Resultats de la cerca
Es mostren 3082 resultats
Mallerenga d’aigua
Àrea de nidificació de la mallerenga d’aigua Parus palustris als Països Catalans Maber, original dels autors Aquesta és una espècie força sedentària que solament viu i es reprodueix a les zones forestades de l’anomenada Catalunya humida la seva àrea de distribució es perllonga per la Catalunya Nord Possiblement nidifica a Andorra, on l’espècie ja havia estat citada anys enrere, si bé aquest extrem no ha pogut ser demostrat No existeixen dades més cap al S de la seva àrea de cria i no ha estat mai vista a la Catalunya central i meridional, ni al País Valencià ni a…
porfiroclast
Geologia
Cristall relicte o residual en una roca transformada per deformació o metamorfisme dinàmic.
Els porfiroclasts corresponen generalment a cristalls de mida gran envoltats per una matriu més fina Són comuns a les milonites, i sovint pertanyen a espècies minerals més resistents a la deformació que l’espècie dominant a la roca per exemple, porfiroclasts de feldespat en milonites quarsítiques
laguerstrèmia
Botànica
Arbre o arbust gran caducifoli, de la família de les litràcies, de fins a 6 m d’alçària, originari de la Xina i Corea, de fulles simples brillants i flors, de 4 cm de diàmetre, roses, blanques o vermelloses, disposades en inflorescències terminals de fins a 20 cm, molt vistoses.
És una espècie ornamental molt cultivada pel color i textura del seu tronc, per la seva floració espectacular a l’estiu i per la tonalitat ataronjada que pren el fullatge a la tardor en indrets freds És de creixement lent i viu en qualsevol tipus de sòl
bastida
Història
Militar
Giny militar molt utilitzat a l’edat mitjana en l’atac contra els murs.
Era una espècie de torre feta amb barres i posts de fusta i amb un pont llevadís, a la part superior de la qual es collocaven els atacants, resguardats per cobertes formades amb materials diversos i ocasionals Les cròniques catalanes l’anomenaven també castell de fust
L-cistationina
Bioquímica
Aminoàcid de configuració L, de fórmula HOOCCH(NH2)(CH2)2SCH2CH(NH2)COOH, intermediari en la biosíntesi de la cisteïna, en els mamífers a partir de la metionina, via homocisteïna (transsulfuració).
La concentració de cistationina en el cervell reflecteix la posició d’una espècie determinada en l’escala de l’evolució així, la més gran correspon a l’home, és menor en els antropoides, encara menor en els rosegadors, per exemple, i extraordinàriament petita en els invertebrats
cornàcies
Botànica
Família d’umbel·liflores integrada per tretze gèneres que apleguen un centenar d’espècies de plantes llenyoses, rarament herbàcies o sufruticoses, pròpies del regne holàrtic.
Presenten generalment fulles oposades, flors actinomorfes, hermafrodites, sovint tetràmeres i disposades en cimes el fruit és drupaci o bacciforme, sovint amb quatre llavors Algunes cornàcies donen una fusta molt apreciada, d’altres són conreades com a ornamentals el sanguinyol Cornus sanguinea és l’espècie més coneguda
crocus
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies bulboses, de la família de les iridàcies, de fulles linears i embeinadores, flors molt atractives, regulars i hermafrodites, i fruits capsulars.
Comprèn un centenar d’espècies i multitud d’híbrids A més de la importància econòmica del C sativus safrà d’altres espècies són molt apreciades en jardineria com a ornamentals floreixen a l’inici de la primavera L’espècie C nevadensis és originària de Sierra Nevada Granada
escarites
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels coleòpters, de la família dels escarítids, de dimensions grans o mitjanes, caracteritzats pel fet de tenir el cap molt gros i les mandíbules arquejades, punxegudes i grosses, formant una mena de pinça molt visible.
Les potes posteriors són fortes i dentades i els èlitres durs, negres i brillants Habiten a les zones sorrenques a la vora de la mar, on excaven galeries a la sorra L’espècie Scanter bujarius , d’uns 3 cm de llargària, és comuna al litoral català
drago
drago de Canàries
© Fototeca.cat
Botànica
Nom genèric de diferents espècies del gènere Dracaena
( dracena
).
N'és una espècie representativa el drago de Canàries D draco , propi d’aquelles illes, que ateny una gran corpulència i una gran longevitat Dels dragos és extreta la sang de drago, resina utilitzada en l’elaboració de certs vernissos i pintures i que antany era oficial
anhídrid nitrós
Química
Gas de color bru, que a baixa temperatura es condensa donant un líquid blau.
Bull a 3,5°C En estat líquid o sòlid es comporta com una espècie química definida en estat gasós té les característiques d’una mescla equimolecular de NO + NO 2 vapors nitrosos Hom l’obté per combinació de diòxid de nitrogen i d’òxid nítric, segons la reacció