Resultats de la cerca
Es mostren 1094 resultats
Ernest Vilches i Domínguez
Cinematografia
Actor i director.
Vida Estudià batxillerat a Múrcia i començà la carrera de dret a Madrid, que deixà per dedicar-se al teatre Formà companyia pròpia, si bé poc després ingressà a la de Miguel Muñoz viatjant per l’Estat espanyol, a la de Balaguer actuant per l’Amèrica Llatina, a la de Roser Pi i a la de Guerrero - Díaz de Mendoza, i es consagrà finalment en els escenaris de Madrid al costat d’Irene López Heredia En el cinema debutà a Aventuras de Pepín 1909, Francisco Oliver, seguida per El golfo 1917, Josep de Togores, però descontent amb el cinema mut tornà als escenaris El 1929 anà a Hollywood per actuar en…
Ressorgiment

Exemplar de la revista Ressorgiment (agost 1965)
Publicacions periòdiques
Revista mensual en català, fundada a Buenos Aires (1916-72).
Nasqué amb el títol de Resurgiment, però a partir del número 20 canvià el nom original pel de Ressorgiment Edità 677 números, i tenia, com a particularitat, la mateixa portada els dotze números de cada any, dibuixada per artistes catalans com Pompeu Audivert, Lluís Macaya, Josep Planas i Casas, Francesc Domingo, Martí Bas i Francesc Labarta, entre d’altres Encara que irregular als seus inicis, arribà finalment a publicar un número cada mes Un dels creadors, Hipòlit Nadal i Mallol, que n'esdevingué aviat el director, fins a la fi de la publicació, i durant un temps la feia gairebé sol De…
Pere Rovira i Planas
Literatura catalana
Poeta, prosista i crític literari.
Estudià a Barcelona i a la Universitat de Vincennes És professor emèrit de la Universitat de Lleida Publicà poemes en castellà, com Carta de amor 1977, i, ja en català, La segona persona 1979, Distàncies 1981, premi Vicent Andrés Estellés, Cartes marcades 1986, La vida en plural 1996, La mar de dins 2003, premi Carles Riba 2002 i Poesia 1979-2004 2006 El 1985 obtingué l’englantina d’or dels Jocs Florals de Barcelona pel poema Amb el temps i el 1988 la viola d’or i argent del mateix certamen per Alba i ressaca El 2010 aparegué l’antologia Entre nosaltres i, el 2011, Contra la…
,
Castell de Montalbà (Vilagrassa)
Art romànic
L’antic lloc de Montalbà s’emplaça a l’extrem sud-oest del municipi, assentat damunt un petit pujol Una de les primeres referències del termine de Monte Albano data del 1080, any en què és esmentat com a afrontació territorial del castell de Valerna en la donació que feren d’aquesta fortalesa Arnau Company i la seva muller Guisla als esposos Ponç Duran i Ermengarda i a altres particulars El castell és mencionat el 1082, any en què els comtes de Barcelona Ramon Berenguer II i Mafalda donaren a Miró Riculf ipso castro de Monte alba amb tots els seus termes i les seves pertinences,…
Luis Cernuda
Literatura
Poeta i crític.
A la Universitat de Sevilla conegué Pedro Salinas, que el posà en contacte amb Emilio Prados i Manuel Altolaguirre, els quals dirigien la revista “Litoral” Com a suplement d’aquesta revista aparegué el seu primer recull de poemes, Perfil del aire 1927 Fou lector a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc 1928-29 Del 1929 el 1938 residí a Madrid, on collaborà a les Misiones Pedagógicas de la República i publicà més poesia Égloga, Elegía, Oda 1927-28, Un río, un amor 1929, Los placeres prohibidos 1931, Donde habite el olvido 1932-33 i Invocaciones 1934-35 Tots aquests títols són inclosos a la…
premi Sant Joan
Literatura catalana
Premi de narrativa en llengua catalana atorgat anualment des del 1981 per l’Obra Social de la Caixa d’Estalvis de Sabadell. A partir del 2014 el convoca la Fundació Antigues Caixes Catalanes i el BBVA.
Relació de guardonats Any Obra i autor 1981 Adéu, turons, adéu d’ Antoni-Lluc Ferrer 1982 Un febrer a la pell de Margarida Aritzeta 1983 País d’Itàlia de Vicenç Villatoro 1984 Els rius de Babilònia de Gabriel Janer i Manila 1985 La torre Bernadot d’ Antoni Turull 1986 Els hereus de la terra de Manuel Bofarull 1987 desert 1988 Les nits perfumades de Manuel Joan i Arinyó 1989 L’estuari de Miquel Bauçà 1990 Enterraments lleugers d’ Olga Xirinacs 1991 desert 1992 Mal camí i bon senyor de Pau Faner 1993 Màrmara de Maria de la Pau Janer 1994 Pel bell nord glaçat d’ Oriol Pi de Cabanyes…
marquesat de Cañizar
Història
Títol jurisdiccional aragonès concedit el 1647 a Martí de Bardaixí i Bermúdez de Castro, senyor de Saidí (Baix Cinca) i d’Osso, Obón, Letosa, Oliete i Alba (Aragó).
Passà als Rebolledo de Palafoix, als Mencos i als Álvarez de Toledo
vigília
Història
Cadascun dels quatre espais de tres hores en què els antics dividien les dotze hores de la nit, des de la posta del sol fins a trenc d’alba.
D’origen militar macedoni, la vigília fou adoptada pels romans, i indicà primerament cadascun dels torns de guàrdia nocturns, en contraposició a les excubiae o guàrdies diürnes
Vilafamés
Vista parcial de Vilafamés
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Alta, a ponent de la rambla de la Viuda, entre el Gaidó (481 m), la serra Balaguera (779 m a la Penya), el tossal de Mollet (704 m) i el curs de la rambla.
El sector NE del terme forma part del pla de l’Arc, i és drenat per les rambles de Cabanes, de la Pobla i dels Estrets, afluent, per l’esquerra, de la rambla de la Viuda i resultant de la unió de les anteriors Al pla de l’Arc hi ha les millors terres de conreu a la vora de la rambla de la Viuda, només hi ha sectors plans al N, al límit amb la Vall d’Alba plans de la Barona i de la Fenosa Aproximadament la meitat del territori és dedicat a conreus de secà, principalment ametllers, garrofers i oliveres El regadiu, expandit posteriorment, consta principalment de fruiters La superfície mitjana…
col·legiata de Manresa
La col·legiata de Manresa
© Fototeca.cat
Església
Església parroquial de Manresa, dedicada a Santa Maria, dita popularment la seu de Manresa, edificada al planell superior del puig Cardener.
L’actual edifici fou iniciat el 1328 sota la direcció de Berenguer de Montagut el 1371 ja hi havia culte, i fou acabada substancialment el 1486 El campanar fou acabat el 1592, i el baptisteri i la façana principal, projectats per Soler i March, daten de 1915-34 Dins l’arquitectura gòtica catalana és un cas notable de síntesi d’estructures pròpies dels temples d’una i tres naus Conté diversos retaules gòtics d’Arnau Bassa, Pere Serra, Jaume Cabrera, Lluís Borrassà i Gabriel Guàrdia La imatge de la Mare de Déu de l’Alba és una reproducció d’una talla daurada atribuïda a Pere Puig…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina