L’antic lloc de Montalbà s’emplaça a l’extrem sud-oest del municipi, assentat damunt un petit pujol. Una de les primeres referències del termine de Monte Albano data del 1080, any en què és esmentat com a afrontació territorial del castell de Valerna en la donació que feren d’aquesta fortalesa Arnau Company i la seva muller Guisla als esposos Ponç Duran i Ermengarda i a altres particulars.
El castell és mencionat el 1082, any en què els comtes de Barcelona Ramon Berenguer II i Mafalda donaren a Miró Riculf ipso castro de Monte alba amb tots els seus termes i les seves pertinences, el qual era situat dins el comtat d’Osona, al terme del castell de Tàrrega. L’any 1092 el seu fill Pere Miró, ardiaca, donà a Santa Maria de la Seu, entre altres béns, la meitat del castell de Montalbà amb la condició que n’havien de tenir l’usdefruit ell i el seu nebot Galceran mentre visquessin.
Un descendent de Galceran, dit Ramon Galceran, de la nissaga dels Pinós, l’any 1197 féu donació al monestir de Santes Creus de la fortalesa de Montalbà i altres béns que tenia a Tàrrega, possessions que foren confirmades a l’esmentat cenobi pel seu fill Galceran l’any 1219, tot respectant els drets de castlania que hi tenia Ramon de Rubió; tanmateix, l’any 1243 el monestir de Santes Creus comprà als Rubió aquesta castlania per 550 morabatins d’or.
A la darreria del segle XIV, el 1393, el rei Joan I va vendre al cavaller targarí Joan d’Aguiló el mer i mixt imperi del castell i el lloc de Montalbà, i aquest, el 1398, els vengué al monestir de Santes Creus, el qual conservà el domini jurisdiccional sobre Montalbà fins a la desamortització del segle XIX.
Avui dia no resta cap vestigi d’aquesta antiga fortalesa.