Resultats de la cerca
Es mostren 15022 resultats
esforç reproductor
Ecologia
Despesa d’energia o cost metabòlic invertit en la producció de descendents.
Es pot quantificar en termes energètics o com a nombre d’ous En aquelles espècies animals que cerquen activament la seva parella o que realitzen ritus d’aparellament i en aquelles que tenen cura de la seva descendència, l’energia invertida en aquestes activitats s’inclou també dins l’esforç reproductor L’esforç reproductor es pot calcular per a una espècie o per a una població concreta En aquest darrer cas es quantifica sovint mitjançant la relació entre biomassa reproductora i biomassa total en el cas dels arbres es considera només la biomassa de l’any en curs
macròfit
Ecologia
Planta aquàtica o alga que viu totalment o parcialment submergida dins de l’aigua.
La majoria de macròfits són fanerògames i algues Les condicions perquè es desenvolupin són la presència d’un substrat de sorres o fang, un corrent moderat o fort però no turbulent i una certa quantitat de nutrients a l’aigua Els nutrients que afavoreixen el creixement dels macròfits poden ser derivats de l’erosió de la conca hidrogràfica Com més gran sigui la conca, més forta serà la tendència a acumular nutrients, sobretot cap a les parts baixes, de manera que hi haurà un creixement més gran dels macròfits al curs baix dels rius, on, a més, el substrat és molt fi
Jordi Mas
Literatura catalana
Mestre i poeta.
Després d’estudis clàssics en francès a l’Escola Normal de Mestres de Perpinyà, fou nomenat mestre d’escola a París Durant la Segona Guerra Mundial, entrà a la Resistència Mobilitzat el 1945, es trobà a Landau Alemanya Desmobilitzat, arribà a Bao Acabarà la seva carrera com a director d’escola a Perpinyà El 1971 s’inscriví al curs de català organitzat pel GREC i el 1974 obtingué el primer guardó de poesia rossellonesa als Jocs Florals de la Ginesta d’Or Mestre en gai saber i secretari dels Jocs Florals, publicà el recull de poemes Camí ramader 1982
Italo Montemezzi
Música
Compositor italià.
Estudià enginyeria, i posteriorment ingressà al Conservatori de Milà, on fou alumne de M Saladino contrapunt i V Ferroni composició Durant un curs ensenyà harmonia, però de seguida es dedicà exclusivament a la composició El 1913 obtingué el seu màxim reconeixement amb l’estrena de L’amore dei tre re , obra que presenta nombroses similituds amb el Tristany i Isolda de R Wagner Precisament aquesta incorporació d’elements wagnerians a l’òpera italiana ha estat una de les troballes més reconegudes de l’obra de Montemezzi Altres òperes importants són Giovanni Gallurese 1905 i La nave…
monetització
Economia
Conjunt d’operacions econòmiques, tècniques i jurídiques que condueixen a la formació de la moneda, amb la qual el diner assoleix una legalitat que en permet l’ús generalitzat, i possibiliten el control de les transaccions monetàries.
El diner, per tal com ha de gaudir d’una acceptabilitat general, és una institució social, caràcter que és expressat en la legalitat de la utilització de determinats béns com a moneda Hom parla de monetització de deute públic referint-se al mecanisme pel qual els títols de deute públic, emesos i garantits per l’estat, són convertits en moneda de curs legal efecte d’aquest procés, de pràctica corrent per a finançar les despeses de l’estat, és un increment de la massa monetària en circulació, l’adequació del qual respecte a la producció real genera la inflació
Federació Catalana de Vol a Vela
Esports aeris
Organisme rector del vol a vela a Catalunya.
Fundada el 1933, promogué la pràctica del vol sense motor a Catalunya Tingué la seu a Barcelona i el seu primer president fou Joaquim Pahissa El tècnic més destacat fou Marià Foyé, impulsor del vol a vela a Catalunya Organitzà les edicions del 1933 i 1934 de la Setmana de Vol Sense Motor, així com altres llançaments pel territori català Al juliol del 1934 organitzà el primer curs d’instructors de vol sense motor Després de la mort de Marià Foyé al febrer del 1937, adoptà el seu nom en reconeixement a la seva tasca Desaparegué al cap de poc
Miquel Pizarro Andrés
Gimnàstica
Jutge de gimnàstica artística.
Practicant de la gimnàstica artística durant la joventut, fou cinquè en el Campionat de Catalunya 1953 Poc després s’inicià en l’arbitratge en campionats catalans i el 1957 entrà a la comissió tècnica de gimnàstica masculina de la Federació Catalana de Gimnàstica Durant els anys seixanta i principi dels setanta fou jutge de campionats d’Espanya, del Memorial Blume i de diversos torneigs internacionals També fou representant a Catalunya de l’Escuela Nacional de Entrenadores Fou ponent al curs internacional de jutges de Roma 1968 i assistí al Congrés de la Federació Internacional…
Marne
Riu
Riu de França, afluent del Sena (525 km de longitud).
Neix a l’altiplà de Langres, a 381 m d’alçada Travessa les costes calcàries juràssiques de l’est de la conca de París i, durant un breu trajecte, la Xampanya, on rep per la dreta el Saulx i per l’esquerra el Blaise Passa per Vitry-le-François, Châlons-sur-Marne i Épernay A la conca de París, el seu curs, divagant en nombrosos meandres, rega una comarca cerealística Desemboca al Sena per Charenton, a l’àrea suburbana oriental de París Aigües amunt d’Épernay voreja el riu el canal Marne-Rin, una via de gran tràfic
riu d’Ondara

El riu d’Ondara, al seu pas per Tàrrega
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Depressió Central, que neix dins el terme de Talavera (Segarra), sota Santa Fe de Montfred.
La capçalera, que s’alimenta de les fonts del Bullidor i de Bordell, rep el nom de Torrent de Civit A Ondara rep l’aigua de la font d’Ondara amb aquesta aigua hom rega les petites hortes de la ribera de Cervera corre pel peu de la ciutat, entra a l’Urgell on rep el nom del Reguer i, després de Tàrrega, rep, per l’esquerra, el Cercavins Després de passar per Vilagrassa i Anglesola, es perd en els regadius del canal d’Urgell, bé que el seu curs natural es dirigia vers Vilanova de la Barca, al Segre
Al·legat del president Obama contra les armes de foc
En el curs de la roda de premsa en la qual anuncia noves mesures de control d’armes de foc, el president Barack Obama plora mentre enumera la successió d’atacs amb víctimes mortals dels darrers anys Obama justifica els decrets presidencials pel que qualifica d’"inacció" del Congrés La manifestació emocional del president provoca una polèmica als mitjans de comunicació El dia 8, en una entrevista televisada, Obama acusa l’Associació Nacional del Rifle, el principal lobby armamentista dels Estats Units, de distorsionar les seves propostes i nega que vulgui requisar les armes dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina