Resultats de la cerca
Es mostren 2521 resultats
Castell del Vilosell
Art romànic
La primera menció del Vilosell data de l’any 1067, en descriure’s les afrontacions del castell de Barberà En aquesta època sembla que el Vilosell era un assentament musulmà depenent del territori administratiu de la fortalesa de Siurana La colonització feudal d’aquest sector, però, no es devia produir fins després de la conquesta de Lleida 1149 No es tornen a tenir notícies del lloc fins l’any 1155, en una donació feta per Alegret de Tàrrega a la canònica de Solsona L’1 de gener de 1179, Alfons I lliurà a Guillem de Cervera diversos castells, entre ells el del Vilosell, reservant-se’n la…
La llotja
Literatura catalana
Obra de teatre de Josep Maria Millàs-Raurell, estrenada el 17 de febrer de 1928 i publicada aquell mateix any.
Situada l’any 1925, la peça planteja el descobriment que fa Arnau Closes d’una relació d’adulteri que la seva dona havia mantingut en el passat, notícia que desencadena una furiosa angoixa en el protagonista, en sentir-se estigmatitzat per a la vida en la societat burgesa El protagonista és un burgès acomodat, amb més de trenta anys de matrimoni amb la seva dona Anna Entre les pàgines d’un llibre descobreix una carta mai no enviada que delata una presumpta insinuació d’adulteri d’ella, de quan feia sis anys que s’havien casat En assabentar-se’n, Arnau es veu immers en una desesperació…
Montornès
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Montornès) i antiga parròquia del municipi de la Pobla de Montornès (Tarragonès), situat en un turó (91 m), al SW del poble.
Correspon al primer nucli de població, esmentat ja el 1066, quan Ramon Berenguer I el concedí, amb la condició d’aixecar-hi un castell, a Ramon de Transunyer Inicialment el lloc fou anomenat Puigperdiguers El castell, que passà a la jurisdicció del monestir de Santes Creus el 1173, fou destruït gairebé del tot durant les primeres guerres carlines del segle XIX al segle XVI encara era habitat El 1255 l’abat concedí carta de població per a edificar un nou nucli a la plana, que substituí el primer La primitiva església del castell parròquia fins el 1571 restà com a lloc de devoció…
ETA deixa d'existir
En una roda de premsa, el director executiu de la Fundació Henri Dunant, especialitzada en la resolució de conflictes afirma que “a les dues del migdia del 3 de maig de 2018 ETA ha deixat d'existir Aquesta informació ha estat oficialment comunicada avui als governs d'Espanya i França" L’endemà 4 de maig ETA oficialitza a Kanbo Lapurdi, País Basc en territori francès la dissolució, que ha anat precedida d’una carta feta pública el 2 de maig i d’un comunicat el dia 3 de maig, en els quals l’organització dona per dissoltes les seves estructures i acabada l’activitat política Afirma…
Castell de Cabres
Castell de Cabres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, a la Tinença de Benifassà.
El terreny és molt accidentat serres de Sant Cristòfol i de les Albardes 1 311 m al sector septentrional, i penya de l’Àguila 1 246 m al límit oriental Més de la meitat del terme és format per terres improductives El bosc, principalment pinedes, ocupa unes 800 ha L’agricultura, totalment de secà, es limita al conreu de blat i de patates Hi ha mines de lignit i d’hulla, l’explotació de les quals ha estat abandonada El poble 12 h 2006, castellencs 1 134 m és sobre una petita elevació l’església parroquial és dedicada a sant Llorenç Als afores hi ha el santuari de Sant Cristòfol Fou conquerit…
Romeu de Marimon i de Montoliu
Història
Funcionari reial i municipal.
Formà part del Consell de Cent, fou veguer de Barcelona 1275-99, ambaixador a Egipte 1292, a Sicília, al Marroc i a altres països mediterranis, batlle general de Catalunya 1301-03 i batlle de Barcelona 1303-06 El 1285, davant el perill d’invasió francesa, s’ocupà, per ordre de Pere II, de reforçar les muralles de la ciutat, de refer les drassanes i assumí la castellania de Montcada Anà amb les galeres de Bernat de Peratallada al nord d’Àfrica 1288, comandà les galeres que acudiren a Múrcia, en la campanya contra Castella 1296, i participà al setge d’Almeria 1309 Exposà en una carta…
John Winthrop
Història
Colonitzador anglès.
Ardent purità, organitzà el Cambridge Agreement 1623, els signants del qual es comprometien a emigrar a Nova Anglaterra, on de fet emigrà el 1629 Elegit primer governador de Massachusetts, s’establí a Salem i després fundà Boston 1630 Fou el primer president dels Commissioners of the United Colonies of New England, cos creat el 1643 per a la defensa contra els indis Fou reelegit dotze vegades governador, i establí en aquesta colònia una teocràcia puritana que no permetia la llibertat religiosa El seu fill, Jonh Winthrop Groton, Suffolk 1606 — Boston 1676, emigrà també a Massachusetts 1631, on…
General Agreement on Tariffs and Trade
Economia
Tractat multilateral de comerç signat el 1947 a Ginebra per 23 estats i vigent fins el 1994.
De caràcter inicialment provisional, fou adoptat arran de les divergències en l’aplicació de la Carta de l’Havana 1948 per a la creació de l’Organització Internacional de Comerç Pretenia l’eliminació gradual dels aranzels entre els estats membres mitjançant diverses disposicions, entre les quals la clàusula de ‘nació més afavorida’, que comprometia els estats membres a dispensar-se mútuament un tracte no discriminatori, la limitació dels aranzels als estrictament duaners, i la negociació de les tarifes Al llarg de la seva existència, mantingué negociacions periòdiques ‘rondes’…
Roberto Fandiño
Cinematografia
Director cinematogràfic cubà.
En la seva joventut dirigí algunes obres teatrals i, collaborà, entre d’altres, en coreografies d’Alicia Alonso S'inicià en el cinema amb documentals que exalçaven la Revolució Cubana Carta del presidente Dorticós a los estudiantes chilenos , 1960 Ganaremos la paz , 1962 Primero de Mayo socialista , 1962 un dels quals Gente de Moscú , 1963, tanmateix, li comportà dificultats amb la censura que continuaren en produccions posteriors Després de la retirada del seu primer de ficció, la sàtira El bautizo 1967, s’exilià a Espanya, on es nacionalitzà a mitjan anys setanta i rodà La…
concili I de Nicea
Primer concili ecumènic (325), convocat per l’emperador Constantí I i ratificat pel papa Silvestre I.
Reuní uns 200 bisbes —encara que tradicionalment apareix la xifra de 318 com a nombre simbòlic— sota la presidència d’Osi de Còrdova Tingué com a finalitat combatre l’arianisme L’acta sinodal s’ha perdut, però n’han romàs el símbol de la fe, la carta sinodal i el recull de vint cànons La tesi d’Ari, sostinguda per Eusebi de Nicomèdia, fou condemnada, i fou aprovada la presentada per Marcel d’Ancira i per Atanasi d’Alexandria Hom insistí en el concepte teològic de l’ homooúsios , o sia, que el Fill és consubstancial amb el Pare El símbol proclamat es basa en un símbol baptismal de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina