Resultats de la cerca
Es mostren 2720 resultats
Canalda
Poble
Poble del municipi d’Odèn (Solsonès), a 1153 m alt., sobre la serra de Canalda
(contrafort meridional de la serra de Port del Comte), a la dreta de la riera de Canalda
(que neix als prats de Becies i s’uneix a la rasa d’Encies, afluent de la ribera Salada).
Domina el poble, a l’oest, l’alta cinglera del puig Sobirà de Canalda 1 943 m alt, dita la roca de Canalda hi ha hagut tradicionalment habitatges troglodítics, i al N, la de la serra de Querol, al peu de la qual s’estenen els prats de Canalda , destinats a pastura i al conreu de patates, on hi ha el refugi de Canalda L’església Sant Julià és al s XII la parròquia ja és esmentada el 839 El castell de Canalda pertanyia al vescomtat, després comtat i ducat, de Cardona
Hubei
Divisió administrativa
Sheng de la Xina, a la regió del Centre-sud.
La capital és Wuhan Hom hi distingeix dues parts una de muntanyosa, a l’W, i una altra de plana, amb molts llacs i braços de riu, travessada pel riu Iang-Tsé i el seu afluent el Han, a l’E Als vessants muntanyosos hom conrea el te, mentre que a la plana el conreu dominant és l’arròs Hi ha importants jaciments de ferro El ferrocarril Pequín-Canton i el riu Iang-Tsé són les principals vies de comunicació La indústria es concentra al voltant de la capital
Heilongjiang
Divisió administrativa
Sheng de la Xina.
La capital és Harbin És situat al NE del país, a l’antiga Manxúria El clima és continental A les zones muntanyoses del SE i NW dominen els boscs La part E i NE i les valls de l’Amur i del Songhua Jiang, que la travessa, són dedicades al conreu blat, arròs, soia, kaoliang Hi ha carbó prop de Jiamusi i Kisi, or al N i petroli i refineria a Dajing Els rius són navegables Hi ha indústries tèxtils, sucrera, oleícola, del paper, química i del ciment
Sant Martí d’Estopanyà
Art romànic
Segons sembla aquesta església, avui desapareguda, fou la primitiva parròquia d’Estopanyà Era situada una mica més avall del nucli de població i vora dels alous que allí tenia Sant Vicenç de Roda L’any 1302 Joan Merni, rector d’Estopanyà, i el prior de Roda definiren llurs respectius drets Al segle XIV els rectors de Sant Martí exercien tot sovint de notaris de la vila Jaume Merí, 1340 Arnau Tarés, 1385 Actualment només en resten fragments dels antics murs, aprofitats en les espones dels camps de conreu
dàlia
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les compostes, amb fulles oposades dividides en cinc o set folíols ovalats, de marge dentat o lleugerament serrat.
Presenta un rizoma amb arrels tuberoses, i els fruits són aquenis oblongs És d’origen mexicà, i el conreu ha estat introduït en jardineria per la vistositat dels capítols florals, terminals o axillars, amb nombroses lígules de coloració diversa vermelles, purpúries, grogues, blanques i rosades Són emprades tant per a flor tallada com per a ornamentació de jardins Normalment es multipliquen amb trossos de rizoma Hom les planta a fi de març o a començament d’abril, preferentment en sòl profund i amb matèria orgànica abundant Floreixen des del maig fins al primer fred
Martim Afonso de Sousa
Història
Navegant portuguès.
Enviat per Joan III a una expedició al Brasil 1531, descobrí la badia de Rio de Janeiro, que fortificà, i fundà la capitania de São Vicente, en la qual introduí el conreu de la canya de sucre des de les illes Madeira, i la ciutat de Bahia Dirigí diverses expedicions a les Índies Orientals, es lliurà a la pirateria i hagué de tornar a Lisboa El seu germà Pero Lopes de Sousa 1500 — Madagascar 1539 l’acompanyà al Brasil, i també anà posteriorment a l’Índia, però morí en un naufragi
Sant Romà de Rubinat (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
A prop del naixement del torrent Salat, a la partida anomenada de Sant Romà, hi ha la capella refeta tardanament i ara en ruïnes de Sant Romà, documentada des del segle XIII, però que ara ja no conserva cap estructura romànica L’any 1304, en la fixació dels límits entre els castells de Llindars i Rubinat, hom anomena la coma de Sant Romà “del Coll de les Pertxes” Al costat de Sant Romà es localitzaren un grup de tombes de caixa que van desaparèixer en replanar-se les terres de conreu dels voltants
Josep Vergés i Grau
Literatura catalana
Pintura
Pintor i poeta.
S’inicià tardanament en el conreu de la pintura Feu la primera exposició individual a Vic, el 1970 Interessat per la matèria i les textures, pintà detalls de parets tractant de representar-hi qualitats de la matèria i jugant amb els contrasts, i posteriorment incorporà a la seva obra formes geomètriques Escriví i illustrà llibres de poemes com Jeroglífic 1982, Llunari bilingüe 1987 o L’arc voltaic 1987 Des de l’any 1984 fou membre de la Société Académique Arts-Sciences-Lettres de París, que el 1985 li concedí la Medalla Vermeil Signava Vergesgrau
,
Dao Yuanming
Literatura xinesa
Poeta xinès.
Es dedicà principalment, a desgrat seu, a treballs burocràtics i administratius per a poder subsistir però aviat es retirà a la seva casa de camp, i es dedicà a la poesia i al conreu de crisantems, flor que fou un tema gairebé constant dels seus poemes La seva obra lloances a la vida rústica, a les excellències del vi i a la natura fou reunida en una collecció en 10 volums Fou autor també d’alguns extraordinaris fragments en prosa La font de les flors dels presseguers La seva influència posterior fou molt notable
Emili Saguer i Olivet
Literatura
Història del dret
Jurista i escriptor.
Fou notari de Girona, membre de la Unió Catalanista i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació En 1930-31 fou president de la diputació provincial de Girona S’oposà a la llei de Contractes de Conreu i atacà la política de la Generalitat de Catalunya arran dels conflictes que en sorgiren Autor d’un gran nombre d’opuscles de tema jurídic, com Lo catalanisme i la llei penal 1904, i obres com Institución de los fideicomisos y sus efectos en Cataluña 1913, reculls de texts jurídics catalans, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina