Resultats de la cerca

L’embarcació –entre 3,7 i 7,3 m de longitud i entre 45 i 85 cm d’amplada–, coberta i equipada amb compartiments estancs per a la càrrega i les vitualles necessàries per a les travesses, és dissenyada per a suportar forts oratges El piragüista va assegut a l’interior, dins la cabina que es troba semicoberta per un faldó El tripulant propulsa i dirigeix l’embarcació mitjançant una pala de dos fulls, d’entre 210 i 240 cm de llargada, que endinsa alternativament en l’aigua en un moviment continu Arrelà a Catalunya en l’àmbit recreatiu a l’inici del segle XXI, motiu pel qual se la considerà una…

Creada a iniciativa de la Societat Andorrana de Residents a Barcelona, el 8 de setembre de 1930 s’inaugurà la primera Biblioteca Nacional a la Casa de la Vall El primer bibliotecari fou Bonaventura Armengol Als fons originals —2500 volums procedents de la Biblioteca de la Casa de la Vall, de donacions d’entitats com l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, La Illustració Catalana, el Sindicat de Metges de Catalunya, el Club Excursionista de Mogrony i el Centre Excursionista de Catalunya, i de particulars F Elies, M Faura Sanç, J Serra i Vilaró i Manel…

Situació Vora uns 250 m del quilòmetre 18 de la carretera que uneix Manresa i Calaf N-141, a mà esquerra venint de la capital comarcal, al costat mateix d’una casa, hi ha un ferm bloc petit que presenta dos forats Es troba al punt on l’esmentada carretera fa una forta corba a partir de la qual davalla en direcció a la vall d’Aguilar Long 1°37’40” — Lat 41°45’55” Necròpoli Aquest conjunt, així com el del Grauet, fou recollit bibliogràficament en una simple nota per Josep M Claret, membre de la secció arqueològica del Centre Excursionista Montserrat, de Manresa Es tracta d’un…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya i membre del CADE des del 1983 Participà en l’obertura de la via dels Catalans al Huascarán Nord 1983, juntament amb Carles Vallès i Joan Tomàs, i de la via Estel Impossible del Bhagirathi III 1984, amb Joan Tomàs, Joan Carles Aldeguer i Sergi Martínez, i formà part de l’expedició EPSON a l’Everest 1988 Ha realitzat un gran nombre d’escalades de dificultat, algunes de les quals primeres absolutes, a Montserrat, Vilanova de Meià, el Pedraforca, els Pirineus i els Alps

Vinculat al Centre Excursionista del Penedès i membre del Grup d’Alta Muntanya i Escalada GAME, és tècnic superior d’Alta Muntanya i instructor de l’Escuela Nacional de Alta Montaña ECAM en escalada i descens de barrancs Realitzà nombroses ascensions i escalades als Pirineus i als Alps, i formà part d’expedicions a l’Himàlaia Tukuche, 1987 Makalu, 1989 i 1998 Everest, 1993, i Cho Oyu, 1996, al Karakorum Broad Peak Central, 1992, i Torre del Baltoro, 1994 i a l’Aconcagua 2000 Fundà i dirigí l’empresa Les Deus Aventura

Soci del Centre Excursionista de Catalunya i membre del Groupe Pyrénéiste de Haute Montagne i el Groupe de Haute Montagne Presidí el Centre Acadèmic d’Escalada 1982-83 i fou vicepresident de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya 1997-2000 Escalà la cara sud del Chacraraju 6112 m, als Andes peruans tot sol Rebé el Piolet d’Or de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada per l’obertura d’una via a la paret nord del Thamserku 6623 m, a l’Himàlaia el 1999 Realitzà el documental Hielo Vertical

Des del 1966 fou soci dels grups de muntanya del CEDADE i de l’AGRUECC El 1973 ingressà al Centre Excursionista de Catalunya i al CADE, grup del qual fou monitor Morí durant una escalada al serrat del Moro, a Montserrat El 1975 rebé la insígnia del GAME Al monestir de Santa Cecília de Montserrat, la FEEC hi condicionà un edifici com a refugi, que fou inaugurat el 1978 amb el seu nom Es publicà després de la seva mort el llibre Les muntanyes que vaig estimar records d’un muntanyenc caigut 1976

Membre de la Unió Excursionista de Catalunya i del Club Alpí Núria-Masella-Cerdanya, la temporada 2001-02 es proclamà campió del Saab Salomon Crossmax Sèries Critèrium de Solo Nieve Fou campió estatal de supergegant 2003 Als Campionats d’Espanya guanyà en l’especialitat de gegant 2004 i en la d’eslàlom 2005 Participà en la Copa del Món d’esquí alpí 2006 Rebé el premi d’honor de l’esport català Participà també en el Campionat de Catalunya de rallis de terra la temporada 2011-12, al volant d’un Opel Astra

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, practicà l’excursionisme i l’esquí de fons, modalitat en la qual fou campió de Catalunya 1956 Fundador del Club Nàutic El Balís, ha organitzat regates dels Campionats de Catalunya i d’Espanya de les classes optimist i vaurien de les quals fou secretari de la Federació Catalana de Vela, proves de patí de vela i de creuers, i també ha fet de jutge en diferents competicions Dirigí l’escola d’esports nàutics del club 1984-90 Té la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993

Membre de la Unió Excursionista de Catalunya de Girona, formà part de la primera expedició catalana a l’Aconcagua 1979, amb Martín Zabaleta Després coronà el pic principal del Tirich Mir Pakistan, amb l’expedició Girona Tirich Mir 1982 i fou el cap de l’expedició al Kanchenjunga 1986 Fou delegat d’esports de la Generalitat de Catalunya a Tarragona 1992 i collaborador del Servei General d’Informació de Muntanya de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya 2002 Publicà Karakorum Graphic Index of Mountaineering maps , amb Xavi Llongueras 1991