Resultats de la cerca

Fill de jornalers, emigrà a Barcelona l’any 1929 A setze anys s’afilià a la CNT i les Joventuts Llibertàries Amb l’entrada de les tropes franquistes a Catalunya, es refugià a Tolosa de Llenguadoc, havent passat pels camps de concentració El 1942 retornà a territori espanyol i s’enrolà a l’oposició antifranquista, motiu pel qual fou detingut i empresonat fins el 1953 novament en territori francès, fins que retornà el 1977 a Barcelona Fou biògraf de Buenaventura Durruti i autor d’estudis sobre la història del moviment anarquista com Durruti el proletariado en armas 1972, Crónica de…

Estudià al Conservatori de París amb Roland Charmy i Joseph Calvet, i finalitzà els estudis amb un primer premi de violí i un altre en música de cambra El 1963 fou distingit amb el premi especial del Concurs de Munic Durant els primers anys de la seva carrera feu nombroses aparicions com a solista, però des del final dels seixanta es dedicà plenament a la música de cambra El 1968 fundà el Quartet Via Nova Ha exercit la docència a l’Acadèmia del Llenguadoc, a l’Acadèmia d’Estiu de Niça, al Conservatori de París 1981- 2006 i des del 2006 a l'École Normale de Musique Ha estrenat el Concert per a…

Dominicà 1796, fou destinat al convent de Puigcerdà, del qual fou el darrer prior Durant la guerra del Francès actuà amb els miquelets de la Cerdanya i amb el sometent general per a la defensa de Girona Després de l’exclaustració 1836 es traslladà a França, i més tard, a Andorra, on fou vicari d’Anyós i escriví una Relació sobre la Vall d’Andorra 1838, publicada a Tolosa de Llenguadoc amb un breu pròleg autobiogràfic Collaborà en el Diccionario geográfico universal 1830, dirigit per Antoni Bergnes de las Casas i, amb el pseudònim de Lo Peripatètic Solitari , un Compendi d’…

Graduat en veterinària per la Universitat de Tolosa del Llenguadoc 1933, fins a la independència del Senegal 1960 exercí la professió per a l’administració colonial a l’antiga Àfrica Occidental Francesa Al mateix temps, recollí contes tradicionals transcrits directament dels griots, que publicà en el seu primer recull, Les contes d’Amadou Koumba 1947, que rebé el Grand Prix Littéraire de l'Afrique-Occidentale Francaise, i posteriorment en  Les nouveaux contes d’Amadou Koumba 1958 i Contes et lavanes 1963 Adherit al moviment de la negritud , és un dels escriptors més destacats de…

Jesuïta, fou responsable de l’edició del Sacro Monte Parnaso València 1687, recull de poesies d’autors hispànics diversos en lloança de sant Francesc Xavier A més, és autor de quinze de les composicions incloses en el llibre, onze de les quals són en català, en la línia de la poesia barroca de certamen Probablement cal vincular-les al pseudònim Vicente Claudio , sota el qual publicà la traducció del francès al castellà de l’ Abogado del Purgatorio València 1678 Bibliografia Alemany i Ferrer, Rafael i Sansano, Gabriel “El valencià Francesc Ramon Gonzàlez i les seues composicions catalanes del…

El 1293 la comunitat es traslladà al convent augustinià dels anomenats frares del sac , situat dins la ciutat, a la plaça de Santa Anna actual avinguda del Portal de l’Àngel, on a la fi del s XIV, amb l’ajut de Joan I, edificaren una nova església i un claustre de bon estil gòtic En depenia el priorat canonical de Sant Pere de Cubelles El 1423, a instàncies d’Alfons IV i amb l’aprovació papal, es refongueren amb la comunitat de Santa Anna de Barcelona, abans de l’orde del Sant Sepulcre, i passaren a residir al monestir de Santa Anna Aleshores es traslladà a Santa Eulàlia una comunitat de…

És situada a la zona de contacte entre el Baix Carcí i l’extrem occidental del Llenguadoc Emplaçada a la confluència dels rius Tarn i Tescon, és un centre comercial i administratiu, mercat d’una comarca agrícola i ramadera, que estén la seva influència a tot el departament, malgrat la proximitat de Tolosa, 50 km al S Indústria d’equipament elèctric i aeronàutic i productes alimentaris Cal esmentar, entre els monuments, el pont de rajola sobre el Tarn i l’església de Sant Jacme ambdós del s XIV la catedral, d’estil clàssic francès, fou construïda entre la fi del s XVII i el…

Centre del Carcí, situada en una plana agrícola cereals, vinya i ramadera ovelles és un petit nucli industrial tabac, alimentació Conserva el seu nucli medieval, del qual sobresurten la catedral de Sant Esteve, iniciada al segle XII, amb un notable portal romànic el Palau del Rei residència dels senescals del Carcí i un palau inacabat fet bastir pel papa Joan XXII ambdós del segle XIV l’església de Sant Urcís segles XII-XIII, part de les muralles i el notable pont Valentré, fortificat 1308-1380 Fou la capital dels cadurcs Divona , i des del segle III tingué bisbat Pertangué als comtes de…

Fill de Ramon Bernat Trencavell, vescomte d’Albí i de Nimes, i d’Ermengarda, vescomtessa de Besiers En morir assassinat el comte de Barcelona, Ramon Berenguer II 1082, Bernat Ató s’apoderà de Carcassona i se'n titulà vescomte des del 1085 es comprometé, però, a restituir-la a Ramon Berenguer III quan aquest fos major d’edat Del 1101 al 1105 participà en la primera croada El 1107, aliat amb Bertran de Sant Geli, comte de Tolosa, reprimí durament l’alçament de Carcassona a favor de Ramon Berenguer III Ajudà Guillem IX de Poitiers a arrabassar Tolosa de Llenguadoc al nou comte,…

Fill natural de Pedro de Navarra y de Lacarra, vescomte de Muruzábal, mariscal de Navarra, i d’una Hugalde Fou nomenat prior de Roncesvalls 1518 i poc després completà els seus estudis de dret i teologia a Tolosa Llenguadoc, París i Salamanca, on fou rector el curs 1529-30 Inquisidor del Sant Ofici des del 1539, conservà aquest càrrec després d’ésser nomenat bisbe de Ciudad Rodrigo 1542 El 1545 fou nomenat bisbe de Badajoz i assistí al concili de Trento En tornà al cap de poc, i Carles V el nomenà president de la cancelleria de Granada, càrrec que refusà i tornà al concili, on…