Resultats de la cerca

S’incorporà al Futbol Club Barcelona després d’haver aconseguit el Trofeu Pichichi la temporada 1995-96 amb el Tenerife Jugà al Barça dues temporades 1996-98, en què sumà 91 partits i 26 gols Posteriorment, marxà al River Plate argentí Fou campió de Lliga 1998 i guanyà dues Copes del Rei 1997, 1998 i una Supercopa europea 1998 Fou internacional per Espanya en 22 ocasions i disputà un Mundial 1998

Davanter format al planter del FC Barcelona, jugà a l’equip filial durant quatre temporades Debutà a primera divisió el 9 de setembre de 1984 amb motiu de la vaga de futbolistes professionals Fou traspassat al Figueres 1988-89 i, posteriorment, a l’Osasuna 1989-94, on disputà 137 partits en la màxima categoria Després jugà al Marbella i el Gavà, on es retirà el 1999 Fou internacional en tres ocasions

Vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, assolí diversos campionats i subcampionats de Catalunya i d’Espanya durant els anys setanta i vuitanta Es proclamà subcampió del món en outrigger de vuit 1977 i fou tercer en dos Campionats del Món 1980, 1981 Guanyà les regates internacionals de Lucerna 1978, 1981 i Amsterdam 1978 amb l’outrigger de vuit El 1982 abandonà l’alta competició i passà a exercir de responsable tècnic del RCMB

L’any 1979 ingressà com a soci al Club Tennis Barcino CTB, que presidí a partir del 1985, i l’any 2001 en fou nomenat president d’honor El 1995 fou nomenat president de l’Associació Nacional de Presidents de Clubs, la qual sota el seu mandat passà a denominar-se Associació Nacional de Dirigents de Clubs de Tennis, i de la qual és president d’honor El 1996 fou escollit membre de la comissió delegada de la Federació Espanyola de Tennis, i el 2001 fou designat president del Senat de la Federació Catalana de Tennis Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 2003

Membre del CE Brasil, fou campió de la Lliga de divisió d’honor catalana la temporada 2004-05 El 2006 guanyà la Supercopa de Catalunya i la medalla de bronze de la Copa d’Europa de clubs Amb la selecció catalana aconseguí el subcampionat d’Europa de la Unió Europea de Futbol Sala 2006 També participà en el Campionat del Món de l’Associació Mundial de Futsal AFM 2007

Guanyà dues medalles d’or i una de bronze en Campionats d’Europa, i un or i un bronze en Campionats del Món entre el 1997 i el 2005 Disputà els Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996, Sydney 2000, Atenes 2004 i Pequín 2008

Inicià la seva carrera a La Hoja del Lunes i l’any 1973 passà a La Vanguardia , on exercí de redactor, cap de secció i redactor en cap Especialitzat en basquetbol, ha dirigit les publicacions Rebote i FIBA Basket , i ha informat de vuit Campionats del Món i dinou d’Europa, a més de diferents finals de l’NBA També ha collaborat amb altres mitjans com Televisió Espanyola i RAC1, i ha cobert un Mundial de futbol i set Jocs Olímpics

Fou segon en el Premi Reial Moto Club de Catalunya en la categoria Motos Sport Nacional 1963 Fou campió d’Espanya de resistència 1965

Estigué vinculat al futbol català en dirigir l’Espanyol en dues etapes Fou jugador del Real Madrid 1974-89 Com a entrenador, començà a la banqueta del Rayo Vallecano 1992-93 i fitxà per l’Espanyol la temporada següent L’equip blanc-i-blau estava a segona i amb Camacho retornà a primera Romangué al capdavant de l’Espanyol fins la campanya 1995-96 Tot seguit passà al Sevilla i la temporada 1997-98 tornà a l’Espanyol Al juny del 1998 fitxà pel Real Madrid, però al cap de vint dies deixà el càrrec Al setembre del mateix any fou nomenat seleccionador estatal, càrrec que mantingué quatre anys…

Debutà en la màxima categoria amb el Granada 1968-72 Davanter centre, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1972-74, però l’arribada de Johan Cruyff el relegà a la banqueta Disputà 54 partits i marcà 17 gols amb el Barça Després jugà amb l’Hèrcules, el Llevant i el Tenerife En retirar-se feu d’entrenador i, entre d’altres, dirigí el Tenerife