Resultats de la cerca
Es mostren 2691 resultats
Jaume Vendrell March
Escalada
Escalador.
Membre del Grup d’Alta Muntanya GAM del Club Muntanyenc Barcelonès, des del principi de la dècada de 1940 obrí vies a roques de Montserrat, com el Frare Petit, la Vella, el Dauet d’Agulles, la Bitlla, la Bessona Inferior, la Boleta del Portell Estret i la GAM del Cavall Bernat, aquesta última amb Balcells, Carbó i Ventura 1952 A Sant Llorenç del Munt obrí la paret nord-oest del Gegant de les Fogarosses 1942, i al Pedraforca, vies a la Canal Roja i a l’agulla gran del Calderer, ambdues el 1943 Ferrer de professió, juntament amb els germans Estorach i Jordi Ferrera, fabricà…
Ballet Contemporani de Barcelona
Dansa i ball
Col·lectiu fundat a Barcelona el 1976 pels ballarins i coreògrafs Amèlia Boluda, Dinora Valdívia i Anselm García, entre d’altres.
El 1989, Amèlia Boluda assumí completament la direcció artística Han estrenat els següents muntatges Elegía , Silenci , Andrómaca Temporal 1977 Opció d’una diferència , Dos dintre d’un 1978 Batucada , La dona en sa vella casa , L’hivern , Els amants , Història d’un soldat , Preludi 1979 Gelosia , Coloms de fil i cotó , Viatge amb mosaic , Muda imatge de la mort 1980 Zebra , Valeri cor de lleó 1982 Sis al cub , Evidència , Plexiglàs , Metamorfosi , Fases , Dos dies i mig 1983 Blau i blanc , Saxo de hielo , Calligrama 1986 Olímpia 87 , Perfectament pedra 1987 Quomix 1989 Fetitxe ,…
Castell del Corb (la Pobla de Roda)
Art romànic
Vora Pedrui es localitza el tossal del Corb Allí hi ha vestigis d’antigues construccions que podrien correspondre a una vella fortificació romànica Al cartoral d’Alaó hi ha copiats diversos instruments de final del segle X i principi del segle XI que consignen un castro Guirbi o Gorbi amb epígrafs idèntics Alguns d’aquests esments s’han de relacionar amb Pedrui i amb el castell del Corb Vers el 1020 el prevere Borrell lliurà al cenobi d’Alaó i a l’abat anomenat Arnau, fill de Dacó, una vinya que tenia “ in castro Corvi, in loco ubi dicitur Susiatus ” Futures recerques…
hispà | hispana
Història
Nom donat als emigrats d’Hispània que s’establiren a la banda nord dels Pirineus, en els dominis francs, fugint del territori dominat pels àrabs, sobretot després de la fracassada expedició de Carlemany contra Saragossa (778).
Molts d’ells procedien de la Tarraconense i es constituïren en nuclis de refugiats que foren objecte d’una capitular de Carlemany, vers el 780, que facilitava llur establiment a Septimània aquesta capitular fou completada vers el 801 i renovada per Lluís el Piadós el 815 i per Carles el Calb el 844 Entre ells hi havia magnats i eclesiàstics notables, com Teodulf, Àtala, Castellà, Agobard, Claudi i Pirmí, que ocuparen càrrecs importants en l’imperi Carolingi, i també molta gent humil, que foren un factor important en la conquesta i el repoblament cristians dels primers nuclis de la Catalunya…
Jevgenij Andrejevič Perm’ak
Literatura
Escriptor rus.
Començà escrivint teatre Les šumit ‘El bosc remoreja’, 1937, Jermakovy lebedi ‘Els cignes de Jermakov’, 1942, Ivan da Mar'ja 1942 És autor de llibres de divulgació científica per a nens Kem byt' ‘Qui ésser’, 1946, Skazka o strane Terra-Ferro ‘Conte del país Terra-Ferro’, 1959, Skaz pro gaz ‘Conte sobre el gas’, 1960 El tret característic de Perm'ak fou la combinació de la fantasia i la tradició populars amb els elements socials del seu temps Autor de novelles Skazka o serom volke ‘Conte del llop gris’, 1960, Staraja ved’ma ‘La vella bruixa’, 1961, Gorbatyj medved’ ‘L’os geperut…
Ramon de Nouvilas i de Ràfols
Història
Militar
Noble i militar.
