Resultats de la cerca

Fou catedràtic de mineralogia 1876 i de química orgànica 1884 a la facultat de ciències de París i fundà l’Institut de Chimie de París El 1887, amb JM Crafts, descobrí l’ús del clorur d’alumini en reaccions de síntesi d’homòlegs del benzè reacció de Friedel i Crafts Preparà un gran nombre de minerals artificials rútil, tridimita, etc, en collaboració amb ESarasin, i descobrí l’alcohol propílic

Sacerdot, catedràtic dels seminaris de Terol i de Sogorb D’ideologia liberal, el 1820 fou diputat per Terol S'exilià a Marsella el 1823, i més tard residí a Barcelona El 1844 fou presentat per a bisbe de Mallorca, però hi renuncià i fou canonge de València Publicà Diccionario geográfico-histórico de la España antigua Tarraconense, Bética y Lusitana 1835-36 i Compendio de la vida del apóstol san Pablo 1849

Germà del polític  Joan Coll i Pujol Fou catedràtic de fisiologia de la Universitat de Barcelona 1875 Fou un dels iniciadors, amb Lluís Carreras i Aragó, de l’estadística demogràfica sanitària, que establí a la província de Barcelona i que posteriorment fou ampliada a tot l’Estat espanyol, i membre, entre altres institucions, de l’Acadèmia de Ciències i Arts i de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona

Catedràtic de física experimental al Collegi de Medicina i membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona, on llegí cinc memòries entre 1797 i 1805 En produir-se la invasió napoleònica serví a l’exèrcit francès, on arribà al grau de general de divisió del cos sanitari Fou metge de Josep I Escriví Elementos de matemática o bien sea instrucción a la física experimental 1806 i diverses obres de medicina

Estigué vinculat a la Sala Blava de València, tan important, des de la darreria dels anys vint, en la promoció de les avantguardes i d’on sorgí el grup Acció d’Art, del qual formà part La seva principal relació amb les arts gràfiques se centrà, des del 1933, en la revista Nueva Cultura , labor que continuà durant la guerra civil de 1936-39 Fou catedràtic de dibuix a Palma Mallorca

Fou catedràtic de medicina teòrica i de grec a la Universitat de València Amb el pseudònim de Mateo Cabrera, médico catalán , publicà Breve defensorio de una receta , en defensa d’un metge de Vinaròs acusat pel justícia i els jurats de la vila 1684, Disputatio de variolis et morbilis, cum quaestione appendice de peste 1685 i Quaestiumcula in qua examinatur pulvis de quarango, vulgo ‘cascarilla’, in curatione tertianae et quartanae 1682

Doctor en teologia, fou catedràtic de retòrica a la Universitat de València 1616 És autor de composicions poètiques llatines com a exercicis de retòrica universitaris, i d’unes Breues rethoricae institutiones 1621 Estigué vinculat com a secretari a diversos certàmens valencians de la primera meitat del s XVII, dels quals redactà la crònica per exemple, la Relación de les festes amb motiu de la beatificació de Lluís Bertran València 1608

Fou catedràtic de literatura italiana i publicà nombrosos estudis crítics Ugo Fòscolo 1884, Vita de Gabriele D’Annunzio 1933, etc El 1891 inicià un període d’extensa producció teatral, influït pel verisme francès D’entre les seves obres, de gran èxit, destaquen Le Rozzeno 1891, Danza Macabra 1893 i Terra o fuocco 1894 Al tombant de segle s’establí a París, on continuà les activitats teatrals en francès

La seva obra més destacada és Contribución a la fonética del hispano-árabe y de los arabismos en el ibero-románico y el siciliano 1932, on presenta els trets de pronunciació dels parlars magribins i l’evolució que experimentaren en les llengües d’Espanya També investigà, entre altres qüestions, la llengua dels mossàrabs 1943, els camins de penetració d’elements lèxics orientals a Europa 1948 i la introducció de mots àrabics a Catalunya i a Provença 1953 Fundà, amb JJud, la revista “Vox Romanica” 1939 i impulsà decisivament l’estudi de les llengües hispàniques a Suïssa fou el primer hispanista…

Doctor en dret 1968 i en ciències econòmiques 1975, ha estat professor a ESADE 1962-69, catedràtic a la Universitat de Palma, Mallorca 1981, i, en diversos períodes, professor a la Universitat de Barcelona, de la qual és catedràtic des del 1983 Director d’estudis del Centre d’Estudis de Planificació 1968, ha publicat la seva tesi doctoral Política econòmica de la Generalitat 1936-1939, en dos volums Evolució i formes de la producció industrial , 1970, i El sistema financer , 1979, La planificación económica 1973 i Introducció a l’economia 1977, a més de participar en alguns treballs…