Resultats de la cerca
Es mostren 2754 resultats
Sant Quirze (Lloret de Mar)
Art romànic
La capella o petit santuari de Sant Quirze és situat avui dia dins la conurbació de la vila de Lloret L’edifici actual és modern, ornat amb esgrafiats, si bé sembla que dins els seus murs hi ha restes de la o les construccions anteriors Com a lloc de culte és molt antic, ja que en excavacions fetes al lloc han aparegut restes paleocristians La primera notícia coneguda és del 8 de gener de 1079, en l’acta de consagració de Sant Romà de Lloret, en la qual es diu que el terme, per migdia, “ vadit per ecclesiam sancti Chirici ” Hi ha constància de la continuïtat del seu culte i de l’…
Torre dels Encantats (Arenys de Mar)
Art romànic
Nom popular d’una torre que corona el Puig Castellar, situada al límit més occidental del terme, damunt la riera de Caldes i el poble de Caldes d’Estrac Per aquest punt passava el límit tradicional que dividia les antigues jurisdiccions, les vegueries i els bisbats de Girona i de Barcelona El seu nom actual és antic el 1792 ja se li diu “lo castell dels Encantats” Se n’ignora l’origen Consta d’una torre bastida al segle XIII, reformada al segle XV i ampliada encara amb una muralla circular exterior, emmerletada, al segle XVI, per resistir millor els atacs de la pirateria És…
Sant Salvador (Monistrol de Montserrat)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins l’antic terme de Montserrat, a la zona coneguda com la Tebaida Fou sempre una capella eremítica Depengué del monestir de Santa Maria de Montserrat, dintre el qual terme es trobava De l’església hom diu que el 1217 ja hi havia una ermita dedicada a Sant Salvador i era habitada per eremites Les notícies documentals que hem trobat el 1282 parlen d’ella com a Sant Salvador, ermita de Montserrat, i el 1295 la citen com a Sant Salvador de la Penya Penna L’ermita seguí utilitzant-se contínuament però degué resultar molt malmesa durant la Guerra del…
Castell de Castelló (Fraga)
Art romànic
L’arqueòleg R Pita localitzà aquesta antiga fortalesa a uns quants quilòmetres al nord de Fraga, vora els masos de Carlets i de l’Urbà, dominant la plana de Mont-ral J Lladonosa, en canvi, la identificà amb la veïna torre coneguda com el Castellot La fortificació de Casteillon mot mossàrab devia tenir un paper en la famosa batalla de Fraga, en què els almoràvits derrotaren Alfons el Bataller 1134 Un conegut —i potser tardà— instrument del Llibre Verd de l’Arxiu Diocesà de Lleida, en assenyalar els termini antiqui llerde , diu el següent “ Et ascendit inde usque a Monfredel et…
Jaume Vidal
Música
Músic, escriptor i biblista català.
La seva formació musical tingué lloc al monestir de Montserrat El 25 de març de 1630 professà com a monjo d’aquest cenobi, i BS Saldoni diu que fou " un dels homes més eminents en la música, les lletres, les arts i les ciències" Només consta que fou cantor major de l’esmentat monestir Altrament, gaudí de la confiança dels seus superiors, i ocupà el càrrec de mestre de novicis a les comunitats d’Oña, Santo Domingo de Silos i Cardeña Organitzà els arxius de la seu de Tarragona i del monestir de Ripoll i intervingué prop de Felip IV per a suplicar-li que s’aturessin els trasllats…
Raimbaut d’Aurenga
Música
Trobador provençal.
D’origen noble, heretà de la seva mare el comtat d’Aurenja En els seus versos afirma que no escrivia ni per guanyar diners ni per obtenir l’acceptació del públic, sinó perquè el seu art fos apreciat pels entesos Diu la seva Vida que estigué enamorat de la comtessa d’Urgell En un debat que sostingué amb Giraut de Bornelh, que se suposa que tingué lloc l’any 1170, defensà el trobar clus poesia de caràcter hermètic enfront del trobar lèu poesia de caràcter senzill Les seves prop de quaranta poesies conservades corroboren aquesta posició, i ha de ser considerat, en aquest sentit, el…
Roc
Sant Roc, talla barroca popular
© Fototeca.cat
Personatge de vida llegendària venerat com a sant, que residí a Montpeller (Provença) entorn de 1295-1327.
Hom li atribueix molts peregrinatges, especialment a Roma, acompanyat sempre del gos típic de la seva iconografia Es diu que tenia cura d’empestats pel camí, i per això és advocat contra la pesta i malalties contagioses El seu culte s’estengué al segle XV per tot Europa, sovint associat al de sant Sebastià, l’altre advocat contra la pesta A Barcelona és venerat des de la pesta del 1587 i el culte és encara popular a la plaça Nova És venerat també a València, Castelló, Banyuls de la Marenda, Alaró, Benassal, Vilagrassa, Bellpuig Urgell, Reus, Tarragona, etc, sovint amb ballades i…
Lleó Solà i Gené
Escultura
Pintura
Escultor i pintor.
Format a la Llotja de Barcelona, amplià estudis a París Participà en les exposicions internacionals de belles arts de Barcelona del 1907 i el 1911, i obtingué en aquesta una primera medalla per l’escultura L’alba Residí un quant temps a l’Argentina i a París, on es dedicà preferentment a la pintura, hom diu que dins tendències d’avantguarda Novament a Catalunya, residí als Hostalets de Pierola Anoia, exposà a la Sala Parés de Barcelona 1935 i concorregué, enquadrat en el Saló de Montjuïc, a les exposicions de primavera de Barcelona del 1935 i el 1936 amb temes de paisatge de factura…
sistema
Música
Conjunt d’elements musicals (generalment notes o acords) que, relacionats d’alguna manera entre ells, constitueix un tot orgànic, subjecte quasi sempre a determinades lleis.
Entre els sistemes musicals més usuals hi ha el sistema de quintes i els seus subsistemes, com el sistema heptatònic i el sistema pentatònic , entre d’altres, el sistema de tons escala de tons o el sistema microtonal microtonalitat Sovint també es parla de sistema modal i de sistema tonal, que formarien part, bàsicament, del sistema heptatònic El sistema és un concepte abstracte que requereix algun tipus de representació gràfica com l' escala o la sèrie que el mostri Per aquesta raó, moltes vegades es fa referència al sistema directament per una de les seves representacions Així, sovint…
fiato
Música
Aire procedent de l’expiració pulmonar emprat pels cantants i instrumentistes de vent en l’emissió dels sons musicals.
En buidar l’aire dels pulmons, amb una tècnica de respiració especialitzada, els cantants i instrumentistes produeixen, controlen i modulen els sons i el seu fraseig Aquesta tècnica, basada en un ritme respiratori diferent del de la respiració normal, procura controlar i regular la velocitat de sortida de l’aire mitjançant el domini de la musculatura diafragmàtica, ja que l’expiració produïda impulsant-lo des de la part superior del tòrax és més difícil de controlar i provoca tensions a la zona del coll, tot dificultant la sortida regular de l’aire Un dels objectius d’aquest control és l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina