Resultats de la cerca

S'estén al llarg de 400 km de costes, entre el cap de Creus W i el delta del Roine E Presenta un aspecte pla i sorrenc, i hi sovintegen les llacunes salenques a Catalunya només els extrems oriental Provença i occidental Marenda i sector pirinenc de la Costa Brava són lleugerament rocallosos Té profunditats inferiors als 200 m Seta n'és el port més important Vents forts que bufen del NE mestral hi provoquen violentes tempestes, sensibles fins a Menorca Per això la navegació antiga defugia aquest golf i costejava de Marsella a Roses

Especialitzat en filologia romànica, fou professor de la Universitat d’Hamburg i es dedicà a estudis de folklore, lingüística basca, relacions arabigoromàniques, música popular, etc Destaca la seva tesi doctoral, Waffen nach der spanischen Literatur des 12 und 13 Jahrhunderts ‘Les armes a la literatura espanyola del ss XII i XIII’, complementada més endavant amb altres investigacions sobre armament de l’edat mitjana a Catalunya, Portugal i Provença Publicà moltes recensions de llibres catalans i collaborà als Estudis Universitaris Catalans i als Estudis Romànics Fou membre…

Fill de Carles II de Nàpols i de Maria , germana de Ladislau IV d’Hongria Exercí el govern de Nàpols durant les absències del seu pare, que el nomenà vicari de Nàpols 1289-94 1295 Mort Ladislau IV, fou investit rei d’Hongria a Ais de Provença 1292, però, malgrat l’aliança amb Sèrbia i Venècia, el títol no tingué efectivitat fins el 1308, que fou elegit el seu fill Carles Robert Fou amic de Dant, que, en el cant VIII del Paradís, li fa pronunciar la famosa frase sobre " l’avara povertà di Catalogna”

La seva primera obra important fou un assaig titulat Les conditions de l’intelligibilité et le problème de la contingence 1925 Fou professor a la facultat de lletres d’Ais de Provença 1945 i director d’ensenyament superior 1953-60 Preocupat per la caracterologia, contribuí a la difusió de la tipologia holandesa a través del seu ensenyament universitari, però, sobretot, amb la publicació del Traité pratique de l’analyse du caractère 1950 En el llibre pòstum L’homme moderne et son éducation 1962 exposa la seva teoria de l’ensenyament

Als primers segles del cristianisme, a causa de les persecucions, hom efectuava bateigs als llocs on hi havia aigua natural o bé a les cases particulars, i possiblement a les catacumbes Els baptisteris més antics daten del final del segle III i del començament del IV, i deuen llur tipus arquitectònic a la pràctica del ritu d’immersió Eren construccions romanes aprofitades Sant Joan del Laterà Roma, segle IV o bé sales annexes a les esglésies Més tard es generalitzaren els baptisteris autònoms de planta comunament circular, quadrada o poligonal, amb piscina centrada, proveïts en certs casos de…

Fou una pràctica corrent, sobretot a França, des del s XI fins al XIV, i hom en coneix nombrosos exemples, tant en llatí com en llengua vulgar A Catalunya, es conserven les epístoles de sant Esteve —text provençal, potser del s XIII, força difós a les esglésies occitanes i cantat almenys fins al s XIX a Ais de Provença— i de sant Joan Evangelista, menys aprovençalada i de caire més popular El valor literari d’aquestes epístoles és bastant migrat són curioses, però, com a mostra d’un ús molt antic de la llengua vulgar en la litúrgia

Assistí a les classes de C Maurane i de L Musy al Conservatori de París El 1967 debutà en un concert i tres anys més tard obtingué un premi de cant a Ràdio França, amb la qual inicià una intensa collaboració A més de França, ha actuat amb èxit a Londres English National Opera i Covent Garden i Amsterdam Concertgebouw, amb un repertori eclèctic, que va des de JPh Rameau fins a I Stravinsky, a més de G Rossini, G Verdi o M Ravel Ha destacat en diversos festivals, com el d’Aurenja o el d’Ais de Provença

S’inicià com a membre del cor de la catedral de Canterbury i guanyà un premi al Saint John’s College de Cambridge El 1962 entrà a formar part del Deller Consort, del qual assumí la direcció el 1979 després de la mort del seu pare Entre el 1969 i el 1973 fou director dels cors de la catedral de Saint Paul, a Londres Dirigí, entre d’altres, els festivals de Petersfield i de Stour Music, i ha actuat al capdavant de l’Acadèmia Deller de la Provença Ha realitzat nombrosos enregistraments com a cantant i director

L’ús del terme provençal referit a tot el món occità és degut a la influència de l’antiga literatura dels trobadors, els quals, a partir del s XIII, en consagraren l’ús El fet que, durant el s XIX, el nucli principal de la Renaixença fos el territori estricte de Provença motivà encara més l’extensió d’aquest ús Però, actualment, les circumstàncies socioculturals i polítiques estableixen clarament la seva impropietat i recomanen l’ús del neologisme “occità” com a determinatiu de la llengua, la literatura i l’art de tots els països d’Oc

Anomenada també falsa font a causa de la manca de filtració de les aigües, l’aigua hi brolla circulant de baix a dalt Una altra característica és la manca de corrent dins la massa d’aigua, que aparentment és immòbil Es pot originar quan el relleu en qüestió descansa sobre un nivell de roques impermeables Pren el nom de la font que surt a Valclusa Provença amb un cabal de 13 m 3 /s de mitjana i que dóna lloc al naixement del riu Sorga El cabal d’una font vauclusiana pot variar bastant, segons les circumstàncies climàtiques