Resultats de la cerca
Es mostren 9283 resultats
Théophile Bordeu
Metge francès, fou el definidor més brillant del vitalisme de l’escola de Montpeller, on fou professor.
Per mitjà del seu deixeble Paul-Joseph Barthez influí sobre l’escola vitalista catalana del s XIX La seva obra més important, Recherches anatomiques sur la position des glandes et leur action 1752, valora les glàndules, sobretot les limfàtiques, per a la regulació de les “forces vitals”
Antonio Beltrán Martínez
Diplomàtica i altres branques
Numismàtica i sigil·lografia
Arqueologia
Arqueòleg, epigrafista i numismàtic aragonès, molt vinculat a l’escola de Barcelona.
Arqueòleg, epigrafista i numismàtic, molt vinculat a l’escola de Barcelona Fill de Pío Beltrán Villagrasa Director del Museo de Arqueología de Cartagena i catedràtic de la Universitat de Saragossa 1950-85, secretari general dels Congresos Arqueológicos del Sudeste de España 1946-50, i dels Congresos Nacionales de Arqueología des del 1949, publicà treballs de numismàtica antiga hispànica i el Manual de Numismática 1946 Com a epigrafista s’especialitzà en el camp ibèric i dirigí Hispania Antiqua Epigraphica Ultra estudis de prehistòria i arqueologia de Cartagena i d’Aragó,…
Climent d’Alexandria
Educació
Cristianisme
Mestre i, des de l’any 200, cap de l’escola catequètica d’Alexandria.
Comprengué la necessitat d’una teologia especulativa capaç de dialogar amb la cultura clàssica, i començà a elaborar-la utilitzant àmpliament la filosofia grega L’eix d’aquesta síntesi és la noció del logos o verb diví , que atorgà alhora la raó filosòfica als pagans i la llei als jueus, i que, tot encarnant-se en el Crist, es manifestà plenament als homes A la llum d’aquesta doctrina, en el Protrèptic exhorta els pagans a convertir-se, i, en el Pedagog , a veure en Crist l’educador moral de la humanitat, a la qual aporta la llei de l’amor, no pas oposada, emperò, a la de la justícia contra…
Antoni Caba i Casamitjana

Antoni Caba i Casamitjana
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor, deixeble de l’escola de Llotja a Barcelona i de Federico de Madrazo a Madrid.
Fou catedràtic 1874 de colorit i composició de l’escola de Llotja, la direcció de la qual exercí del 1887 al 1901 Autor de composicions de tradició romàntica i de decoracions murals Liceu, cases Brusi i Massana de Barcelona, excellí, tanmateix, com a retratista, amb una producció abundosa medalla d’or a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, que evolucionà des de les reviviscències holandeses i flamenques retrat de Carolina Abarca, al Museu d’Art Modern de Barcelona fins a unes etapes demostratives del seu eclecticisme, definides amb els noms de neogrega, sedosa, anecdòtica…
Arcangelo Corelli
Música
Compositor i violinista italià, considerat el fundador de l’escola clàssica de violí.
Vida Fou el més jove d’una de les més antigues famílies patrícies de la Romanya L’elevat estatus social familiar contribuí favorablement al fet que Corelli gaudís d’una acurada formació musical Inicià els estudis a Faenza i Lugo i més tard es traslladà a Bolonya, on estudià violí amb destacats mestres El 1670 fou admès, a l’edat de disset anys, a l’Accademia Filarmonica Allí entrà en contacte amb l’escola bolonyesa de compositors, formada per figures de la talla de M Cazzati, GA Perti, GP Colonna, GB Vitali i G Torelli Durant aquesta època exercí d’organista a la basílica de Sant Petroni…
Alginet

Estació del tren i torre de l'escola d'Alginet
© Carolina Latorre Canet
Municipi
Municipi de la Ribera Alta.
Ocupa en aquesta comarca una posició marginal al N, apartat ja del Xúquer i del seu afluent, el riu Magre, a la zona de transició, cap a l’Horta Gairebé tot el terme és pla, format per sediments quaternaris només vers l’W apareixen uns petits tossals, que constitueixen els contraforts de la serra Falaguera El regadiu ocupa 1760 ha 73% de la superfície del terme la producció més destacada és la del taronger 1070 ha, que ha desplaçat els arrossars i la terra dedicada a cereals i llegums Altres conreus importants són els bresquillers 270 ha i les hortalisses 400 ha Cal destacar la presència de…
puntaire

Un aspecte de l’escola de puntaires de l’Arboç (Baix Penedès)
© Fototeca.cat
Persona que fa puntes al coixí.
Taller de Músics
Música
Escola de música moderna situada a Barcelona, creada l’any 1979 per Lluís Cabrera, Fernando Hernández i el trompetista americà Américo Bellotto.
Al llarg de la seva existència ha aglutinat nombroses iniciatives relacionades amb el jazz a més a més dels cursos de música s’hi organitzen seminaris internacionals de jazz , cursos intensius, festivals, etc Els estudis que s’hi imparteixen estan dividits en tres nivells preparatori, mitjà i superior, cadascun dels quals consta d’un nombre variable de cursos monogràfics trimestrals, i es basen en un mètode pedagògic inspirat en el model americà l’alumne tria les matèries que vol cursar i així defineix la seva especialització des del començament, i parallelament als estudis teòrics, pot…
Associació d’Alumnes Obrers

Partit de futbol al camp de l’Associació d’Alumnes Obrers
Arxiu Comarcal del Garraf. Fons Fotogràfic Municipal de Vilanova i la Geltrú
Esport general
Entitat fundada el 1916, a Vilanova i la Geltrú, pels obrers que assistien a l’Escola Industrial.
Fou més coneguda com L’Associació i tingué com a objectiu una activitat educativa Edità el Butlletí de l’associació d’alumnes obrers de l’Escola Industrial 1922 El 1923 començà un període d’expansió, amb l’adquisició d’un terreny que es convertí en estadi –actualment és el camp municipal de futbol de Vilanova i la Geltrú– A més del futbol, tingué seccions d’atletisme, natació i ciclisme L’equip de futbol es consolidà com un dels més importants de la comarca del Garraf Després de proclamar-se campió d’aquesta competició 1928, jugà tres temporades 1928-31 a segona preferent i…
naturalisme
Portada de Solitud (1905), de Víctor Català, obra vinculada al naturalisme
© Arxiu Fototeca.cat
Literatura
Escola literària nascuda a França pels volts del 1880 que es manifesta, sobretot, en la novel·la i el teatre.
De l’època romàntica sorgí el realisme en novella, però després del 1850 la difusió del positivisme i l’entusiasme, ple de fe, pels estudis científics conduí els novellistes a un nou planteig, més de la temàtica i la finalitat de la narració que no pas de la forma narrativa L’escriptor utilitza els mètodes de les ciències experimentals i accepta la tesi de Taine l’home és sotmès al determinisme universal els sentiments i els caràcters són rigorosament predestinats, i unes lleis, especialment les lleis de l’herència, regeixen el context literari, així com les lleis naturals regeixen la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina