Resultats de la cerca

Insuficients dos edificis anteriors —que hom ha distingit amb els termes d' antiga i antiquíssima —, Pere el Cerimoniós autoritzà la continuació de l’actual el 1380 La gran sala gòtica, obra de Pere Arvei, fou acabada el 1392 té tres naus separades per dues sèries de tres grans arcs de mig punt, sostinguts per quatre columnes polilobulades El 1708 s’hi celebraren les primeres representacions d’òpera conegudes de Barcelona Molt malmesa durant el setge de Barcelona del 1714, esdevingué més tard caserna, fins que, retornada a la ciutat 1767, fou reconstruïda en estil neoclàssic per Joan Soler i…

Quan va situat a continuació d’una figura o silenci, n’augmenta el valor una meitat si hi ha dos punts, el segon equival a la meitat del primer punt i, per tant, a la quarta part de la nota o silenci El punt es pot substituir per una lligadura que uneixi dues notes d’igual nom, si la segona val la meitat que la primera Gràcies al punt és possible convertir el sistema d’equivalències de les figures, que és de relació binària, en un de relació ternària així, una figura amb punt sempre val el triple de la següent sense punt, i una figura sense punt val la tercera part de l’anterior…

Fou editada entre el 1922 i el 1927, en quatre volums, a Santiago de Xile, amb nombroses illustracions En el primer volum Joaquín Blaya Alende figura com a editor en el segon i tercer, Blaya i Giralt i en el quart J Giralt y Co El primer volum editat el 1922 fou dedicat als catalans de més relleu comercial residents a Xile el segon 1924 als residents a l’Argentina i al Paraguai el tercer 1925 als residents a l’Argentina continuació, al Paraguai i a l’Uruguai i el quart 1927 als residents a Cuba, Bolívia, l’Equador, Colòmbia, el Perú, Veneçuela, Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Honduras i…

En l’esmentada vinyeta, a continuació del mot exlibris , ha de figurar el nom del propietari del llibre o uns símbols que el caracteritzin L’exlibris és fixat a la part interior de la tapa del davant del volum Primer només els palaus i monestirs tingueren exlibris, car eren els únics propietaris de llibres després, amb la invenció de la impremta i l’augment consegüent de la producció de llibres, foren creats nous exlibris Amb la pujada de la burgesia al poder canviaren els grans propietaris de biblioteques, els exlibris no podien portar ja l’escut nobiliari i hom inventà nous temes Hi…

Autodidacte i gran viatger, alternà, després del 1860, els estudis econòmics amb la divulgació periodística i amb el treball al partit demòcrata Influït pels fisiòcrates, estudià els clàssics, especialment la teoria de la renda de Ricardo, sobre la base dels quals elaborà, en l’obra Progress and Poverty 1879, una defensa de l’impost únic sobre la propietat de la terra i l’eliminació dels impostos sobre el treball i el capital, amb l’objectiu d’evitar la font de conflictes i de crisis econòmiques També publicà, entre altres obres, Social Problems 1883, Protection or Free Trade 1886, The…

Es donà a conèixer l’any 1934 amb Jürg Reinhart , llibre de relats, i es féu famós amb el Tagebuch 1946-1949 ‘Diari 1946-1949’, 1950 En les seves obres combat el convencionalisme i els prejudicis Die Schwierigen oder j'adore ce qui me brûle ‘Els difícils o j'adore ce qui me brûle’, 1943, Die chinesische Mauer ‘La muralla xinesa’, 1946, descripció de la vida dels alemanys dividits entre les potències ocupants de Berlín, Don Juan oder die Liebe zur Geometrie ‘Don Joan o l’amor a la geometria’, 1953, Homo Faber 1957, Andorra 1961 i Mein Name sei Gantenbein ‘El meu nom seria Gantenbein’, 1964…

Ordenat sacerdot 1588 i rector de Vilafermosa Alt Millars, fou capellà de l’emperadriu Maria d’Àustria Amic del comte de Lemos, l’acompanyà al Regne de Nàpols, on exercí càrrecs polítics Retornat a Saragossa, fou nomenat canonge, i des del 1615, cronista del Regne d’Aragó Horacià fervorós, defensà una poesia didàctica i propugnà la imitació dels clàssics, sense caure en una imitació servil Una part dels poemes foren impresos amb els del seu germà a les Rimas 1634 i una altra part ha romàs oblidada fins a una època recent De temàtica bastant uniforme, abunden els satírics, de correcció elegant…

La redacció primitiva, en llatí, té un nucli inicial que comprèn des de la llegenda de Guifré el Pelós procedent probablement d’un text de Cuixà poc posterior al 1127 fins a la mort de Ramon Berenguer IV fou escrit pel mateix autor en tres represes i completat en el període 1162-84 conté també una primera addició, corresponent al regnat d’Alfons I, que degué ésser escrita entre el 1200 i el 1208, una segona addició, amb el regnat de Pere I i la minoritat de Jaume I, que cal datar en 1214-18, i un acabament, que comprèn quasi tot el regnat del Conqueridor i que degué ésser escrit en 1270-75 La…

Treballà la pintura de paisatge amb Teo Otto i, a continuació, estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Düsseldorf 1963-64 i amb Joseph Beuys 1964 Fou un dels pintors alemanys que formaren part de l’escola dels anomenats “nous fauves”, amb una pintura de caràcter neoexpressionista i masses de colors intensos Es dedicà, també, a l’escultura, el disseny i la docència Féu classes d’art durant dotze anys en una escola pública posteriorment compaginà la feina d’artista autònom amb les visites a altres pintors i escultors arreu d’Europa, i a partir del 1996 exercí de professor a l’Acadèmia de…

Estudià geografia i història a la Universitat Complutense de Madrid, i treballà un temps en el món editorial Es donà a conèixer com a narradora amb la novella eròtica Las edades de Lulú 1989, premi La Sonrisa Vertical, que esdevingué un gran èxit comercial A continuació publicà les novelles Te llamaré Viernes 1991 i Malena es un nombre de tango 1994, i el recull de contes Modelos de mujer 1996 Acabà de consolidar la seva trajectòria amb Atlas de geografía humana 1998, Los aires difíciles 2002, Castillos de cartón 2004, El corazón helado 2007, premi José Manuel Lara 2008 i Los besos en el pan…