Resultats de la cerca

Flequer d’ofici, a divuit anys ingressà al sindicat de forners de la CNT Després de la vaga general del 1917 es traslladà a Madrid Fou nomenat membre del comitè central del Partido Comunista de España, al quart congrés, a Sevilla 1932, i, després, secretari general El 1935 assistí com a delegat al setè congrés de la Internacional Comunista a Moscou, on fou elegit membre del comitè executiu de la Tercera Internacional En les eleccions del 1936 fou elegit diputat a corts per Madrid Després de la guerra s’exilià a França, i després a Moscou

Als setze anys fou campió de natació de Catalunya Després de graduar-se en dret per ESADE, treballà als serveis jurídics de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona Proper al Partido Popular i alhora als sectors més espanyolistes del Partit dels Socialistes de Catalunya, juntament amb el professor de dret constitucional Francesc de Carreras de qui havia estat alumne i altres intellectuals contraris al catalanisme el 2006 fundà el partit polític Ciutadans - Partit de la Ciutadania , centrat a combatre la política lingüística dels successius governs de la Generalitat i també l’…

Per 180 vots del PSOE, Podemos, ERC, el PDeCAT, Compromís, EH-Bildu i el PNB contra 169 del PP i Cs, el Congrés dels Diputats aprova la moció de censura impulsada pel líder del PSOE,  Pedro Sánchez , i fa caure el govern del Partido Popular presidit per Mariano Rajoy Sánchez presentà la moció de censura el 31 de maig, una setmana després de fer-se pública la sentència del cas Gürtel, que vincula el partit del govern a una vasta trama de corrupció El PNB, que el dia 23 donà suport als pressupostos del PP, no dona a conèixer el sentit del seu vot fins al darrer moment

Com a empresari, el 1977 fundà l’associació empresarial de la petita i mitjana empresa PIMEM de Menorca, de la qual fou president entre el 1989 i el 1991 Començà la seva activitat política durant els anys seixanta quan ingressà a l’Agrupació Democràtica Menorquina El 1979 fou elegit batlle d’Alaior i nomenat conseller d’indústria del Consell Insular de Mallorca El 1991 ingressà al Partido Popular i fou nomenat conseller de comerç i indústria del govern de les Illes Balears, càrrec que ostentà fins el 1995, any en què assolí la presidència del Consell Insular de Mallorca, que…

Fou enginyer en cap del districte forestal de Barcelona Instituí la Festa de l’Arbre per tal d’estimular la repoblació forestal i el respecte als boscs Fou secretari de la Societat Econòmica d’Amics del País i del consell de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 Juntament amb Victorià Felip, planejà la línia de ferrocarril de Manresa a Cardona Publicà obres de tema forestal, l’estudi La Phylloxera Vastatrix en el partido de las afueras de Barcelona 1888 i diverses descripcions de l’Exposició Universal de Chicago 1892, on fou delegat de la Cambra de Comerç barcelonina També…

Començà la seva carrera política al Centro Democrático y Social, per després passar a Alianza Popular, fundar l’Agrupació Independent de Xàtiva i posteriorment militar al Partido Popular El 1995 accedí a l’alcaldia de Xàtiva amb el PP, càrrec en el qual fou reelegit fins el 2015 Entre els anys 2007 i 2015 ocupà el càrrec de president de la Diputació de València, i en 2011-2015 fou diputat a les Corts Valencianes Al maig del 2015 fou suspès de militància del PP per la presumpta participació en una trama de desviació de fons públics, per la qual fou detingut al gener…

Han estat presidents Jeroni Albertí i Picornell 1979-1982, per la Unión de Centro Democrático i 1983- 1987 per Unió Mallorquina  Maximilià Morales i Gómez 1982-83 per Unión de Centro Democrático Joan Verger i Pocoví 1987-95 per Alianza Popular des del 1999 Partido Popular,  Maria Antònia Munar i Riutort 1995-2007 per Unió Mallorquina Francina Armengol i Socias 2007-11, del Partit Socialista de les Illes Balears  Maria Salom i Coll 2011-15, del PP Miquel Ensenyat i Riutort 2015-19, de MÉS i Catalina Cladera i Crespí 2019-23, del PSIB Des del 2023 és president Llorenç Galmés i…

Es coalitzà amb Convergéncia Democràtica Aranesa sota el nom de Coalició Aranesa CA-CiU Aquesta aliança es trencà arran de la presentació el 1992 d’una moció de censura contra la Síndica General, Pilar Busquets Partit Democràtic Aranès , que fou substituïda per Amparo Serrano UDA El 1995 obtingué 811 vots 18,9% al Consell General d’Aran i l’alcaldia de Viella A l’abril de 1999 la UDA trenca la seva relació amb UDC per establir una entesa amb el Partido Popular la coalició Unión Popular Aranesa En les eleccions al Consell d’Aran de 1999 obtingué 473 vots 10,3% Els líders són…

El 1935 s’apropà al Partit Republicà Democràtic Federal PRDF d’Eduardo Barriobero, amb el qual convingué un Front Únic Federal Després de participar en el Congrés federal de Barcelona juny de 1936 esdevingué el referent català del PRDF Dirigents Jaume Macià president, Agustí Comenges secretari general i Marià Serra Crespo Durant la guerra impulsà el batalló Pi i Margall en les milícies de la CNT Participà en el procés de reunificació de tots els federals en el Partido Republicano Federal València, 12 de febrer de 1938 i dirigí l’assemblea d’unificació federal realitzada a…

Els seus adherents foren els antics combatents en els Terços de Requetès i familiars addictes al règim assumí el foment i la defensa dels principis del Movimiento Nacional Amb l’esquerranització del carlisme , l’Hermandad defensà el tradicionalisme collaborador del franquisme i partidari de la promoció dinàstica de Don Alfons de Borbó-Dampierre Tingué delegacions a Tortosa, Gandesa, Vinaròs, Sant Mateu i Morella i es beneficià de suport oficial, ja que la Delegación Nacional del Movimiento nodrí de fons l’organització En arribar la democràcia impulsà inicialment una associació el 1975, el…