigué molt vinculat a escaladors…

Pivot amb expe-riència a la NBA i la lliga italiana, jugà al CB Sant Josep de Girona les temporades 1995-96 i 1998-99, a més de quatre partits de la Lliga 1997-98 El darrer any disputà el play-off pel títol de l’ACB, la primera vegada que el club gironí assolí la fita

Membre del Centre Excursionista Penedès i del Grup Excursionista Puig Cúgul de Torrelavit, escalà les 782 agulles de Montserrat ressenyades al mític llibre Montserrat pam a pam operació Montserrat 1977 Fou la segona persona a aconseguir-ho, després de Josep Barberà, però, a més, trobà 117 agulles més que també escalà i establí una nova fita en l’escalada montserratina

Fou president del Futbol Club Barcelona 1943-46 designat pel règim franquista Al final de la primera temporada, Josep Samitier fou nomenat entrenador i el Barça guanyà la Lliga 1945 i la Copa d’Or 1945 Durant el seu mandat, el club assolí 22000 socis i es construí la nova tribuna del camp de les Corts, inaugurada al novembre del 1944