Resultats de la cerca
Es mostren 1682 resultats
Algesires
Vista de la badia d’Algesires, amb Gibraltar al fons
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la província de Cadis, Andalusia, situada a la costa occidental de la badia d’Algesires, enfront de Gibraltar.
És el centre de l’àrea comercial del Camp de Gibraltar i manté actives relacions amb Àfrica Nucli industrial suro, adob de pells, alimentació i fusta, ha rebut un gran increment pla de desenvolupament del Camp de Gibraltar amb la construcció d’una refineria de petroli CEPSA El seu port, protegit per tres molls i una petita illa a la desembocadura del Miel illa Verde, és de passatge comunicació diària amb Ceuta i de pesca, i és també punt terminal del ferrocarril Madrid-Còrdova-Ronda Algesires fou capital d’un regne de taifa al s XI, sota els Banū Hammud Port entre l’Àndalus i el…
Garraf
Poble
Poble del municipi de Sitges (Garraf), en una petita cala de les costes del massís de Garraf, a 11 km de la vila, al NE.
Antic lloc de pescadors, s’ha anat convertint, els darrers cinquanta anys, en colònia d’estiueig de Barcelona En 1960-80 perdé més de la meitat de la població L’activitat pesquera n'ha desaparegut pràcticament, i hi resten com a úniques activitats econòmiques el treball a les pedreres —explotades a gran escala des del començament del s XX amb motiu de les obres d’ampliació del port de Barcelona— i el turisme Té estació de ferrocarril Conserva una torre del s XV, semidestruïda pels anglesos al principi del s XIX, i el celler Güell, modernista, de Francesc Berenguer i Mestres…
Corró d’Avall
Poble
Poble i cap del municipi de les Franqueses del Vallès (Vallès Oriental), a la dreta de la riera de Corró, prop del seu aiguabarreig amb el Congost.
El lloc és esmentat el 984, i la parròquia Santa Eulàlia, el 1022 la primitiva església ha sofert diverses modificacions Fou el nucli principal de les Franqueses del Vallès i, com la resta d’aquest territori, carrer de Barcelona 1381 d’aquest privilegi subsisteix l’exempció de lluïsme en les alineacions a títol lucratiu de béns situats a l’antic territori emfitèutic Dins el seu terme i al límit amb la ciutat de Granollers es formà el barri del Lledoner, que fou agregat el 1922 a aquella ciutat amb tot, una part del nucli urbà de Granollers barri de Bellavista, en expansió és encara dins el…
Colmar
Capital del departament de l’Alt Rin, Alsàcia, França, situada als contraforts dels Vosges.
Nucli industrial destilleries, cerveseria, indústries tèxtil, alimentària, impremta i rellotgeria i nus de comunicacions carretera, ferrocarril És vora el canal de Jolelbach, que comunica amb el del Roine al Rin Fundada el 833 per Lluís el Piadós, durant l’edat mitjana formà part de la monarquia franca, i el 1226 esdevingué una ciutat imperial lliure Ocupada pels suecs en la guerra dels Trenta Anys, fou annexada a França per Lluís XIV el 1672 El 1871 passà a Alemanya, i fins el 1918 no retornà a França Posseeix l’església de Saint-Martin 1237-1366 i nombrosos edificis dels s XIV…
Kinshasa
Ciutat
Capital de la República Democràtica del Congo que forma una regió administrativa pròpia.
Situada en el baix Congo, s’estén al llarg de la vora esquerra del riu, davant Brazzaville i a tocar del llac Pool Malébo Fundada el 1881 per HM Stanley, és capital de l’estat des del 1926, any en què s’inicià un gran creixement demogràfic des del 1955 290277 h al 1965 gairebé es duplicà la població, la qual superà el milió d’habitants el 1969 Al N hi ha el barri industrial i comercial i el nucli residencial més important barris de Kalima i Kintambo i al S els barris obrers És un port fluvial molt important Té indústria tèxtil, mecànica i cervesera El ferrocarril i la carretera…
l’Hospitalet de l’Infant

Casa de la vila de l'Hospitalet de l'Infant
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), situat a la costa, a la dreta de la desembocadura del riu de Llastres, al límit amb el terme de Mont-roig.
Té l’origen en l'hospital per a vianants fundat, al camí de Barcelona a València, abans de pujar el coll de Balaguer, per Blanca d’Anjou 1310 i impulsat i acabat per l’infant Pere, comte de Prades, que en signà els capítols el 1343 Era un notable edifici gòtic, quadrat 54,6 m2 i fortificat tenia sis torres, del qual resta una torre i el parament occidental i la petita església de Sant Pere, de l’hospital, que esdevingué parròquia el 1851, a causa del desenvolupament de la població al llarg del segle el 1924 hom bastí una nova església al costat El 1865 hom hi establí estació del…
Nāṣir al-Dīn de Pèrsia
Història
Xa de Pèrsia (1848-96).
Fill i successor de Muḥammad Shah Després d’un frustrat atemptat 1852 contra ell instigat pels seguidors del Bab executat el 1850, reprimí durament el babisme el foragità pràcticament de Pèrsia Ocupà Herat 1856, d’on la Gran Bretanya l’obligà a retirar-se Així mateix, pel tractat de París 1857, renuncià a les seves reivindicacions a l’Afganistan aconseguí, però, més tard, una part del Sīstān 1872 Procurà el desenvolupament econòmic del país construcció del ferrocarril, establiment de l’Imperial Bank of Persia, establiment del telègraf, explotació minera, etc, sovint frenat per la…
altitud
Geografia
Altura d’un punt de la terra respecte al nivell de la mar, expressada habitualment en metres o en peus.
A molts països es refereix a un punt zero d’anivellament , que correspon al nivell mitjà de les aigües en un punt determinat, generalment un port a l’Estat espanyol és el d’Alacant Les altituds oficials, o referències d’anivellament , són anotades en rètols a les estacions de ferrocarril i, sovint, en edificis i indrets rellevants L’altitud és determinada mitjançant els altímetres , i la diferència d’altitud entre dos punts propers, mitjançant els nivells En els mapes són especificades a les cotes , punts acompanyats d’un número que indica l’altitud en metres o en peus, i a les…
Manuel Cusachs i Corredor

Manuel Cusachs i Corredor
© Arxiu Família Cusachs
Historiografia
Periodisme
Periodista i cronista.
Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona 1993, collaborà amb els diaris Tele/eXprés , El Correo Catalán , El Noticiero Universal i Avui , i el setmanari Presència Fundà i escriví en el setmanari, posteriorment diari, El Maresme 1969-84 i la revista mensual Mataró Escrit 1986-93 Fundador del Grup de Premsa de Mataró, participà de la fundació de l’Escola Anxaneta de Mataró i presidí l’Agrupació Sardanista Santa Anna 1962-65 Fou soci del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró i redactor de la seva publicació anomenada Fulls i vicepresident de l’…
Josep Safont i Lluch
Economia
Comerciant i banquer.
Fou associat de jove als negocis del seu pare Josep Safont i Casarramona , de qui heretà tots els béns el 1841 Anà a Madrid el 1830 Un dels seus negocis més importants fou l’arrendament a l’estat del paper segellat entre el 1841 i el 1846 per això feu gran amistat amb J de Salamanca, amb qui collaborà en la construcció del ferrocarril d’Aranjuez El 1844 comprà l’antic palau de Monteleón i hi installà una de les millors foneries metallúrgiques del seu temps, on treballaven 95 obrers fixes i molts d’eventuals Explotà una mina de ferro a la província de Toledo Pel mateix temps creà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina