Resultats de la cerca

Manyà d’ofici i jugador de rugby S'educà a l’Escola Elemental del Treball Fou president de la joventut de la Unió Socialista de Catalunya Destacà en la repressió de l’alçament el 19 de juliol de 1936 Nomenat conseller de proveïments de la Generalitat 1937, s’incorporà a l’exèrcit Exiliat a França el 1939, actuà com a dirigent del PSUC Detingut a París 1943, fou internat al camp de concentració de Mauthausen Ferit en un bombardeig aliat, fou rematat a trets per un dels guardians del camp

Tenia una capacitat per a 21200 persones i portava el nom del dirigent esportiu i polític Lluís Sitjar , que presidí el Real Sociedad Alfonso XIII quan passà a anomenar-se Club Deportivo Mallorca, l’any 1931 El 1998 l’equip es traslladà a l’estadi de estadi de Son Moix , de propietat municipal, però fins l’any 2007 el filial Mallorca B continuà fent servir les installacions, que després quedaren abandonades i en desús, tot i que l’estadi continua dempeus fins que fou enderrocat entre els anys 2014 i 2015

Adoptà el pseudònim en honor a un líder comunista, i el sobrenom suposadament fa referència a la seva punteria De família humil, ja de molt jove s’uní a les milícies camperoles que s’enfrontaven als paramilitars dels terratinents i, a partir d’una difusa ideologia liberal, des dels anys seixanta s’adherí al comunisme, i el 1966 fundà les Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia, principal grup guerriller colombià, enfrontat a l’exèrcit i del qual fou el principal dirigent fins a la mort possiblement per causes naturals

Aquest nom fou originat per llur costum de dur una camisa blanca sobre llurs vestits, en els combats nocturns La revolta dels “camisards” s’inicià el 1702 contra la persecució religiosa exercida a partir de la revocació de l’edicte de Nantes 1685 La lluita adquirí gran duresa i la repressió fou implacable El principal dirigent fou Joan Cavalier, que derrotà dues vegades les tropes reials L’arribada del mariscal de Villars 1704 amb més de 10 000 homes obligà Cavalier a acceptar un armistici Tanmateix, prosseguirien alguns focus de lluita fins el 1710

Dirigent del partit nacionalista gallès Plaid Cymru en 1945-81 Llicenciat en dret a Aberyswith i master a Oxford, fou doctor honoris causa per la de Galles Lluitador nacionalista i pacifista, aconseguí que el 1982 entrés en servei el quart canal de televisió britànica, en gallès, després que el 1980 anunciés una vaga de fam davant la negativa de M Thatcher a impulsar-lo Fou diputat pel seu partit diverses vegades Escriví diversos llibres, entre els quals Bywyd Cymro ‘Vida d’un gallès’, 1982 i Cymru o Hud ‘Galles eterna’, 2001

Fou organitzada pel Comitè Català pro Esports Populars i comprengué competicions de futbol, natació, boxa, atletisme, lluita i gimnàstica Tenia per objectiu la promoció de l’esport popular i se celebrà en un ambient amb fortes connotacions polítiques La competició prengué el nom del dirigent comunista alemany Ernst Thälmann, símbol de la resistència antifeixista i detingut pels nazis alemanys el 1933 Amb aquesta competició s’intentava avaluar la capacitat organitzativa del Comitè Català pro Esport Popular que al juliol del mateix any havia d’organitzar l’Olimpíada Popular

Es declarà prosoviètic i estalinista Fou inscrit amb seu a Barcelona a l’octubre de 1977 Concorregué a les eleccions autonòmiques de 1980 12919 vots, a les legislatives de 1982 3128 vots i a les autonòmiques de 1984 2595 vots Man-tingué, tot i el retorn de Líster al PCE, una activitat mínima fins el 1997, quan confluí amb el Movimiento Marxista-Leninista per donar lloc a Reagrupamiento Comunista , però es dissolgué a l’octubre de 1998 El dirigent a Catalunya fou Manuel García Edità Unidad y Lucha 1977-1995 i Endavant 1974-1997

Adoptà un caràcter assembleari, assumint les experiències dels nous moviments socials alternatius En les eleccions europees de 1987 donà suport a Herri Batasuna El 1989 s’integrà com a collectiu dins La Crida , però el 1992 es reactivà amb un clar vessant ecologista En les eleccions autonòmiques de 1992 es coalitzà amb Alternativa Verda 10323 vots El 1993participà en la fundació d’ Els Verds , on es dissolgué Dirigent Joan Oms El seu portaveu fou Alliberament 1985-1989 itingué com a branca juvenil l’Assemblea de Joves Revolucionaris dels Països Catalans

Mantingué contactes amb Laureano López Rodó –aleshores encara dirigent d’ Alianza Popular AP a Catalunya– per tal de crear una plataforma electoral anomenada Cataluña Democrática amb la Lliga Liberal Catalana, refundada després del fracàs electoral de 1977, i la Democràcia Social Cristiana de Catalunya i concórrer a les eleccions legislatives d’aquell any La coalició havia d’aplegar els partits de dretes que restaven al marge de la Coalición Democrática impulsada per AP en l’àmbit estatal, projecte que Fraga no acceptà Els membres del grup acabaren incorporant-se a AP

Dirigent del Mouvement Republicain Populaire MRP, fou diputat, ministre de finances 1946, president del consell 1947-48 i ministre d’afers estrangers 1948-53 i de justícia 1955-56 Partidari de la unió europea, proposà l’anomenat Pla Schuman 1950, que dugué a la creació de la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer CECA Fracassà, però, en el seu intent de crear la Comunitat Europea de Defensa 1952 Fou president del moviment europeu 1955 i de l’Assemblea Parlamentària d’Europa 1958-60, i un dels principals impulsors del moviment d’unificació europea