Lluità a favor d’Isabel II a la primera guerra Carlina Hagué d’exiliar-se 1841-43 per la seva oposició a Espartero Ascendit a general 1845, combaté els republicans i els carlins a Catalunya, i defensà Girona dels atacs de Cabrera Esdevingué antimonàrquic, i fou desterrat a les Canàries 1866 en triomfar la revolució del 1868 fou capità general de Catalunya 1868-69 i de Castella la Vella Lluità novament contra els carlins a Catalunya, i fou ministre de la guerra 1873 Durant la restauració fou confinat a les Canàries 1876-79 i a Madrid 1879-80 Publicà obres de tema militar, com…
Ignace-François de Glimes de Brabant
Història
Militar
Militar való.
Senyor de La Neffe i baró de Samar Passà al servei de Felip V de Borbó 1703 amb la companyia de guàrdies valons lluità al setge de Gibraltar 1704-05 i a la batalla d’Almansa, i participà en el setge de Tortosa 1711, on assolí el grau de tinent general Fou governador de Tortosa 1715 Felip V li confirmà el comtat de Glimes de Brabant i del Sacre Imperi Fou capità general de Castella la Vella 1727 i de Catalunya 1735-37 i 1738-42 entrà en conflicte amb l’audiència barcelonina, que pretenia de reduir les seves atribucions El 1746 fou creat gran d’Espanya
Lluís Camós i Cabruja
Historiografia
Historiador.
Es llicencià en lletres a Barcelona 1916, conreà la pintura i estudià música amb Felip Pedrell i Enric Granados El 1922 fou nomenat conservador de l’Arxiu Històric de Barcelona Poc temps abans de la seva mort fou elegit membre de l’Acadèmia de Bones Lletres La seva abundosa labor historiogràfica, molt dispersa en revistes i a “Barcelona Divulgación Histórica”, es reparteix entre Palamós Catàleg dels pergamins de l’Arxiu Municipal de Palamós , 1935 El Palau Reial de Palamós , 1936 Los Pallarès en la historia de Palamós , 1948, Girona La Força Vella de Girona en 1462-63, 1936 i…
Joaquín Manzano y Manzano
Història
Militar
Militar castellà.
Es distingí a la primera guerra Carlina, en rebutjar una partida carlina a la Sènia, i al País Basc, on fou ferit 1834 Durant la segona guerra Carlina es distingí en l’acció de Terrassa, derrotà les partides de Mur i de l’anomenat Estudiant de Poza, i ascendí a general Fracassà en l’atac a Avinyó 1848 i fou pres pels carlins Alliberat en un bescanvi de presoners, passà a Tarragona 1849 i a Girona, com a comandant general de província, i el 1850 anà a Cuba Fou, successivament, capità general d’Aragó, de Castella la Vella, de València 1866 i de Cuba 1866-67
Ciril Lukaris
Cristianisme
Teòleg grec.
Estudià a Itàlia, i quan tornà a Constantinoble aconseguí les més altes dignitats eclesiàstiques Es relacionà amb els protestants sobretot amb els calvinistes i es mostrà tolerant amb llur doctrina Nomenat patriarca d’Alexandria 1602, ocupà després la seu de Constantinoble 1621 Prosseguí les relacions amb els protestants, protegí vivament l’hellenisme i emprengué notables reformes entre les quals la supressió de la vella cronologia bizantina Acusat de patriota i de desviacionista —potser per les constants intrigues dels jesuïtes—, fou escanyat per ordre del soldà Sembla ésser l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina