Resultats de la cerca

Davanter, la temporada 1972-73 fitxà pel juvenil del FC Barcelona i poc després debutà amb el primer equip Excepte la temporada 1975-76, en què milità en el Reus Deportiu, i la 1985-86, que tancà la seva trajectòria esportiva al CH Piera, sempre defensà la samarreta del Barça, amb el qual conquerí deu Copes d’Europa 1973, 1974, 1978-85, nou Lligues 1974, 1977-82, 1984, 1985, cinc Copes d’Espanya 1975, 1978, 1979, 1981, 1985 i cinc Supercopes d’Europa 1981, 1982-85, a les quals cal afegir un Mundialet de clubs 1983 i dues Copes de les Nacions de Montreux en representació d’Espanya…

Davanter format al planter del Futbol Club Barcelona, amb el qual debutà a primera divisió el 1993 Fou cedit al Real Oviedo 1993-94 i Racing de Santander 1994-95, i tornà al Barça 1995-96 Posteriorment jugà al RCD Mallorca 1996-2001, l’Atlético de Madrid 2001-03, el Real Murcia 2003-04 i el Deportivo Alavés 2004-07 Es retirà havent jugat 150 partits a primera divisió i havent marcat 8 gols En el seu palmarès destaca un títol de Lliga 1993, dues Supercopes d’Espanya 1992, 1997 i una Supercopa d’Europa 1992 Com a entrenador, dirigí l’Alavés B temporada 2008-09, i el CE Sabadell…

Dirigí el Premià Futbol Sala, l’EPIC Casino de Terrassa, el Indústries García B de Santa Coloma de Gramenet 1999-2000, el Montcada Futbol Sala, el Futbol Sala Sant Cugat, el Canet Futbol Sala i el Futbol Club Barcelona Aconseguí l’ascens a la divisió de plata del Premià FS i del Canet FS, competició que guanyà amb el Barça 2005 Posteriorment entrenà el Futbol Sala Predator del Japó, amb el qual guanyà la Copa Kanto, l’Escola Pia de Sabadell i l’Hospitalet Bellsport Entre el 1993 i el 1996 entrenà la selecció catalana juvenil i sub-21 També fou professor de l’escola d’entrenadors…

El jutge del Tribunal Suprem que instrueix la causa contra el Govern de la Generalitat cessat pel 155 ordena ampliar la investigació als sospitosos de formar part del que anomena "comitè estratègic" del procés independentista esmentats en el document Enfocats, intervingut per la Guàrdia Civil al domicili del secretari general d’Economia, Josep Maria Jové, durant els escorcolls del 20 de setembre La llista dels sospitosos és formada per Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Artur Mas, Marta Pascal, Marta Rovira, Jordi Turull, Lluís Corominas, Mireia Boya, Anna Gabriel, Jordi Sànchez…

Jugà en el Reial Club Deportiu Espanyol i en la Unió Esportiva Sant Andreu Al mateix temps entrenà equips de base al Club Sants-Montjuïc Hoquei Patins, el Cerdanyola Hoquei Patins i el Club Hoquei Mataró En aquest darrer club debutà en categoria sènior i aconseguí l’ascens a l’OK Lliga la temporada 2005-06 i la Copa de la CERS 2009 La temporada 2009-10 també pujà el Club Patí Voltregà a la màxima categoria, el 2010-12 entrenà l’Igualada Hoquei Club i el 2013 fitxà pel SHUM Maçanet El 2014 fou nomenat seleccionador estatal sub-17 i guanyà la medalla de plata al Campionat d’Europa 2014…

S’inicià en l’handbol d’onze al BM Granollers, on des dels vint-i-dos anys feu de jugador entrenador Guanyà dos Campionats de Catalunya i d’Espanya 1956, 1959 Dirigí l’equip vallesà fins el 1970 i conquerí, ja en la modalitat de set jugadors, dos Campionats d’Espanya més 1958, 1970 i set Lligues 1959, 1960, 1961, 1966, 1967, 1968, 1970 Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1970-79, amb el qual assolí la Lliga 1973 i la Copa del Generalísimo 1972, 1973, i on es retirà També fou seleccionador de la federació de Barcelona 1960-65 i tècnic de la federació espanyola 1968-73 Ocupà el càrrec d’assessor…

Propietari de l’empresa Filatures Llaudet, amb diverses fàbriques a Catalunya, el seu pare, Josep Llaudet, ja havia estat directiu del FC Barcelona Fou elegit president del club pels socis compromissaris el 1961 Al cap de pocs dies de prendre possessió del càrrec hagué d’assumir l’adeu com a jugador blaugrana de LKubala i el traspàs de Luis Suárez a Itàlia, i al final de la primera temporada, la retirada de Ramallets Durant el seu mandat el club només aconseguí un títol de Copa de Fires 1966 i una Copa del Generalísimo 1963 A manca d’èxits esportius, sabé redreçar la delicada situació…

Fill de Miquel Regàs i Ardevol Es llicencià en dret el 1925 i collaborà assíduament a La Publicitat , La Ciutat , L’Opinió  i L’Esport Català El 1935 Enric Borràs li estrenà la seva primera comèdia, Cèlia, la noia del carrer Aribau , on assumeix la tradició teatral pròxima als pressupòsits de Carles Soldevila i de l’alta comèdia Després de la guerra actuà com a empresari i organitzà els Cicles de Teatre Llatí 1958-69   Autor d’obres amb Celestí Martí Farreras Sota la llàntia del Born , 1948 i amb Valentí Castanys Ha guanyat el Barça , estr 1949, escriví també, entre d’altres…

Fou fitxat pel Futbol Club Barcelona provinent del Deportivo de la Coruña Jugà al Barça set temporades 1954-61, en la primera de les quals alternà amb la filial Espanya Industrial Jugant d’interior, es convertí en l’ídol de l’afició, juntament amb Kubala Disputà 216 partits i marcà 112 gols Guanyà la Lliga 1959, 1960, la Copa 1957, 1959 i la Copa de Fires 1958, 1960 Fou distingit amb la Pilota d’Or com el millor jugador europeu 1960, el primer jugador espanyol en aconseguir aquest guardó Després de perdre la final de la Copa d’Europa 1961, fou traspassat a l’Inter de Milà 1961-70…

Kubala prova de superar el defensa Argilés en un Barcelona-Español del final dels anys cinquanta al Camp Nou HSeguí La vida quotidiana i el lleure de postguerra es definien, evidentment, pel gran predicament que assolí l’esport en general, i més particularment, el futbol Les dècades dels quaranta i els cinquanta van confirmar plenament aquest paper estellar del futbol com l’esport rei, en un procés en el qual intervingueren tant les dificultats per a altres possibilitats d’oci com el poder d’atracció de nous jugadors convertits en ídols, que la premsa amplificà convenientment Entre aquests…