Resultats de la cerca

Fou posseïda per Pere de Bellestar, també senyor de Patrici en català el Patriau

El primer personatge documentat és Guillem de Foixà , varvassor de Foixà mitjan segle XII El succeïren dos fills seus Bernat I de Foixà , sense descendència, i Arnau I de Foixà , que seguí la cort reial i testà el 1209 El seu fill Bernat II de Foixà mort vers el 1259 tenia en feu, pel bisbe de Girona, els delmes del castell de Foixà, de Gaüses i Viladasens El seu germà Arnau fou senyor de Cornellà, feu que passà després al seu nebot Arnau II de Foixà mort el 1292, fill de Bernat II, …

Passà als Sentmenat, marquesos de Castelldosrius La baronia d’Orís fou adquirida per Blanca Desbull en morir el seu fill Berenguer d’Orís i Desbull, senyor útil del castell d’Orís, quan el 1396 comprà el domini directe i alodial del terme d’Orís al comte de Foix

Al s XIV n'era senyorel prior de Marcèvol

Fou iniciada per Alfons Frederic d’Aragó Foren fills seus Simona Frederic d’Aragó , la qual, malgrat l’oposició dels venecians, es casà amb Giorgio II Ghisi, fill de Bartolomeo II, senyor de la tercera part de Negrepont 1327, i Alfons donà al seu gendre el castell de Sant Omer, a Tebes, famós per les pintures al fresc d’escenes contemporànies, el qual castell fou destruït pocs anys després pels mateixos catalans, que no confiaven del tot en un senyor venecià, Pere Frederic d’Aragó mort el 1355, que succeí el pare…

El seu nét Joan de Vila-rasa i de Centelles participà com a capità en el setge de Balaguer, i fou pare de Lluís de Vila-rasa i Castellsenç , el qual es casà amb la pubilla Castellana de Cabanyelles, filla dels senyors de Bolbait, Benissanó i Alginet Foren pares de Gaspar de Vila-rasa i de Cabanyelles , senyor de Faura, de Pere de Vila-rasa i de Cabanyelles mort el 1407, que fou canonge i degà de València, de Ramon Guillem, que formà la línia dels senyors de Faura, de Lluís, que formà la dels Cabanyelles, i de l’hereu, Joan Llorenç de Vila-rasa i de Cabanyelles , que fou primer senyor de…

Després fou donada a Pere Maça i de Liçana i del seu llinatge passà el 1547 als Lladró de Vilanova, i finalment fou dels Caro, marquesos de la Romana Isabel Cornell i de Luna, protagonista del fet exposat a la Dispensació de la senyora de Moixent obra anònima en vers del 1371, muller d’un Pere Maça i de Liçana, senyor de la baronia de Moixent, possiblement fou la segona muller de Pere Maça i de Liçana

La seva església parroquial és dedicada a sant Llorenç Era un antic lloc de moriscs 22 focs el 1609 annex a Rotglà En fou el darrer senyorel marquès de Boïl, que hi tingué un palau Dins el terme hi ha el santuari del Sant Crist de Torrent

Les primeres notícies del castell de Riquer corresponen a l’any 1103 En aquesta data es jurà el testament de Pere Bremond sobre l’altar de Santa Maria del Castell de Riquer El difunt era senyor del castell La fortalesa torna a sortir documentada el 1176 Al segle XIV n’era elsenyor Montserrat de Riquer, el qual entre els anys 1327 i 1336 feu diverses donacions al priorat de Sant Jordi de Riquer de l’orde militar de Sant Jordi d’Alfama Novament el castell de Riquer degué passar a l’orde de…

Tenia per capital la vila de Monforte, a Galícia, però els seus titulars posseïren altres senyories tant o més importants, com els comtats de Villalba i d’Andrade, el marquesat de Sarria, el ducat de Taurisano i el comtat de Castro a Nàpols Els comtes de Lemos de la família Castro ocuparen càrrecs polítics importants en època dels Àustria Fernando Ruiz de Castro mort el 1601 i Pedro Fernández de Castro-Andrade de Portugal y de Zúñiga-Sandoval foren virreis de Nàpols, Francisco de Castro y Andrade fou ambaixador a Roma 1610-16, Francisco…